SEMPRE UN HOME D’EQUIP, PERÒ DISPOSAT A LA JUGADA INDIVIDUAL

En Francesc es un bon esportista. Practica sempre que pot l’excursionisme, l’atletisme, l’handbol. I estudia a casa les hores que li queden per acabar els cursos de peritatge mercantil i treure’s després el títol de professor mercantil. S’ha d’anar a examinar a l’escola de Sabadell. Són dues formes de lluita que es complementen en la seva manera de fer: la individual, solitària i tossuda del treballar sol, amb els colzes sobre la taula, i la tasca en equip. Aquest exercici del jove Ferrer explicarà molt la seva manera d’afrontar les coses quan es dediqui a activitats públiques. Serà sempre un home d’equip, però disposat en qualsevol moment a desmarcar-se i engegar o acabar una jugada individual. Com que és un noi amb conviccions clares, quan li arriba l’hora no vol pas ser oficial d’un exèrcit que no considera el seu i no s’apunta a les milícies, com la majoria dels seus companys. Ell serà un soldat ras. Serveix els mesos que li toquen i mira de passar-los com més de pressa millor. No ha de sortir de Catalunya. Però té clar, encara avui, que aquella història l’ha d’oblidar i no vol ni parlar-ne ni sentir-ne parlar. L’any 1958 ja coneix a Jordi Pujol. Amb el seu ajut es crea a Girona un grup CC –que encara avui no sap ningú ben bé si vol dir cristians catalans, com sembla, o be catalans per Catalunya. Deu ser el bateig polític del futur senador i l’inici d’una relació amb Jordi Pujol que durarà molts anys i resultarà molt enriquidora per Ferrer. Quan el Cardenal Tisserant va a Montserrat, les comarques gironines hi són per fer sentir la seva veu catalaníssima a la manifestació a favor de l’abat Escarré. Ferrer, cristià català. Una definició que serà vàlida durant molts anys. Probablement ho serà per sempre.

| << Anterior | Inici | Següent >> |