Les set tribus (Dissabte, 5-XI-2005)
05/11/2005




Aquest migdia he assistit a “La Llibreria” a la presentació del llibre “Les set tribus de la nació catalana” de l’autor sociolingüístic i gran amic Jordi Solé i Comardons. Solé i Comardons és dels que més ha treballat per la llengua. Ha editat molts de llibres malgrat la seva edat. Jo els que tinc son “Sociolingüística per a joves”, “Sobirania Lingüística Catalana”, “Història social i política de la llengua catalana”, etc.

Li presentaven el llibre alguns dels representants de les set tribus. Joan Boada (IC), Miquel Bofill (ERC), Navarro (CUP), i Soler (nihilista). Tots han fet el seu discurs. Tots han reconegut que Solé Comardons té la virtut de fer-se enemics. Tots han dit que quan havien llegit l’actitud o capteniment lingüístic de la seva tribu s’havien enfadat, però que després un cop llegit ho havien trobat correcte.

Podríem dir que hi mancaven els “nacionalistes”, els “etnocentristes” i no cal dir els “catalanistes” de la babel, els taxidermistes, anomenat la “vuitena tribu”, etc. Però, evidentment no podien pas parlar-hi tots, atès que més aviat havíem d’haver organitzat un seminari. La realitat ha estat que tothom ha trobat una anàlisi i una prognosi correcte sobre la situació de la llengua catalana, i el que caldria per a benefici nostra és que tots anéssim unint i convergint cap un mateix punt doctrinal, que l’autor n’anomena “la nació”. Solé Comardons no ha deixat de dir que per ell la solució més fàcil és arribar a la independència política de Catalunya. Per això, diu: “Els polítics independentistes haurien de manllevar una mica de l’emotivitat i la lleialtat etnocèntrica, l’interès per l’estudi i la cultura i l’assembleisme o democràcia participativa dels Ètics, la generositat dels activistes i la visió globalitzadora dels membres de la tribu de la nació”.

Solé Comardons acaba així: “Ens hauríem d’unir no tenim cap altra sortida, contra les armes de destrucció lingüísticocultural massiva que trossegen la nació lingüística i no ens deixen viure en català a la nostra pròpia pàtria”. Jo hi estic d’acord. La llengua catalana és potser l’únic element que ens pot donar unitat d’acció, sense partidismes, ni sectarismes, i per tant, els que hi van en contra d’aquesta acció són els nostres enemics, o els nostres adversaris, segons la gradació del seu antagonisme a la llengua catalana.



Aquesta notícia ha rebut 1254 visites.
  [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>