Essencialisme (Dilluns, 7-XI-2005)
07/11/2005




La sessió del Congrés en la qual es va celebrar el debat sobre l’estatut d’autonomia ha fet retornar un plantejament del que ha de ser l’estat espanyol. Hi ha per una banda, els fills de la Corona de Castella que volen continuar manifassejant l’estat, amb totes les seves institucions, recursos i poders, i no cal dir considerant com a única la cultura castellana. Ells entenen que seria un estat ètnic, on la nació i l’estat és una sola cosa, amb hegemonia total d’allò que fou la corona castellana.

Per un altra costat, hi ha els que consideren que l’Estat espanyol hauria de ser allò que fou des del primer moment de crear-se, és un dir un estat federal, pactista, i divers. És el concepte d’un estat modern, on l’estructura juridico-política és per protegir a tots els ciutadans, ja siguin diferents de cultura, de raça, de religió, o de llengua.

Aquest controvèrsia fa segles que dura. És tan llarga com ho és la dinastia dels Borbons governant l’estat. Els Borbons son els culpables d’haver eliminat la primigènia carcassa política, la qual la varen substituir per un sistema cesarista, militarista i centralista. I ara els que més volen ser espanyols, curiosament van en contra del sistema genuïnament peninsular.

A la manifestació de Madrid organitzada pel amics d’Ermua, han dit disbarats sense límits. Un filòsof com Gustavo Bueno, va dir: “La unidad de España se funda en la nación española y no caben dos naciones en la Península”. El seu imperialisme és total, el seu esperit dominador és abraçar i espoliar a tots els seus veïns. Després va dir “La nación catalana es una entelequia, es una invencion de la izquierda divina de hace unos cuantos años.” El Sr.Bueno no sap que per defensar aquesta nació ja hi varen morir catalans el 1640 i el 1714. ¿Unos cuantos años?. Tanmateix, li hem d’agrair que demostri les seves mentides, atès que oblida que a aquesta nació la varen conquerir pel dret de conquesta. Si no hagués estat una nació no li haguessin imposat la legislació castellana pel dret de conquesta. L’invent de que parla és l’enginyeria social que es va haver de fer per donar a l’imaginari polític una Espanya amb “Una sola bandera, una sola moneda, y una sola lengua” que no existia.

Una senyora que es diu Cpncepcion Martin, va arribar a dir que “Si la nación desaparece, ¿de quien seran nuestros muertos?. Home cap nació no desapareix, si ningú militarment no la vol eliminar, i per ara els catalans no tenen cap interès de comprar tancs, ni l’aviació que té l’exèrcit espanyol i que ens han ensenyat des de l’art.8 de la Constitució, fins a les manifestació del delegat del Sr. Bono. Els morts estan al cor de les famílies i per ara els Estats moderns s’encarreguen fins i tot dels morts desconeguts, i de tots els ciutadans.

El Sr. Caja, un home que s’ha fet d’una associació que treballa per la “tolerància” va afirmar rotundament que “allí donde gobiernan los nacionalistas, se acaba la libertad”. No va dir quins nacionalistes, però pel que sembla eren aquells que volien acabar amb la “unidad de España”, atès que més endavant ens va etzibar “Me gusta España porque amamos la libertad”. Renoi. La seva llibertat es esclafar als que no parlen com ell, ni els que no pensen com ell (1), ja que va dir també que “Zapatero se ha convertido a la religión del nacionalismo”. Per ser professor ja n’ha de ser llosco. Zapatero precisament el que ha fet es deixar de nacionalista espanyol.

No vull parlar del que va llegir l’ex etarra Jon Juaristi, perquè es va empatollar entre els drets individuals i els drets col·lectius, per tal de tenir justificació de poder dominar i subjugar a les minories. Juaristi no admet la democràcia pacífica quan el 90% els marca un objectiu que a ell i als seus amics no els agrada. No vull parlar-ne més!.
(1).- Ahir vaig llegir a un diari que Francisco Caja, havia estat condemnat judicialment per agredir a una companya de feina. ¿Quina tolerància? ¿Quina llibertat?



Aquesta notícia ha rebut 1115 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>