Emocions (Diumenge, 20-XI-2005)
20/11/2005




La guerra contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de primer va ser una qüestió dels militars, després dels Bisbes, després del Poder Judicial, més endavant s’hi varen afegir els professors de Dret Constitucional, i no cal dir que tot aquest temps emparats pels mitjans madrilenys cavernícoles i pel cor angèlic de tots els polítics populars fills dels falangistes del període feixista del dictador Franco.

Avui he quedat astorat. A tota aquesta rècula “d’amics” de la llibertat de Catalunya, se n’hi ha ajuntat un de nou. Un doctor en neurociència. Aquest neuròleg ens ha explicat que les emocions bàsiques i essencials del ser humà que formen les connexions cerebrals més instintives, invocant un americà (Edward O. Wilson), ens diu que neixen de tres elements. El primer és la parcel·la de naixement o sigui la terra on s’ha nascut, el segon és el grup humà on s’ha criat, és a dir, la llengua dels pares o la cultura del seu reduït cercle familiar, i el tercer, només abraça la història de tres generacions.

D’ençà d’aquesta descripció dels instints de la persona, el nostre neuròleg espanyol que es diu Francisco Mora Teruel (Catedràtic de la facultad de Medicina de la Complutense), comença a despotricar-ne, dient que tot això és el passat i que l’ésser humà cal que miri cap endavant i es pregunta ¿com trencar amb aquesta dinàmica que només serveix perquè “unos pocos líderes políticos que se empecinan en imponer la “nación chica”, frente a la “nación grande”, ignorando profundamente los mecanismos cerebrales originarios a los que obedece su conducta?.

El savi neuròleg ens diu que d’ara endavant hi haurà una nova ciència que se’n dirà Neurocultura, la qual anirà per "absorber las pequeñas geografias, los pequeños grupos, y los pequeños idiomas”. I a més a més diu que aquesta nova ètica universal ens haurà de portar a un món més ambiciós de solidaritat i profundament respectuós i obert, superant les diferències sense fronteres, sense llocs, i sense llenguatges.

Com és natural, el savi neuròleg, no pensa en el tancament cerebral dels castellans. Els castellans no son pas tancats, atès que el seu cervell està avesat a aprendre l’idioma dels altres, a respectar la cultura aliena, i a comprendre la dignitat de les altres civilitzacions. No. Ell considera que només són els altres que “pierden el tiempo y sus talentos ensalzando una emoción y un sentimiento reivindicativo, aquel de la pequeña geografia...”. Misteris de la ciència. La solidaritat només la tenen els que reben donatius, prebendes i subsidis dels que emocionalment treballen pel seu país, per la seva cultura i la seva llengua. Només son generosos i oberts els que fa segles ens volen imposar la seva política i el seu poder polític. Per ell només treballen per “el beneficio de muchos y no de tan pocos” els que fa tres segles han intentat eliminar-ne les emocions, arranar-se la seva cultura, i espoliar-ne les seves riqueses. !Magnífic¡. Visca la ciència de Madrid!.

El mateix catedràtic el 2003 en un curset sobre longivitat, havia dit que per un velledat digna s'havia de "comer menos, hacer ejercicio físico, aprender, memorizar diariamente y emocionarse para merecer seguir viviendo, son las claves que permiten retrasar el proceso del envejecimiento del cerebro humano". És a dir calia emocionar-se ¿Amb quines emocions?. "Asimismo, señaló que la cuestión fundamental que tiene que sustentar el aprendizaje y la memoria es "la emoción", ya que, según indicó, "para envejecer con dignidad hay que emocionar a la gente y que éstos sepan que se cuenta con ellos socialmente". Pel savi madrileny pel que sembla només ens poden fer assolir la vellesa digna les emocions espanyolistes. El vostre nacionalisme rònec, els vostre espanyolisme paleolític ens portarà a la misèria, si no teniu a ningú que us subvencioni.









Aquesta notícia ha rebut 1225 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>