Mentida (Dimecres, 23-XI-2005)
23/11/2005




El President del Tribunal Suprem, el famós Hernando, conegut anticatalà, va fer unes declaracions a un diari, irònicament també molt proper a les expectatives de l’Estatut, com el diari “El Mundo” i a l’entrevista va arribar a afirmar que si l’estatut català anava endavant "podría hacer que lo que es delito en una autonomía no lo sea en otras". Evidentment això és mentida. Per assolir aquesta fita denunciada pel Sr. Hernando caldria que el parlament de Catalunya tingués competències sobre el codi penal tal com teníem abans de perdre les nostres llibertats. O que el federalisme espanyol fós equivalent al d’EE.UU. on la pena de mort és vigent en alguns estats i prohibida en d’altres.

En definitiva. El Sr. President ha mentit. Ha tergiversat i manipulat l’estatut de tal manera que no es propi d’un jutge, i menys d’un president d’un Tribunal. Aquesta afirmació ha portat a que el PSOE hagi denunciat la mentida. Ja sabem que aquest epítet és molt poc polític, atès que gairebé mai no s’aplica en la controvèrsia política. Però, d’un jutge sempre se n’espera la veritat, la veracitat, i no cal dir la neutralitat. I Hernando objectivament va mentir. Una gran falòrnia ens volia entaforar.

Però, la cosa no acaba aquí. El Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) amb esperit d’estament tancat i rònec ha sortit en la seva defensa. I no han fet pas com els jutges de Viena que varen castigar al que mentia sobre l’Holocaust (David Irving), al contrari, han dit que Hernando, "ha actuado bajo su derecho a la libertad de expresión". La mentida és un dret d’expressió?. Aquesta si que es bona. Ara quan davant d’un jutge els delinqüents o els testimonis menteixin no els podran fer res, atès que la mentida cal enlairar-la a la categoria de llibertat d’expressió.

Tot el sistema institucional espanyol és una pura entelèquia. No hi ha rigor. No hi ha neutralitat, ni tampoc no hi ha democràcia. La sobirania la tenen les Corts Generals. La sobirania vol dir que tothom l’ha d’obeir, des dels jutges fins al darrer ciutadà. ¿Doncs perquè els jutges espanyols davant de l’Estatut s’han rebel·lat?. ¿Qui els ha castigat?. Si en lloc de l’Estatut hagués estat una altra llei ¿Haguessin fet el mateix?. Jo crec que no. La mentida, la manipulació i la falòrnia la poden aplicar contra Catalunya impunement atès que la seva subjecció i el seu domini és d’interès del poder. I nosaltres hem d’aguantar tanta injustícia per part dels que l’Administren?. I ara em sap greu que la meva educació no em permeti poder-los invectivar i injuriar, ja que faríem la prova de si jo també puc emparar-me en la meva “llibertat d’expressió”. Heu vist mai com els jutges accepten que els ciutadans tinguin llibertat d’expressió en referència a les seves persones?. ¿No en diuen desacato?. Apa, aneu-se’n a pastar fang!. Vull deixar constància que una editorial d’avui publicada a El Pais, des de Madrid mateix, a la mentida d'Hernando, la qualifica de “invento”. D’inventar a mentir hi ha força distància!.



Aquesta notícia ha rebut 1028 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>