Jordi Borja (Dijous, 15-XII-2005)
15/12/2005




El dimarts passat va aparèixer a El Pais un article del geògraf urbanista barceloní Jordi Borja. Era una resposta a un altre article publicat per Blas de Otero. L’article de Jordi Borja és una síntesi del que ens va passar als catalans després de la guerra, i del que es va fer durant el franquisme. Afirma sense embuts que durant aquesta època els catalans teníem un “rechazo visceral a la España metafísica e Imperial que nos imponian”.

Ell es considera que no es nacionalista, ni tampoc independentista, però que no es considera subjecte de la Constitució. No ens volen reconèixer el dret a decidir el nostre futur col·lectiu lliurement, sinó que a més a més, ens volen condemnar al silenci per no sentir-nos espanyols de la mateixa manera que altres. I finalment Borja afirma sense eufemismes que “no podremos ser españoles por la fuerza”.

Recorda que amb l’Estatut han emergit forces antidemocràtiques i fins i tot de progressistes. Els recorda també que es ridícul que no es pugui posar la nació al text estatutari. Sembla que la majoria no s’ha llegit l’Estatut, i els que l’han llegit hi veuen coses que no diu. Moltes vegades les declaracions contra l’Estatut poden ser democràtiques , “pero prevalece un sustrato metafísico imperial que suena a vetusto”.

En definitiva. És un article clar. Una síntesi del que pensa un català amitjanat, de centre, de la massa on hi ha més catalans. I que s’ha escrit a un diari de Madrid. I que s’ha publicat perquè els castellana de bona fe, si es que n’hi ha, el llegeixen, i se n’adonin que el que pensen els catalans és clar, transparent, i sempre des de fa tres segles diuen el mateix. Bon article i oportú. Borja demana que manin les paraules i el diàleg. ¿Tan difícil és això pels que manen a Espanya?.





Aquesta notícia ha rebut 975 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>