Premsa (Dimecres, 21-XII-2005)
21/12/2005




Cada dia llegeixo per internet El Pais i l’ABC i guaito sempre exclusivament la secció de l’opinió. M’interessa que opinen els seus columnistes i els seus col·laboradors. Com podeu veure em deixo dos portaveus dels feixistes espanyols i dels carpetovetònics nacionalistes que ens volen assimilar. Més aviat voldria ser moderat i anar pel centre. Les opinions m’interessen dels que no estan lliurats a l’obstinació nacionalista, ni a l’obsessió autoritària, encara que sempre cal vigilar, atès que les formes subtils d’un nacionalisme que intenta ser aparentment racional, té els mateixos objectius que el que ensenya la cara.

Bé, doncs, si hagués de fer una anàlisis de les opinions llegides durant aquest darrers mesos, us podria dir que mai no havia vist una cosa tan reiterativa. I no s’acaba mai!. Han passat un desert criticant l’estatut, des de tots els punts de vista, i no cal dir del terme “nació”, amb escrits de tota la gamma de professions, de càrrecs, i de jerarques, de la qual cosa no s’havia vist mai. Hi ha militars, capellans, bisbes, arquebisbes, directors, presidents, jutges, catedràtics, és de tota classe de castellans de la crosta burocràtica que representen l’estructura politico-eclesial-militar.

Aquestes darreres setmanes s’han entretingut amb el boicot. N’han culpabilitzat a Carod. També s’ha discutit que l’acolloniment és de Carod i que estar acollonit per prudència no vol dir pas ésser covard, i tots fan veure que l’aprovació depèn del parlamentarisme sense acolloniment, però la realitat és que des del PP la crispació és per fer acollonir a l’adversari, o sinó per que ho farien?.

El que avui ja m’ha preocupat és la rèplica a Maragall. Pasqual va dir que “Catalunya serà lleial a Espanya” però d’això en dubta Martin Ferrand i fins tot el molesta. Després quan ha dit a La Vanguardia que “Si Espanya no canvia ara, es produirà la desafecció de Catalunya”, també ha molestat tot seguit a Miguel Àngel Aguilar que ha començat pel substantiu “desafecció” que era un mot utilitzat pel franquisme. No paren. Tot el dia estan en contra. Ni quan els jures fidelitat i quan els promets afecció no estan contents. ¿Que volen aquesta gent?. Ens volen agenollats, ens volen assimilats, ens volen submisos i sotmesos. Els catalans només podem ser espanyols si ens deixem donar per la menjadora i prou, i encara ens diríen que no ens hi posem prou bé. Els castellans són així. La seva democràcia només és per ells!.






Aquesta notícia ha rebut 1019 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>