Fanatisme (Dilluns, 2-I-2006)
02/01/2006




Benedictus XVIè en el seu discurs del Cap d’Any ha remarcat que era "necessari treballar junts per la pau" enfront "a les situacions d’injustícia i de violència que persisteixen en diverses parts del mon", i a les "amenaces noves i més insidioses contra la pau" que són "el terrorisme, el nihilisme i el fonamentalisme fanàtic".

L’església catòlica com es pot veure veu les causes de la manca de pau i d’injustícia en fenòmens purament superficials. És a dir, les amenaces de la pau tenen unes causes i unes realitats, les quals provoquen simptomàticament uns fenòmens socials. Per exemple, el terrorisme no es una causa de la manca de pau, és una conseqüència de la manca de justícia. El nihilisme com a ideologia té l’accepció de doctrina que nega el reconeixement de qualsevol autoritat, ni en el terreny social, ni en el polític. Per tant, caldria trobar la causa d’aquesta negació i no l’existència de la doctrina com a tal. I el fonamentalisme fanàtic, que caldria entendre-hi totes aquelles religions que tenen dogmes de fe indiscutibles, no s’entén que l’església catòlica no s’adoni que també té una bona dosi de fanatisme.

El fet real és que el Sant Pare ha volgut ignorar les injustícies i els menyspreus que pateixen els països que estan dominats per potències hegemòniques i els quals es pensen que a través del terrorisme podran solucionar el seu problema. ¿Por què?. Doncs, perquè tradicionalment i històricament, ells han vist que només amb la violència les potències dominants els fan cas. Es demana democràticament, es demana als organismes internacionals, i la justícia no s’aplica. Per això, només la violència sembla que sigui l’únic camí per resoldre problemes polítics, els problemes econòmics del comerç just, i els problemes de llibertat nacional, etc..

Si el nihilisme en la seva accepció sociològica no vol reconèixer les autoritats polítiques, no pot ser que pugui provocar la manca de pau. I a més a més l’església catòlica no es ningú per dir-ho. La Conferència Episcopal Espanyola va practicar el nihilisme quan es va llançar al carrer per anar en contra de les lleis aprovades per la sobirania popular. I la seva emissora episcopal practica cada dia el nihilisme quan nega qualsevol autoritat política a l’actual govern. ¿Qui son ells per malparlar del nihilisme si el practiquen a gratcient quan els convé?.

El mateix passaria amb el fonamentalisme fanàtic. És cert que existeixen religions que tenen components fanàtics més radicals que no pas el cristianisme actual. El cristianisme els va tenir segles enrera. Ara bé, encara no podem pas dir que avui aquest fonamentalisme fanàtic se l’hagin tret del damunt. Fa poc el mateix Sant Pare va condemnar el “relativisme”, doctrina que seria l’antídot de qualsevol fanatisme, i a més a més, va dir que només es podia obeir i fer cas doctrinalment a ell i als seus bisbes. Renoi. ¿Això no es fonamentalisme fanàtic?.
De tot plegat podem dir que la pau, és una cosa, i les condicions necessàries per assolir-la en son una altra. El que es cert, és que l’Església catòlica, confon les causes amb els efectes. Les confon voluntàriament, atès que solventar les causes profundes de la manca de pau i de justícia suposa estimar als pobres, ajudar als febles, i afavorir els menys poderosos. Tot això per ara no es pas l’interès de l’església. I com que no és el seu interès, per això en els discursos denuncia allò mateix que denuncia en Bush.



Aquesta notícia ha rebut 1040 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>