Cervell castellà (Diumenge, 8-I-2005)
08/01/2006





A la vista del que han dit, des de Castella, estaments diversos, professionals, catedràtics, funcionaris, etc. i no cal dir que després d’haver llegit les editorials en els mitjans més proclius d’anar en contra dels interessos nacionals de Catalunya, com podrien ser El Mundo, l’ABC, La Razón, Libertad Digital, etc., hom pot començar a pensar que el cervell castellà és diferent, si tenim en compte les seves idees, els seus projectes, i la seva ideologia doctrinal.

D’entrada afirmar que el “cervell castellà” és diferent algú em podrà titllar de coses molt estranyes i gairebé diria poc agradables. Doncs, mireu jo penso exactament el contrari. ¿Per què?. Doncs, senzillament perquè el primer que va dir que España només el podia entendre el “cervell castellà” va ser Ortega y Gasset i ara no em vindreu a dir que Ortega podia ser titllat d’allò que em volien dir a mi. Ortega exactament va dir, “hay razones para ir sospechando que, en general, sólo cabezas castellanas tienen organos adecuados para percibir el gran problema de la España integral”. Heus ací la qüestió. Fixem-nos que tots els que interpreten que l’Estatut d’Autonomia vol desballestar Espanya, no és pas l’Espanya de tothom, és l’Espanya castellana, carpetovetònica, centralista i militaritzada.

Un problema que tenen de bon començament els castellans es transformar la seva Espanya en “nació”. Ells saben que no és una nació, però amb la força de les armes volen imposar aquest concepte. El 1835 el que havia estat el tresorer general d’Hisenda Vicente Alcalá Galiano, va afirmar que la tasca principal del liberals espanyols era “hacer de España una nación, que no lo es, ni lo ha sido nunca”.

Els castellans tenen un segon problemes en fer la seva Espanya, perquè no és mai una Espanya moderna, democràtica, i respectuosa amb els drets de l’home. La seva Espanya és un tros d’estructura politico-juridica destinada a aixoplugar les élites castellanes, tot dominant als que son perifèrics. Julio Ruiz de Alda, gens suspecte d’antiespanyolisme va dir: “España o es imperio o se deshace”. És a dir que Espanya domina i sotmet a Catalunya, o desapareix desfeta.

En conseqüència, Espanya no serà mai un “Estat” adaptat a les necessitats modernes per aquestes raons. El primer que per entendre-la cal tenir cervell castellà, cosa més aviat racista, i allunyada de la realitat present. La segona, que Espanya no es una nació i ells ho saben, però no ho volen reconèixer fent de la realitat jurídica una situació estable. I finalment, l’Espanya Castellana només pot subsistir si impera damunt dels altres espoliant-los, arranant-los, i assumint-los.

I podríem afegir més qüestions, com les opinions de Sánchez Albornoz, d’Azaña, Julian Marias, etc. Però tots, com a castellans, i els quals tenen el cervell adequat per entendre Espanya, diuen disbarats irracionals, atès que no volen pas organitzar un “Estat” neutre, plurinacional, i respectuós amb tots els drets dels ciutadans.



Aquesta notícia ha rebut 1247 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>