Ussia (Dimarts, 7-II-2006)
07/02/2006




Al diari “La Razon” tenen un columnista que signa amb pseudònim “Alfonso Ussia” (Madrid 1948). Però en realitat es diu “Ciriaco Cuadrato” per una banda, i es net del dramaturg andalús “Muñoz Seca” per l’altra. Els crítics literaris madrilenys l’han qualificat de gran escriptor amb un estil d’humor d’arrel britànica. La prosa d’Ussia la consideren intel·ligent i a ell com a home elegant. No cal dir que està arrenglerat ideològicament dins de la “Brunete Mediàtica” i la seva doctrina es l’anti-socialisme.

S’ha de tenir molt poca cultura per definir la prosa d’Ussia com a irònica i intel·ligent d’arrel britànica. Els seus principis no son irònics, perquè no son intel·ligents, i no ho son perquè justifica contínuament criteris antidemocràtics. Recordem que va fer un discurs a Salamanca contra la devolució dels papers espoliats. Va parlar d’enviar tancs a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Va contínuament contra l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. Feu un panegíric del tinent general Mena i de la seva posició colpista donant-li suport. Insulta als catalans dient que porten les camises negres del feixisme italià. Aquest home havia nascut després de la derrota del feixisme i dels nazisme, però tots sabem que l’alimentació espiritual dels espanyols durant el franquisme, en aquesta època, va continuar amb els mateixos principis ideològics dels totalitarismes. Ussia hi va ser educat plenament, segons hom pot veure el que escriu, tot i estar ara en períodes constitucionals. Per causa d’aquests criteris exposats tan poc democràtics, hom no pot comprendre com els crítics li adjudiquin la ironia anglesa, la intel·ligència britànica, i l’elegància literària. Un escriptor que doni suport a un militar colpista no es res més que un home abjecte.

Fixem-nos que l’actitud d’aquest sapastre que escriu columnes, és de poca categoria humana, atès que a més de no ser irònic, és més aviat un sarcàstic i un cínic, Hipòcrita embolcallat amb l’anticatalanisme. Fa pocs dies, va signar un article que va titular “Los Tiranos”. . No cal dir que la tirania s’exercia a Catalunya. La seva informació és equivoca i falsa. Només cal veure les seves afirmacions. El català no es res perquè només el parlen sis milions de persones, atès que està “condenado a ser usado para comprar el pan y ser leido en el Avui” que es una ruina.”. Torna amb la idea irracional que els catalans neixen bilingües. Després d’atacar la llengua catalana ataca la “nació”, dient: “Poca nación puede aspirar a ser territorio que camina hacia la aldea.”. “Dogma de aldea, dogma de fe. Empiezo a entender a los catalanes avergonzados que son muchisimos. Nunca fueron cosmopolitas, pero de ahí al pueblerino habia un trecho considerable que han cubierto a toda velocidad.”.

El goig dels castellans a tractar d’aldeanos, pueblerinos, i pagesivols als catalans ve de les ganes d’humiliar-nos. Nosaltres sabem que el cosmopolitisme son ells que no el tenen, atès que per la projecció mundial en els diferents camps sempre ens han de recòrrer a nosaltres. Només cal observar les arts plàstiques, de l’esport en general (campions mundials diversos), del teatre, la cuina i la gastronomia, de l’arquitectura, disseny, manufactures, la vida política, etc. Fins i tot en el camp lingüístic on no ens volen deixar viure, la primera llengua vulgar que va ser utilitzada per parlar de filosofia fou el català, com ara que es la primera llengua romànica que disposa d’un diccionari etimològic, etc. El seu odi es irracional. És normal sient gent ferestega, tancada, i només amb arguments violents.




Aquesta notícia ha rebut 1616 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>