 |
 |
| L'ANY 1979 A "LA TAULA DEL RACÓ" ES VA PUBLICAR UN ARTICLE D'EN FRANCESC FERRER SOBRE L'ESTATUT APROVAT AQUELL MATEIX ANY. |
| 12/08/2006 |
|
Sembla que l'optismisme d'aquell moment no ha estat abastable, ja que les competències d'aquell Estatut no van arribar mai a assolir-se completament. Tal com ell va dir: "....No vull deixar de recordar que encara que tinguem la lletra de l’Estatut, que no es podrà esmenar des de Ponent, des de Madrid, també hi voldran posar la seva melodia." LA LLETRA I LA MÚSICA Un cop amb l’Estatut refrendat, hem d’esperar ara la ratificació del Congrés i el Senat, després el Rei el sancionarà, i es publicarà al BOE. Hom preveu que pel febrer-març es podrien celebrar les eleccions dels diputats del Parlament de Catalunya, i amb aquestes eleccions sabrem també com serà el govern de la Generalitat. Aleshores Catalunya es tornarà a governar i en els transcurs dels primers sis anys s’hauran d’haver traspassat totes les competències i facultats que l’Estatut reconeix com a exclusives nostres. Però no hem d’oblidar que el que hi ha a l’Estatut només és la lletra i tal com diu la Bíblia la lletra mata i l’esperit vivifica. I jo també voldria dir que la lletra sola és ben poca cosa, si no hi posem la música. I la música en molt bona part dependrà de nosaltres, perquè nosaltres haurem de ser qui marquem el ritme, i inspirem la melodia, i sobretot fent-ho amb harmonia entre tots els sectors socials i polítics i de totes les funcions del nou govern. I no em cansaré de repetir que perquè la música sigui bona cal molta il·lusió, cal molta voluntat i sobretot tenacitat. El nostre poble, davant de les dificultats o d’un enemic que vol perjudicar-nos reacciona magníficament i supera sempre les dificultats. Però ara, en dependre exclusivament de nosaltres el bon govern i l’administració de la cosa pública ens cal una dosi molt important de ganes de treballar, és la conversió de tot un poble el que el fa necessari, perquè allà on no hi arribin els diners ni el pressupost hi arribin els ciutadans amb la seva insubornable voluntat, i la seva tenacitat i constància per tirar endavant Catalunya. Tinc confiança en el nostre poble, perquè en els transcurs de la història sempre ens en hem sortit. Nosaltres no hem basat la vida sobre valors falsos o fugissers, nosaltres hem estintolat el nostre progrés en el treball. I el treball és l’únic recurs que és inesgotable, que no s’ha d’importar i que depèn de la nostra voluntat. Preparem-nos doncs a treballar, cadascú des del lloc que li pertoqui. Anem a viure una època històrica, i cal tenir il·lusió per afrontar aquesta nova situació. No vull deixar de recordar que encara que tinguem la lletra de l’Estatut, que no es podrà esmenar des de Ponent, des de Madrid, també hi voldran posar la seva melodia. Només cal veure en el projecte de llei presentat sobre l’Autonomia Universitària com entén l’UCD la universitat catalana. Un impost que ens havien cedit, l’Impost de Luxe que recaptaven a destí, el qual donava molts ingressos a Catalunya per recàrrecs sobre els accessoris d’automòbil, ha estat canviat per recaptació a l’origen, i així tot és de l’Estat, i així podríem parlar de l’Impost sobre Transmissions; de l’organització de la Tresoreria de la Seguretat Social que des del mes de maig tots els diners van a parar directament a Madrid, etc... Cal no estar adormits. Els enemics de Catalunya són els mateixos. Encara que la seva música ens vulgui paralitzar, amb voluntat i constància hem de fer prevaldre el nostre ritme i amb el treball i la lluita estic segur que ho aconseguirem. FRANCESC FERRER I GIRONÈS Senador del Regne, per Girona |
|
| |
 |
|
|
|
 |