RECORDEM EL PARLAMENT DE FRANCESC FERRER FET EL DISSABTE 29 D'OCTUBRE DEL 2000 A XLI APLEC DEL PUIG A "LA PATÀ" A LA COMARCA DE L'HORTA.

21/10/2006

" ... quan els demagogs i els obscurantistes dominen la trona de l’església, el faristol del govern, i l’altaveu dels mitjans de comunicació, a nosaltres només ens queda que continuar en la lluita i en la resistència / ..." PARAULES A L’APLEC DEL PUIG, DEL PAIS VALENCIÀ Amics, us parlaré amb accent gironí. Estic content d’estar aquí perquè hi ha força. És veritat que aquí es va concentrar la força de Jaume I, però avui també tenim la necessitat de concentrar la nostra energia, l’energia tel·lúrica per continuar lluitant i per continuar reivindicant. I estem aquí per una obvietat, una cosa tan òbvia per la que no caldria ni molestar-nos: la unitat de la llengua. Aquesta unitat que fa que us pugui parlar des de 700 quilòmetres, que fa que jo us comprenc i vosaltres m’enteneu. Jo diria que això, és una paradoxa. Ara els espanyolistes en discuteixen aquesta unitat, però en aquest país quan ens varen prohibir la llengua, quan al segle XVIII ens la varen prohibir, aleshores la consideraven unitària, era única. Quan en el 1768 Carles III va signar la prohibició, només ho va fer amb una “Real Pragmàtica” i d’un sol cop va prohibir la llengua catalana a València, a les Illes Balears, al Principat de Catalunya i a tota la Corona d’Aragó. No en varen fer tres de lleis, en varen fer una de sola, de pragmàtica, perquè consideraven que era una sola llengua. Després, en el tardofranquisme, ja s’ha dit abans, en el “Reial Decret 3118/1976” pel qual es reconeix oficialment l’Institut d’Estudis Catalans, diu exactament que el seu àmbit d’actuació “S’estendrà a las terres de llengua i cultura catalanes”. O sigui que la unitat de la llengua està reconeguda legalment, i fins i tot quan es va redactar l’Estatut d’Autonomia del País Valencià en el debat es va fer constar que malgrat la nomenclatura, acadèmicament i científicament era la mateixa llengua. I tot això que jo us dic, també ho podrien dir els que hi van en contra. Ells no solament ho saben, sinó que en són conscients de la nostra unitat. Perquè, sinó, quan s’elabora la Constitució de 1978, prohibeixen la confederació dels PPCC ?. És un diputat valencià Alberto Jarabo Payà , d’Aliança Popular, el que fa aquesta esmena, i l’aproven perquè saben que parlem la mateixa llengua, perquè si no parléssim, ni penséssim igual a la Constitució no haguessin prohibit que el País Valencià es pot confederar amb les Illes Balears i les Illes Balears es poden confederar amb el Principat de Catalunya. I ells els espanyolistes ho saben. I com que ho saben, en aquests moments estan actuant d’una manera barroera, i tan barroera, que és absolutament normal per l’experiència que tenim dins del procés de la persecució lingüística. Fins ara ens perseguien amb lleis, amb decrets, amb normes positives, i ara ho fan d’una altra manera. L’Abril Martorell ja m’ho va dir a mi. Era el dia 20 d’abril de 1982, i estàvem davant de l’Hotel Ritz a Madrid amb el senador Josep Benet, quan veiem venir a Fernando Abril. Estava eufòric acabava de signar l’acord sobre l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, i expressava haver aconseguit un gran èxit polític. La discussió era si s’havia de posar valencià o català. I ell em va dir: “Hem guanyat, hi posarem valencià”. Jo, dic: “La qüestió no és el nom, l’important és la gramàtica”. Abril, estava convençut que la Universitat no havia d’intervenir-hi, era el poble el que havia de fer la llengua, i diu: “Nosaltres farem una Acadèmia. Aquesta Acadèmia cal que es dediqui al 10% que hi ha de diferent entre la llengua de València i la de Catalunya. Quan hagin passat uns 7 o 10 anys, l’Acadèmia i l’Institut d’Estudis Catalans, de tu a tu, d’igual a igual, cal que pactin i trobar les convergències que hi pugui haver.” Aquest senyor no era filòleg, aquest senyor era enginyer agrònom, però sabia políticament com afeblir una llengua, que és dividint-la i segregant-la. I efectivament, l’Acadèmia de que parlava l’Abril Martorell ara la tenim ací. I a més a més, estic segur que aquest Abril Martorell, n’estic gairebé absolutament segur, que per atiar el conflicte a València va participar activament des de la Sots-presidència del Govern, i que va utilitzar fons reservats del CSID o de Governació per organitzar la guerra lingüística. Quan al 1982 estàvem a la plaça de braus de Castelló de la Plana, i celebràvem el 50è aniversari de les “Normes de Castelló” allà ja passaven unes avionetes contra la llengua catalana d’una manera inversemblant. No estava organitzat el conflicte, i jo vaig preguntar-me: “Qui pot haver donat diners per aquesta campanya”. Algú que estava amatent a la unió dels homes i dones que parlem en la mateixa llengua, i pensem en el mateix idioma. Els homes que regeixen el PP són gent perillosa. A Catalunya voten en contra de tot allò que és en català, perquè, segons diuen: “Ells estan molt contents de parlar en dues llengües”. I en canvi aquí, els mateixos del PP van en contra de la plena normalització de la llengua, i oficialment poques vegades la fan servir, atès que sempre els trobes parlant en castellà. És una pura hipocresia, ells van a favor de l’hegemonia de la llengua castellana, com fa segles que hi estan lluitant, i el nostre poble sotmès políticament, colonitzat culturalment, i espoliat fiscalment. Aquesta gent del PP s’omple la boca parlant de la democràcia i de la Constitució. I per això, ara estan fent una campanya amb la “Brunete Mediàtica” contra els nacionalistes bascos. Però, la realitat és que de demòcrates en són de nom, atès que no admeten una de les coses més democràtiques que hi ha, i és el plebiscit o el referèndum de l’autodeterminació. Per via pacífica i amb mètodes democràtics ¿perquè els pobles no poden votar sobre el seu futur, si volen ser amos del seu propi destí?. I fan el mateix amb la Constitució. El mateix Aznar va escriure articles contra la Constitució de 1978, i ara sembla el més trempat de casa seva, fent-se propietari exclusiu de la vigència de la Constitució i dels seus límits. Hem de resistir. Estem aquí per agrupar-nos en la resistència. La nostra raó és més forta que la persecució dels nostres adversaris. Ells tenen poder econòmic, poder institucional, i poder polític. Però, nosaltres continuem tenint la raó científica, tenim el suport del clos acadèmic universitari, i tenim la força de la veritat. Ara no ens poden perseguir amb prohibicions, ni amb coaccions, per això és tan difícil la nostra situació, perquè utilitzen les eines subtils de la demagògia i els instruments vergonyants de la ignorància. I quan els demagogs i els obscurantistes dominen la trona de l’església, el faristol del govern, i l’altaveu dels mitjans de comunicació, a nosaltres només ens queda que continuar en la lluita i en la resistència, amb l’esperança que torni a sortir el sol de la veritat que ens faci a tots més lliures, que ens faci més pròspers, i més justos. Francesc Ferrer i Gironès

Aquesta notícia ha rebut 2607 visites.

<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>