EN AQUESTA NOVA CONVOCATÒRIA D'ELECCIONS MUNICIPALS RECORDEM LES PARAULES DE FRANCESC FERRER EL NOVEMBRE DE 2002.
27/05/2007


Els ciutadans de Girona, en el nou escenari de la vida social i política no pot ser que siguin un simple figurant o un convidats de pedra. Nosaltres entre tots hem de ser els que fem el guió de l’obra que s’ha de representar. Cal que que iniciem la política del segle XXI.



LA CIUTAT

La ciutat és la nostra pàtria. En ella hem après tot el que sabem. A partir d’ella ens hem projectat, ens hem socialitzat, i ens hem afaiçonat en la nostra part cultural, cívica, i professional. Aquesta ciutat que ens ha fet a nosaltres, la volem cada vegada millor perquè també sigui la pàtria dels nostres fills.

LA CIUTAT SÓN LES PERSONES,
PERQUÈ
LA CIUTAT ÉS DE LES PERSONES,
I EN CONSEQÜÈNCIA
LA CIUTAT HA D’ESTAR AL SERVEI DE LES PERSONES.

AQUEST ÉS EL NOSTRE COMPROMÍS PER GIRONA:
EL COMPROMÍS PER UNA CIUTAT DE LES PERSONES.

Màrius Torres, el 1939 ens parla de “La Ciutat Llunyana” amb enyor perquè no la va poder abastar, quan diu:


"Ara que el braç potent de les fúries aterra
La ciutat d’ideals que volíem bastir
Entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda´ns: la terra no sabrà mai mentir."


La ciutat d’ideals, la ciutat somniada, que parla Màrius Torres, també ara i avui la tenim nosaltres per somniar.

La ciutat d’avui, la de l’era post-industrial, resulta ser una ciutat molt complicada i diversa, una ciutat composta i molt complexa. És un espai ciutadà on hi tenim problemes quotidians, en el Transport, en els Aparcaments i circulació, en el Medi ambient, en la Cultura, en les Deixalles i la Neteja, a les Escoles, a l’Urbanisme, en la Seguretat ciutadana, i també....... en la Memòria històrica.

Per això encara nosaltres, igual que el poeta, propugnem per una “ciutat d’ideals” per una “ciutat somniada”, en la qual hi trobem el nostre hàbitat.

Nosaltres Entenem: la ciutat com a pedagogia, la ciutat educadora, la ciutat del coneixement, la ciutat sostenible, la ciutat de la feina i del lleure, la ciutat del jovent amb futur, la ciutat esportiv, la ciutat cívica, la ciutat generosa, la ciutat saludable, ...

Fixem-nos, que el nostre model de ciutat no és només una empresa de serveis que soluciona només els problemes diaris. Volem anar més enllà.

No volem només una ciutat per la part física, per les estructures materials, per les infrastructures.

NO VOLEM NOMÉS UNA CIUTAT PER VEURE,
VOLEM UNA CIUTAT PER VIURE,
VOLEM UNA CIUTAT PER VIURE-HI.

LA CIUTAT SÓN UNS ESPAIS FÍSICS, URBANÍSTICS I ARQUITECTÒNICS

PERÒ ELS ESPAIS DE LA CIUTAT NO TENEN SENTIT SI ES LIMITEN A UNA ELABORACIÓ TÈCNICA I NO SE’LS AFEGEIX L’ÚS QUE N’HA DE FER EL TEIXIT SOCIAL.

AQUEST ÉS EL NOSTRE COMPROMÍS PER GIRONA: IMPULSAR UNA GESTIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL QUE SIGUI EL PRODUCTE D’UNA IDEA POLÍTICA:
LA IDEA QUE LA CIUTAT ÉS ESPAI DE RELACIÓ I DE COHESIÓ, I QUE PERMET EL PUNT DE TROBADA ENTRE LES PERSONES, EN ÀMITS DIVERSOS I COMPARTITS.

Volem la ciutat de les persones. Volem la ciutat que ensenyi a tots com ha de ser la nostra vida de completa, amb utopies, ideals, horitzons, que ens facin anar més enllà.


GIRONA CAPITAL

Tothom sap, o tothom hauria de ser conscient, que per ser ambiciós, per tenir ambicions legítimes, vers el futur, el que cal de primer es tenir auto-estima. Els gironins ens tenim auto-estima?. L’escriptor Antoni Puigverd, parlava fa poc, “d’un excés de patriotisme gironí durant els darrers anys”.

Jo no us vull parlar dels darrers anys. L’auto-estima els gironins l’hem de tenir de les arrels, i de la lluita tradicional que s’ha fet en aquesta ciutat pels valors i els principis universals.

Hem de saber que Girona al segle VIII, exactament a l’any 785, els seus habitants varen decidir lliurar-se voluntàriament a Carlemany, i abandonar la tutela del califat de Còrdova.

Els gironins miraven cap al Nord, la seva referència era la civilització europea. I quan Girona va prendre aquesta decisió també arrossegà els territoris des del comtat d’Empúries fins a Besalú. Éra una capital factual.

Girona també mostra ben aviat un valors sobre el pacifisme i sobre el que ara en diem la democràcia, quan a l’any 1068 va celebrar una assemblea i reunió de “PAU i TREVA” el text de la qual serà aplicada a d’altres territoris i figurarà a les Constitucions de Catalunya.

El 1188 a Girona hi torna haver una altra assemblea de “Pau i Treva”. Unes assemblees que d’entrada són un paradigma dels antecedents i origen de les futures Corts Catalanes, i també conceptualment per l’esperit de pacificació i de pau que avui el món demanda.

Tampoc no podem oblidar que més endavant, quan els prínceps de Catalunya són sobirans, Girona també participa en la seva vida política d’una manera molt important.

Els anys 1240 i 1241 sota el regnat de Jaume I a la ciutat de Girona s’hi varen celebrar les Corts Catalanes, amb participació de tots els braços.

No agafem els fets com a tals, examinem-los des del seu concepte. Els gironins de bon començament coneixen que es la democràcia.

En conseqüència, la capitalitat de Girona, s’ha de projectar pels seus horitzons filosòfics i ètics, i també pels seus esforços creatius.
Recordem les opinions dels teòrics sobre el desenvolupament econòmic, segons les quals ens distingeixen les “ciutats creadores” de les “ciutats paràsites”. Girona és i ha de continuar essent una ciutat creadora i forjadora de la seva capitalitat.


DE VEGADES SENTO NOSTÀLGIA.
DE VEGADES LES GIRONINES I ELS GIRONINS SENTIM NOSTÀLGIA.
PERÒ NO ÉS UNA NOSTÀLGIA DEL PASSAT, DEL QUE VA SER, SINÓ NOSTÀLGIA DEL FUTUR, QUE HA DE TORNAR A SER. DE PROJECTAR UNA CAPITALITAT DEMOCRÀTICA EUROPEA

AQUEST ÉS EL NOSTRE COMPROMÍS:
FER TORNAR A GIRONA LA CAPITALITAT DELS VALORS DEMOCRÀTICS DE L’EUROPA DEL SEGLE XXI


La ciutat de Girona ha de ser capital en el camp del pensament, de les idees, de la cultura. I ha de ser capital en l’àmbit de la projecció financera i econòmica, i no cal dir dels serveis en tots els sectors.

Volem que Girona porti amb empenta el lideratge de l’Àrea Metropolitana o Àrea Urbana de Girona tal com se li diu ara.

Girona ha ser compatible amb tots els municipis del voltant. N’ha de ser l’amiga i la col•laboradora. Ha de ser la que porti l’embranzida, però amb el benentès de tots els veïns.

Volem que Girona sigui una capital amb embranzida, emprenedora i engrescadora dins del Països Catalans. Girona és una perla de la nostra sobirania nacional. Girona ha de donar llum, i eliminar el fum. Gent de tots els països catalans hi ha de trobar la seva ciutat i el seu refugi.

Volem que Girona , per la seva singularitat vers a les persones, vers els ciutadans i les ciutadanes, sigui una capital europea de referència.

No parlem de la seva dimensió demogràfica, parlem de la seva dimensió política. Parlem de la seva qualitat avançada en les noves formes polítiques que en el futur cal desenvolupar per trencar i avortar el divorci que existeix entre els polítics i els electors. Volem que Girona sigui una capital de referència europea en la governança.

Els homes i dones de Girona han de ser ambiciosos. La seva ambició l’han de consolidar a partir de la seva seguretat en ells mateixos. Seguretat i auto-estima que ens ve per la historia, i que la volem projectar cap el futur. El disseny de la política que cal aplicar en aquest segle nou ens ha de fer tant forts, que ens donarà també fortalesa per emprendre altres singladures en tots els camps. Al social, a l’esportiu, a l’econòmic, al cultural, etc.


GOVERNANÇA DE LA CIUTAT

Romano Prodi, ens parla del “bon govern” com a governança. Cal distingir la “governabilitat” de la “governança”. La governabilitat no deixa de ser només el crear els instruments o situacions perquè es pugui governar, però aquest fet no garanteix el bon govern.

La governança en canvi, representa i suposa un bon govern. Un govern que expressi la voluntat de tothom, que sigui un govern eficaç en quan assoleix els objectius que s’han plantejat, i és eficient en relació als mitjans i recursos que s’hi ha esmerçat i de què disposem.

La política és l’art d’aplicar a cada època aquella part del nostre ideal que les circumstàncies permeten fer possible. Aquesta política per assolir la governança pot canviar amb el temps, tant per voluntat política, com per les transformacions tècniques i científiques.

Per això, ara i avui, nosaltres hem de tenir una nova visió de futur. Una nova visió i una nova perspectiva que ens obliga a fomentar una política més oberta, més participativa, i més transparent que ens porti a la més brillant governança de la nostra ciutat.

La garantia d’aquesta nova política basada en les noves circumstàncies del segle que hem iniciat, ens la pot fornir els principis i ideals republicans.


AQUEST ÉS EL NOSTRE COMPROMÍS:
QUE QUAN ALGÚ PREGUNTI QUÈ VOL DIR GOVERNANÇA, ALGÚ LI RESPONGUI: GOVERNANÇA ÉS GIRONA. VÉS A GIRONA I COMPROVA-HO TU MATEIX.


República i Democràcia és una mateixa cosa. El republicanisme avui no és una preocupació per la nissaga que ocupa el poder, sinó per fer realitat els valors democràtics que encara no s’han esgotat, ni s’han assolit.

La llibertat i la Igualtat són uns principis universals que avui encara entre nosaltres no s’han arribat a assolir d’una manera plena i definitiva. Per això predicar i exaltar la llibertat i la igualtat És palesar el treball i l’obstinació fins arribar a què:

• El divorci que hi ha entre la classe política i els ciutadans desaparegui
• Les ordenances i els reglaments no s’apliquin als adversaris i als enemics, sinó que tothom sigui igual davant de la llei.
• L’ajuntament sigui el protector dels ciutadans i no SIGUI el SEU perseguidor.
• Els ciutadans siguin emparats per l’Ajuntament, perquè l’ajuntament és la Casa de tots els ciutadans.
• La participació directe en les decisions que afecten a la cosa pública, no sigui només un dret escrit, sinò que sigui una participació fomentada i impulsada des de l’Ajuntament.

Heus ací la nostra voluntat de disposar de la voluntat dels ciutadans per poder aplicar una política basada en els valors i en els principis que han estat presents d’una manera teòrica, però que en la realitat quotidiana no s’han fet efectius.

Nosaltres:

• Volem el govern de la ciutat per assolir una ciutat participativa, en la qual es palpi la democràcia a cada instant.
• Volem el govern de la ciutat perquè no es practiqui mai més el “silenci administratiu” com a tàctica dissuassòria.
• Volem el govern de la ciutat perquè els ciutadans siguin atesos com accionistes que són de l’ajuntament, i no com usuaris d’un servei públic.
• Volem el govern de la ciutat perquè els ciutadans estiguin informats de tots els racons de l’Administració Municipal.
• Volem el Govern de la ciutat per fer pedagogia política de com han de ser les relacions ciutadanes en el segle que hem començat, i amb la utilització dels mitjans de comunicació que ens ha fornit l’alta tecnologia.
• Volem el govern de la ciutat perquè un cop ateses aquestes premisses, als ciutadans també els puguem requerir i exigir el civisme que ens cal per arribar a una conjunció entre la política feta entre tots i els polítics que l’han d’aplicar.
• Volem el govern de la ciutat perquè els gironins no ens hem d’envanir de les nostres pedres, sinó que ens hem d’enorgullir del nostre tarannà cívic i del nostre temperament democràtic.
• Volem el govern de la ciutat perquè la nostra auto-estima no ens vingui dels edificis històrics, ni de l’organització física de la ciutat, sinó del capteniment dels polítics municipals i del civisme dels ciutadans.
• Volem governar perquè considerem que l’Ajuntament no ha de perseguir els ciutadans, sinó que els ha de protegir i els ha d’emparar fins allà on arriba els interessos del be comú i dels interessos generals acordats entre tots.
• Volem governar per fer veure a dos col.lectius més desafavorits: els joves i la gent gran, que nosaltres des de l’Ajuntament serem els intèrprets i els valedors del seus interessos.


LA GIRONA DEL FUTUR

En aquest camp on les persones son els protagonistes de la política, on els ciutadans són els subjectes reals i efectius dels que composen la ciutat, ens trobem avui dia amb un fenomen que no podem negligir.

Cada vegada més veiem que pels carrers de Girona hi ha més nou-vinguts que van a la recerca de treball, d’estatges, i de convivència. ¿Qui els ha fet venir?. ¿Qui els ha donat la nostra situació?. ¿Qui els ha donat la benvinguda?. ¿Qui els ha acollit a la nova estada?. ¿Qui els ha parlat de Catalunya?. ¿Qui els ha ensenyat la nostra llengua?. ¿Volen ser catalans?. ¿Volen viure amb nosaltres i fer-se catalans?. ¿Els seus fills es faran ciutadans catalans?.

Volem el govern de la ciutat per adoptar polítiques intensives d’integració.

Integració laboral, però també volem la integració esportiva, la lingüística, la cultural, i la cívica. Hom diu que les societats del futur són interculturals.

Però nosaltres entenem la interculturalitat des de el respecte i la conservació de la nostra cultura pròpia que és la que ha propiciat la creació de llocs de treball per tanta gent.

És ser intercultural renunciar i eliminar la cultura catalana?. .¿Qui pot pregonar la interculturalitat sinó s’integra a la cultura pròpia de Catalunya?

La integració cal fer-la no només des de l’Administració, ha de ser tota la societat.. Les famílies, l’escola, l’empresa, els clubs, les associacions, tots amb un objectiu hem de tractar als nou-vinguts amb la igualtat necessària per no desentonar dels gironins, i per no tractar-los de forasters.

Els nou-vinguts des de que han triat la nostra ciutat els hem de tractar com si fossin de la nostra família, sense diferències.

LA CIUTAT DE GIRONA ACULL DES DE FA UN GRAPAT D’ANYS CIUTADANS DE TOTES LES COMARQUES PRÒXIMES, DES DE L’EMPORDÀ I LA GARROTXA, DEL PLA DE L’ESTANY I DE LA SELVA, DEL GIRONÈS MATEIX I DE LA CERDANYA, MOLTS CATALANS GIRONINS D’ADOPCIÓ. SÓN GIRONINS NASCUTS A CALONGE, A OLOT O A BANYOLES. SÓN GIRONINS PER VOLUNTAT PRÒPIA. GRÀCIES A ELLS, QUE ARA JA NO SÓN ELLS SINÓ QUE TOTS SOM UNS, SOM NOSALTRES, HEM FET MOLT DE CAMÍ JUNTS. HEM DEMOSTRAT QUE GIRONA ÉS UNA CIUTAT ACOLLIDORA. I HA DE SEGUIR-NE SENT.

EL NOSTRE COMPROMÍS ÉS:
FER DE GIRONA LA CIUTAT ACOLLIDORA DELS NOUS GIRONINS DEL SEGLE XXI, D’UN O ALTRE CONTINENT. ELS ALTRES GIRONINS SÓN ELS GIRONINS DEL FUTUR IMMEDIAT. SÓN DELS NOSTRES. SÓN CIUTADANS AMB EL MATEIXOS DRETS I ELS MATEIXOS DEURES QUE NOSALTRES. PERQUÈ DE LA MATEIXA MANERA QUE EN CIRCUMSTÀNCIES DIFÍCILS EL MÓN HA ESTAT OBERT ALS CATALANS, CATALUNYA HA D’ESTAR OBERTA AL MÓN, PERQUE ÉS MARE D’ESTRANGERS. VULL DONAR LA BENVINGUDA EN NOM DE LA CIUTAT DE GIRONA A TOTS AQUELLS I A TOTES AQUELLES QUE HAN DECIDIT VIURE I TREBALLAR A GIRONA, A ELLS I A LES SEVES FAMÍLIES, I ELS CONVIDEM A SER CIUTADANS DE PLE DRET, AMB IGUALS OBLIGACIONS QUE NOSALTRES.


LA NOSTRA CAMPANYA

Konrad Adenauer, ja ens va dir que en “Política, l’important no és tenir la raó, sinó que te la donin”.

En conseqüència, nosaltres ens presentem a les eleccions per explicar les nostres raons. Nosaltres sabem que tenim bona part de la raó. Una raó que en el seu moment presentarem amb el nostre programa, els nostres objectius, les fites dels nostres horitzons.

Tanmateix aquestes raons ofertades a tots vosaltres han de ser acceptades i ens han de donar la raó. En Marc Tul.li Ciceró, va assessorar al seu germà que es presentava a les eleccions a Cònsol de Roma, que els electors estaven disposats a donar suport al candidat, sempre que hi veiessinn: “beneficis, expectatives, i la simpatia sincera del candidat”.

Nosaltres no farem cas de Marc Tul.li Ciceró. Només li tindrem en compte la sinceritat del candidat. Nosaltres volem que ens donin la raó i quan calgui el vot, i per això us parlarem sempre amb claredat i amb total franquesa.

AQUEST ÉS EL NOSTRE COMPROMÍS:
US PARLAREM SEMPRE AMB CLAREDAT i SINCERITAT I AMB TOTAL FRANQUESA.

No farem excessives promeses. Només uns podem prometre que lluitarem i treballarem fins a l’obstinació per engrandir la democràcia, per enaltir les institucions democràtiques, en definitiva per santificar la voluntat popular, i engrandir èticament la ciutat de Girona.

Us prometem que no demonitzarem els contraris. No perderem el temps per criticar els que a les eleccions no ens volen donar la raó des d’una candidatura adversa.

Aprofitarem el temps per exposar i expressar el nostre model de ciutat. Per manifestar la nostra il•lusió cap un futur millor. Per expressar el neguit que tenim per treballar per la nostra Ciutat.

Tot això us ho prometem!

Ja sabem que la simpatia sincera que recomanava Marc Tul.li Ciceró, avui en diríem la seducció que cal utilitzar perquè et donguin la raó. Nosaltres intentarem seduir als nostres conciutadans. Però la nostra seducció la basarem en el fet que estem segurs del nostre projecte, que estem ferms en el nostre ideal, que vivim enderiats per fer realitat els valors i principis de llibertat i d’igualtat.

Estem neguitosos per assolir una ciutat més feliç, més viva, més oberta, més transparent, més participativa, més alegre i més fraternal. I tots aquests objectius hem d’assolir que us els feu vostres.

Els ciutadans de Girona, en el nou escenari de la vida social i política no pot ser que siguin un simple figurant o un convidats de pedra. Nosaltres entre tots hem de ser els que fem el guió de l’obra que s’ha de representar. Cal que que iniciem la política del segle XXI.

I per assolir aquestes fites, us demanem tot suplicant-vos que:

• Volem entusiasme perquè guanyarem.
• Volem pulsions victorioses perquè ens tenim i us tenim confiança.
• Volem optimisme per poder treballar pel progrés:
• El progrés social de tots els ciutadans sobretot els menys afavorits.
• El progrés en els àmbits més elementals per travar la societat.
• El progrés en l’economia, el comerç, la indústria, a les noves tecnologies, a la universitat, a l’ensenyament, a la vida cultural, a la vida esportiva, a tot arreu.
• El progrés polític fent realitat aquelles utopies que prediquen, que els administradors no son amos, sinó simplement servidors dels ciutadans.
• Volem il.lusió per encomanar a tota la joventut gironina. El jovent té molt bona part raó i les seves raons son les nostres.

No volem que ningú no s’hi senti exclòs. Tots hi podeu venir a col•laborar en aquest projecte, perquè finalment podrem proclamar que “els gironins i les gironines m’enamoren”.

Amics, no perdem l’ideal. Fixeu-vos com acabava el vers de Màrius Torres, de la “Ciutat llunyana”:

“Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser,
Que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
Batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
Que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
I eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins”


Amics i amigues, manllevant la paraula del poeta, us demano “batecs d’aire i de fe” per projectar una ciutat en la que tots hi hem de viure i puguem cridar amb “veu de bronze” i “elevant el cor” a favor de la llibertat i de la igualtat i de l’aprofundiment de la democràcia.

Moltes gràcies per la vostra amable atenció.

!Visca Girona¡ !Visca Catalunya¡



Ciutat de Girona, dilluns, 18 de novembre del 2002


Aquesta notícia ha rebut 1307 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>