FELICITEM A LES ESCOLES BRESSOLES PER LA CREU DE ST JORDI !
17/06/2007


Tots aquests fets ens indiquen que el fang dels intel•lectuals espanyols contra nosaltres no es res més que un tapabruts per amagar el seu autèntic objectiu.
.../... En conseqüència cal que els catalans ens traiem del damunt qualsevol complex, i definitivament no acceptem que ens vulguin imposar la seva ciutadania, la seva llengua, la seva cultura, i per torna, els paguem els peatges, i un sobresou solidari per anar tirant de rifeta.



MUTS I A LA GÀBIA


Per Francesc Ferrer i Gironès


Com heu pogut observar fa un temps, els intel•lectuals espanyols, els politicòlegs o constitucionalistes de les universitats espanyoles, en general, repugnen el catalanisme polític per manca de modernitat, titllant-lo d’ideologia antiquada, i com un ideal de la primavera dels pobles al vuit-cents. Ara modernament això ja no es possible, atès que les societats modernes i actuals no es poden basar en essències historicistes, fonaments ètnics, ni cultures excloents. Actualment la nació, és un estat que empara i protegeix els ciutadans amb igualtat davant de la llei, sense discriminacions per raó de llengua, de sexe, d’origen, de raça, o confessió religiosa. Quan diuen això no diuen quina llengua, ni quina cultura, ni quina religió.

Molt bé, semblaria doncs que els politicòlegs i els constitucionalistes espanyols quan critiquen i criminalitzen el catalanisme polític ho fan perquè els catalans volen ser fidels a la cultura catalana, i volen mantenir-se adscrits a l’àmbit de la llengua catalana i volen projectar-se al futur des de la seva història nacional a la recerca de la llibertat. La criminalització, doncs, aquests intel•lectuals espanyolistes, l’utilitzen per menystenir el sentiment nacional i denigrar l’amor a la pàtria que tenen els catalans. L’odi cap al catalanisme polític el volen justificar fent aparença de modernitat, i de que nosaltres estem a un anacronisme social, i encara vivim a les basses de la prehistòria política. Res més lluny de la veritat. No he trobat entre les ideologies una falòrnia, ni una controvèrsia tan falsa com aquesta. Els espanyolistes son uns recalcitrants mentiders que només saben veure la biga a l’ull de l’altre.

Ara podem observar i escatir unes situacions per les quals hom pot demostrar que l’anticatalanisme no és res més que un bluf, una bombolla, basada en l’error, en la ignorància, o en la mala fe. Tenim el fet que s’està elaborant i redactant una constitució per a la Unió Europea. No cal dir que aquesta constitució serà la més moderna i la més constitucionalista que hom pugui imaginar, i que l’estructura estatal que s’intenta dissenyar conceptualment serà la més avançada de totes les que es fan i desfan. En definitiva aquesta constitució marcarà, definirà i conceptualitzarà la ciutadania europea com a categoria màxima dels subjectes dels drets fonamentals de la persona.

Tanmateix aquest supòsit no sé pas si l’assolirem en tota la seva puresa i utòpica neutralitat, doncs els fets ens demostren que els nacionalismes dominants i hegemònics d’Europa són més excloents, etnicistes, fonamentalistes i essencialistes que no pas el nostre amor a Catalunya. Cal recordar que Giscard d’Estaing a resultes d’aquesta Europa de ciutadans ja va expressar el seu rebuig a l’entrada de Turquia, i el seu ministre d’afers estrangers va insistir que l’ingrés dels turcs podria ser la dissolució de la identitat europea per causa de la seva presència islamita. Igualment, una reunió del PP europeu també remarcà aquesta qüestió atès que els conservadors volien salvaguardar aquesta identitat.

Pel que sembla aquesta invasió d’identitats que provenen de l’islam no és pas l’única causa de preocupació d’aquest moderns europeus. A l’Assemblea Nacional Francesa hi va esdevenir una situació equivalent. A la sessió del dia 22 de novembre es va votar en contra d’una proposta que intentava constitucionalitzar totes les llengües “regionals” franceses. Aquesta votació contrària es va basar en que potser el reconeixement de les llengües podria introduir un ferment de divisió a la República.

En aquesta llista, també hi podríem afegir la Instrucció pastoral dels bisbes espanyols, que segueixen en la mateixa tendència nacionalista imperialista i excloent, quan dictaminen que el dret a l’autodeterminació o el desig polític de gaudir d’un estat propi és immoral.

Tots aquests fets ens indiquen que el fang dels intel•lectuals espanyols contra nosaltres no es res més que un tapabruts per amagar el seu autèntic objectiu. Ara, davant de tot això, aquests intel•lectuals estan muts, i a la gàbia. En conseqüència cal que els catalans ens traiem del damunt qualsevol complex, i definitivament no acceptem que ens vulguin imposar la seva ciutadania, la seva llengua, la seva cultura, i per torna, els paguem els peatges, i un sobresou solidari per anar tirant de rifeta.

Article publicat al diari "El Punt" l'any 2002





Aquesta notícia ha rebut 1680 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>