ELS BORBONS
08/10/2007



Heus ací el camí per fer-nos empassar la justificació de legitimitat de l’actual Monarquia imposada per un sistema indirecte, i esdevinguda irresponsable per la Constitució. Tot és cantar les excel•lències per fer oblidar a la població, que aquesta nissaga a cada escaló generacional o monarquial ha estat nefasta per Catalunya, és a dir, nefasta per assolir la seva llibertat política, la seva plena personalitat cultural i lingüística, i en definitiva pel seu benestar economico-social per causa d’un espoli fiscal continuat.



ELS BORBONS


Hi ha una tendència entre determinada mena d’historiadors d’instrumentalitzar la història per justificar situacions polítiques actuals. És a dir, existeixen professionals que viuen econòmicament del magatzem de la saviesa, els quals estan disposats a escriure la història del passat, amb evidents paral•lelismes del present i així justificar la situació política dels que els paguen. Aquesta manipulació de la història és pa de cada dia, atès que el poder es molt fàcil de complaure amb un mínim de rigor, ja que en general el passat sempre es limita a allò que es va escriure, i no a tot allò que es va prohibir, es va censurar, o es va fer callar. Heus ací la “història” dels que sempre guanyen.

Fa pocs dies es va celebrar el 7è Congrés de Història de Barcelona, i diverses ponències es varen dedicar a l’estudi dels suposats beneficis que va tenir Catalunya, i els altres països de parla catalana quan varen caure sota la fèrula dels Borbons, d’ençà d’haver estat conquerits per la força de les armes en el principi del set-cents per aquesta nissaga monàrquica. Ha estat habitual que historiadors professionals hagin cantat les excel•lències dels Borbons. La barra de molts d’aquesta mena professionals era palpable quan ens explicaven a “l’onze de setembre” de cada any, que els Borbons no eren pas dolents, al contrari, que a Catalunya varen intentar modernitzar les estructures político-administratives, que ens varen obrir l’economia estructurant un sistema fiscal equitatiu, i que en definitiva l’increment de la riquesa catalana va venir sota el seu regnat. Martínez Shaw ha arribat a escriure que “Felip V ha estat el millor rei de Catalunya”. Heus ací el camí per fer-nos empassar la justificació de legitimitat de l’actual Monarquia imposada per un sistema indirecte, i esdevinguda irresponsable per la Constitució. Tot és cantar les excel•lències per fer oblidar a la població, que aquesta nissaga a cada escaló generacional o monarquial ha estat nefasta per Catalunya, és a dir, nefasta per assolir la seva llibertat política, la seva plena personalitat cultural i lingüística, i en definitiva pel seu benestar economico-social per causa d’un espoli fiscal continuat.

Els historiadors reunits a Barcelona han acordat que els orígens de la riquesa de Catalunya o els orígens del seu creixement econòmic, no han estat causats pels Borbons. Ans el contrari, va ser tan gran l’oblit dels Borbons vers les manufactures catalanes, que fins i tot ara hom beneeix el seu menyspreu, perquè a la inversa ens haguessin ensorrat. El primer rei Borbó no té cap mèrit de que Catalunya fos la fàbrica de la península ibèrica, sinó que el nostre creixement econòmic és fruit de l’esperit emprenedor, l’esforç de la societat civil, i en definitiva l’alt concepte que hom tenia del treball a la societat catalana. Són els catalans el culpables de la seva riquesa, i no els monarques borbònics. Els historiadors varen dir: “Felip Vè no va ser un bon rei per Barcelona, ni per Catalunya” i això ho deien com a historiadors que es devien a la veritat sense màcula de política partidària.

Finalment s’ha acabat aquest ròssec que ens varen entafonyar uns historiadors vinguts de no sé on, que ens els intersticis acadèmics varen trobar còmplices, i aleshores es va anar fent un tol.le-tol.le contra la historiografia romàntica, de manera que el tradicional enemic de les Constitucions de Catalunya, va arribar a ser proclamat el millor rei que mai ens han imposat. Esborrar la memòria dels romàntics era mentir amb totes les lletres, llevat de que aquests historiadors cobressin (d’una manera o altra) per dir oficialment mentides.

La realitat fa que els Borbons poca cosa han fet per Catalunya en un sentit institucional. Només cal repassar la història per verificar que quan no estàvem en estat de setge, estàvem en estat d’excepció. Però és que el rei borbònic actual i el seu fill, que dissortadament quan monarquegi a Catalunya es dirà Felip Vè, no mostren cap poder moderador com hauria de ser la seva feina. Els dirigents del PP estan fent veritables accions polítiques per anar en contra de les nacionalitats històriques, i ells es queden tan tranquils sense moderar-los. Si mai en depenguéssim exclusivament ja ens podríem posar a córrer. Dues coses ben senzilles ens ho mostren. Al discurs televisiu de Nadal pronunciat pel pare, irresponsablement o sense cap responsabilitat, en un moment que s’acaba l’Any Europeu de les Llengües no va tenir cap sensibilitat vers les llengües del seu estat jurisdiccional i es dedicà a fer de sucursal d’EE.UU. El fill va venir a Barcelona a presentar el Fòrum de les Cultures, el petit tros de català que va llegir, ho va fer d’esma, sense cap gràcia amorosa, ni en cap moment hom pot dir que se li notava que era Príncep de Girona; un títol tradicional que és automàticament ignorat per ells mateixos, perquè els recorda que aquesta dignitat de primogènit de la Casa d’Aragó l’ostenten pel dret de conquesta i no per voluntat dels catalans.

Per Francesc Ferrer i Gironès - 2002



RECOMANEM:
Els mails oberts de Vicent Partal del 3 i 5 d'octubre d'enguany, amb el títols: Estabilitat? De què, moreno! (http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2575654) i Ja n'hi ha prou (http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2578627).


Aquesta notícia ha rebut 1154 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>