 |
 |
| CAL TREBALLAR PER SER CAPDAVANTERS |
| 22/10/2007 |
|
Si el poble català no té objectius, cap on cal caminar?. Si en canvi entre tots es fixen etapes i fites, és molt segur que tindrem il•lusió per arribar-hi i treballar tots plegats per a ser capdavanters. La generositat de molta gent és il•limitada quan hi ha un fita comuna. CAL SER CAPDAVANTERS Per Francesc Ferrer i Gironès Quan hom vol arribar a una fita cal que el primer de tot es tingui coratge i voluntat per assolir-la. No cal dir que per altra banda, per tenir la voluntat necessària, cal que abans en tingui consciència, és a dir, cada persona es fixa la seva fita en funció de la seva experiència o de la visió o perspectiva. Si una persona, de sempre se l’acostuma a no albirar gaire lluny, ni a pujar gaire enlaire, es fa més difícil que tingui voluntat d’anar més enllà, si mai ningú no li ha parlat d’anar-hi. Per això, queda clar que per assolir uns horitzons, cal en general ser-ne conscient de que existeixen. Tot això, ho hem dit pensant en la persona individualment. Però, si el que volem expressar fa referència a tot un col•lectiu, a tot un poble, a tota una nacionalitat, el capteniment general d’aquest grup humà també sol tenir els mateixos pressupòsits i condicionants. És a dir, és possible que un poble tingui uns objectius per abastar, naturalment. Però, per assolir-los de primer caldria que els hagi planejat. És clar que també espontàniament i individualment, per tarannà o per cultura, la majoria també es podria haver posat d’acord per arribar a aquesta fita. Tanmateix, d’una manera planificada, o tan sols coordinada, la fita a assolir havia de ser coneguda i la voluntat per aconseguir-la present. Doncs bé. Catalunya és una de les quatre nacionalitats europees que hom coneix com els motors d’Europa, atès que són les que tenen un creixement econòmic més alt. Però per ser un capdavanter a Europa, no cal només tenir una base econòmica, actualment per ser líder, cal moltes més fites en tots els camps. Sobretot en el camp de les noves tecnologies, en el camp de la recerca, en el clos acadèmic, en la formació professional, en les indústries culturals, en l’àmbit de les arts des de l’arquitectura o l’urbanisme fins a la música i el teatre. Ser capdavanter vol dir tenir prou imaginació i creativitat com per impulsar un estil propi. Un manera de fer que sigui identificable. Per ser capdavanter arreu cal crear de forma que tothom en conegui l’origen. Només fent possible un origen geogràfic de la manera de treballar i de promoure hom identifica el cluster creatiu. Aquesta és la qüestió que avui tenim a Catalunya. Entre la població d’Europa els catalans per què som coneguts?. ¿Com a bons motoristes?. ¿Com a bons jugadors de handbol, o de d’hoquei, o de tennis?. L’arquitectura catalana té prestigi?. O més aviat són els seus urbanistes?. ¿De que ens coneixen, pels pintors, o pels poetes?. ¿Quin lideratge té Barcelona com a capital de la Mediterrània?. Efectivament Catalunya ha demostrat al món que és un país avançat, i té les lleis més progressistes en el dret civil?. O és que com que tradicionalment els catalans han estimat la llibertat, ara la Generalitat té la llei de procediment administratiu que atorga més drets als ciutadans davant de l’administració pública?. Tenim fites els catalans per treballar col•lectivament vers assolir el lideratge en camps on tradicionalment sempre hem estat afavorits?. Heus ací la qüestió. Els catalans en primer terme i com a pas previ abans de començar qualsevol planificació, el primer que ens cal és tenir autoestima. ¿Els catalans coneixem en quins camps hem estat històricament els primers d’Europa?. En general els catalans no coneixem gaire la nostra història, perquè el sistema escolar privat i públic abans tenia prohibit ensenyar-ho, i ara pel que sembla no té cap delit en fer-ho. Per això, de bon començament caldria que poguéssim verificar que en el passat quan els catalans no depenien políticament de ningú varen gaudir d’elements de lideratge en diversos camps, i per tant, ara si volem també ho podem assolir. En conseqüència cal que tots els agents, els socials, els econòmics, els financers, els culturals, els esportius, etc. ens posem d’acord per fixar l’horitzó en la nostra tasca quotidiana. Un cop establerta la fita a la qual col•lectivament es vol arribar, cal treballant-hi de valent amb el suport i l’ajut de les institucions privades i públiques. I en aquesta feina, és quan cal la il•lusió col•lectiva. Cal un engrescament general. Si el poble català no té objectius, cap on cal caminar?. Si en canvi entre tots es fixen etapes i fites, és molt segur que tindrem il•lusió per arribar-hi i treballar tots plegats per a ser capdavanters. La generositat de molta gent és il•limitada quan hi ha un fita comuna. ¿Com cal aglutinar a tants i tants catalans que esperen amb il•lusió treballar per una fita col•lectiva?. Heus ací la qüestió. Article publicat al diari El Punt - 2002 CLOENDA DEL CORRELLENGUA -2007: El Correllengua finalitza com cada any a Perpinyà, en la data de l'efemèride de la signatura del Tractat dels Pirineus, pel qual les monarquies de França i Espanya provoquen la partició de Catalunya passant a domini francès els territoris catalans DE la Cerdanya, el Conflent, el Capcir, la Fenolleda, el Rosselló i el Vallespir . Dissabte 3 de novembre: 4 de la tarda, des de la Plaça Catalunya fins al Castellet: Manifestació cívica i reivindicativa a favor de la llengua catalana. La manifestació acabarà al Castellet amb diversos parlaments i la interpretació dels himnes : Els Segadors, La Balanguera i La Muixeranga. |
|
| |
 |
|
|
|
 |