LA MURRIERIA DEL PODER
04/11/2007


Només l’anhel de transformar per millorar, i el desig d’aconseguir les utopies fixades en l’horitzó de l’ideal, poden convertir la política en una activitat honorable. Fer política només per mantenir-se en el poder té un altre nom i un altre qualificació.



LA MURRIERIA DEL PODER  


Les teories de Maquiavel han estat tradicionalment les que han servit de pauta per mesurar les accions polítiques sense escrúpols i mala fe. De fet el llibre “El Príncep” (1513), és la descripció sistemàtica de la supeditació dels mitjans per l’assoliment d’uns fins. Maquiavel està engatjat políticament, i en el Príncep fa un manifest polític, per donar una resposta pràctica i possible. Però en general sempre parla des del govern de les estructures estatals.


Al segle següent, el Cardenal Mazzarino, va escriure també un llibre fruit de la seva praxi política que va titular “Breviari dels polítics”, el qual s’aparta de l’esquema de Maquiavel perquè ensenya no solament als que fan política, els que intenten entrar-hi, sinó també els que per força s’hi ha de relacionar, sense pensar en l’Estat, sinó simplement en les relacions humanes.


Aquest llibre ha estat suara traduït al català, pel filòsof Ramon Alcoberro, i per això Xavier Rubert de Ventós li ha fet un pròleg, en el que hi fa un paral·lelisme entre els objectius de Mazarino i la vida política actual.


Efectivament, el breviari dels polítics encara avui té un gran interès perquè s’ha avançat molt en tecnologia i en la ciència aplicada, però el capteniment dels homes continua igual. Les situacions que engendra qualsevol política tenen el mateix tarannà, i conèixer els consells de Mazzarino en moments de com amagar els propis errors, simular sentiments, desviar les sospites, menysprear els atacs, corregir i castigar, lloar els altres, obtenir honors, evitar els paranys, etc., avui és el pa de cada dia en qualsevol ple municipal de les nostres contrades.


El sistema democràtic ha portat a moltes persones a participar activament en política, i crec sincerament que el breviari mazzarià és una eina útil per a qualsevol persona que es vegi immers en el magma social. Des de la perspectiva de Mazzarino, podríem dir que la utilitat del seu breviari és bàsicament pels que ostenten el poder executiu ja sigui d’una administració pública important, o d’una de local. Però en  la meva opinió també es fa necessari per conèixer tots els estratagemes per part dels polítics que estan a l’oposició. És inqüestionable que des de l’oposició política cal conèixer les tracamanyes del poder per afrontar-les i si convé denunciar-les.


Alcoberro diu que el Breviari, hom podria dir que és “rebutjable i fascinant, impolític i immoral”, però ben mirat el que exposa és senzillament la realitat quotidiana de les relacions de poder que emergeixen de l’entrellat polític.


Popularment el mèrit de qualsevol polític es valora no solament per com es manté en el poder, sinó també per com hi grimpa. Ací tenim el breviari mazzarià per desemmascarar moltes actituds que aparentment semblen ingènues, però que en realitat son fruit de la murrieria, i això cal dir, que no solament és d’interès pels de la nòmina política, sinó també pels simples electors.


Els politicòlegs fa temps que volen convertir la política en una ciència, però en la realitat quotidiana, el fer política sense ideologia, no és res més que un art o praxi, embolicat amb les aparences de la bona fe. Només l’anhel de transformar per millorar, i el desig d’aconseguir les utopies fixades en l’horitzó de l’ideal, poden convertir la política en una activitat honorable. Fer política només per mantenir-se en el poder té un altre nom i un altre qualificació.


 


Per Francesc Ferrer i Gironès. 


Girona, 5 de novembre del 1.991      




Aquesta notícia ha rebut 1033 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>