"D'ESGARIPS PER LA LLENGUA NO N'HE SENTIT MAI DE TAN ESPERPÈNTICS FINS QUE HE VIST A UN CASTELLANOPARLANT A QUI LI EXIGEIXES ELS TEUS DRETS LINGÜÍSTICS, I NO RENUNCIES A LA LLENGUA CATALANA."
21/01/2008


.../...cal saber que els espanyols la insubmissió en general la toleren i fins i tot l'accepten com a filosofia política. Ara bé, pel que jo he pogut verificar en la meva lluita, quan es practica la "insubmissió lingüística" baixen trons i renecs de tota mena. Perden els estreps. És una de les coses que no toleren. Ells saben i fa segles que practiquen, la prohibició de la llengua dels altres, i no estan preparats psicològicament perquè una persona deixi pacíficament, i voluntàriament de parlar la llengua que ells han imposat.
.../...



INSUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA


Per Francesc Ferrer i Gironès


El Govern de l'Estat Espanyol actualment regentat per persones que viuen adeleradament el nacionalisme espanyolista dels feixistes joseantonians, s'ha dedicat a fer prohibir la utilització de la llengua euskera, sota l'excusa de que qui ho va demanar era terrorista. Amb aquesta filosofia poden fer tancar els restaurants on els de Batasuna hi van a dinar. ¿Qui és el criminal, la llengua euskera, o les patates que mengen?. Si efectivament el govern espanyol fos coherent podia perfectament haver fet l'espectacle,
però fent salvetat de la llengua. L'estat té l'obligació de garantir respecte i protecció a la llengua euskera, i aquest principi constitucional és anterior a qualsevol alta vel•leïtat.

Tanmateix, aquest fet ha estat molt important per demostrar i palesar una qüestió que fa molt de temps que intento fer de general coneixement, per tal d'arribar a congriar-la com a ideologia. Aquesta ideologia que penso configurar es basa en que els catalans cal que tinguem sempre present que la política lingüística dels espanyols és una política genocida. És a dir tenen la dèria de que per fer surar el seu idioma imposat, cal prèviament matar el dels altres. Aquesta doctrina els espanyols l'han programat i l'han propugnat des de fa gairebé tres-cents anys. Després de la Constitució de 1978, tots ens vàrem pensar que aquest neguit ja havia passat, i que d'aleshores endavant, ja ens respectarien i protegirien el nostre idioma amb el mateix amor i la mateixa delicadesa amb que ho fan pel castellà. Doncs no, això no ha passat. Els espanyols intenten imposar 4 hores de castellà, no volen que el català estigui amb igualtat de drets i deures tal com mana l'estatut, no el volen protegir a la Unió Europea com els principis constitucionals preveuen, etc.

¿Què vol dir tot això?. Això significa que els espanyols d'una forma general guarden com a ideologia de masses la catalanofòbia. La catalanofòbia la podem observar en l'esquerra política i entre els membres de la dreta. Ara bé, potser els de la dreta encara són més mesells. És veritat que el socialista Caldera va dir que els vots catalans eren una "puta mierda". Aquestes hipòtesis ja s'havien plantejat en diverses ocasions, des del temps d'en Quevedo, fins que ho va repetir Galinsoga. És una cançó enfadosa. Per tot això, cal que els catalans estiguem alertats, i la nostra ideologia lingüística ens faci amatents al menyspreu causat pels espanyols.

I fins i tot caldria que la nostra ideologia lingüística ens fes a tots més sensibles a aquest mètode de fer prohibir una llengua perquè la parlen els terroristes. Dins d'aquest mateix pensament, els catalans per exemple, podríem deixar de parlar el castellà, perquè és la llengua dels feixistes del govern del General Franco, i també dels autoritaris i catalanofobs del govern del PP. És evident que si ells fan prohibir que s'usi l'euskera, com si això en si mateix ja fos un delicte, atès que ho van demanar uns terroristes. ¿Perquè no serà impropi utilitzar el castellà quan els que l'han imposat i l'han promogut són de pensament poc democràtic, pre-genocida, i glotofàgic?.

Aquest sistema doctrinal que preveu i projecta deixar de parlar la llengua dels teus opressors, hom l'ha intentat vehicular a través de la insubmissió lingüística. Darrerament a l'esfera política hem vist aparèixer diversos moviments pacifistes, els quals intenten portar a terme el seu pensament, a través de la insubmissió. Així trobem els fiscals, els militars, etc. ¿I perquè no els insubmisos lingüístics?. Això seria una forma molt concreta de deixar de ser esclaus de Madrid. I per altra banda, cal saber que els espanyols la insubmissió en general la toleren i fins i tot l'accepten com a filosofia política. Ara bé, pel que jo he pogut verificar en la meva lluita, quan es practica la "insubmissió lingüística" baixen trons i renecs de tota mena. Perden els estreps. És una de les coses que no toleren. Ells saben i fa segles que practiquen, la prohibició de la llengua dels altres, i no estan preparats psicològicament perquè una persona deixi pacíficament, i voluntàriament de parlar la llengua que ells han imposat. S'enfilen per les parets, i adopten posicions d'una intolerància racial. Aquesta actitud la podeu veure a voltes amb un guàrdia o un municipal, però també la podeu observar quan una persona en un servei comercial d'una empresa transnacional es nega a entendre-us. D'esgarips per la llengua no n'he sentit mai de tan esperpèntics fins que he vist a un castellanoparlant a qui li exigeixes els teus drets lingüístics, i no renuncies a la llengua catalana.

En definitiva els del govern espanyol es dediquen a vincular la llengua amb els terroristes, i nosaltres també haurem de vincular la seva llengua amb la glotofàgia. O ens deixen tranquils, o nosaltres practicarem la insubmissió.

Article publicat al diari El Punt l'any 2003.








Aquesta notícia ha rebut 1007 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>