 |
||||||
 |
||||||
| HA MORT JOSEP PALAU I FABRE | ||||||
| 24/02/2008 | ||||||
En recordança i homenatge. Avui ens plau oferir-vos el text que va aportar l’any 1977 al Congrés de cultura catalana, forma part d’una Antologia de poemes manuscrits de diversos poetes, que dins de l’àmbit de literatura del Congrés , s’adherien a la Campanya per l’ús oficial del català. Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones triaven els llegums, els ous, l’aviram, les patates. El repertori era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat. Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra quan de sobte, del cel, d’on vénen, diuen, els àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat. Tres hores com una eternitat i aquest joc s’extingia. Els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix. I així començava la gran uniformitat. Mil sis cents cinquanta quatre morts i vuit cents vuitanta nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món prengui model, ja sap el què l’espera. ? No habitaven als Andes, els còndors? Per què escolleixen aquestes contrades? I l’arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. – i encara no ressucitat! | ||||||
|
||||||
| | ||||||
 |
||||||
|
|
||||||
|
||||||
 |
||||||
