HE VISCUT LA LLUITA PEL TER DURANT MOLTS D'ANYS, POLÍTICAMENT I PERSONALMENT. PER AIXÒ FAIG UNA CRIDA: " SALVEM TOTS PLEGATS EL TER ! "

Montserrat Pumarola
24/03/2008


Ara que a tots ens cou, cridem i protestem, mentre que durant tots aquests anys no s'ha pensat en el Ter, com a riu, com a font de vida per tots.

S'ha destruït l'ecosistema del riu i ara es fan mobilitzacions. Cal que lluitem grups, persones, partits, tots a la una, no limitem la demanda només al fet de poder regar.

El mal ja està fet, salvem el Ter si encara és possible !



L'AIGUA I EL TERRITORI


Per Francesc Ferrer i Gironès

Aquesta temporada amb la sequera que hem viscut s'han plantejat una sèrie de problemes, els quals només es fan palpables en moments límits. Si l'aigua és suficient, tothom va tirant, i no pensa que és un bé escàs. La gent va tirant de veta. És quan vénen les restriccions que aleshores comencen a plantejar-se les prioritats i els drets. Tot això, ens ha fet pensar en els transvasaments de rius, i naturalment amb la controvertida llei del pla hidrològic que el Govern de Madrid ha fet aprovar en el seu congrés de diputats on hi té una folgada majoria.

Abans, quan no hi havia possibilitat de fer derivacions o transvasaments, les poblacions creixien allà on hi havia capacitat de trobar aigua a prop. En canvi ara es fan plans d'ordenació urbana arreu, i mai els òrgans gestors, els ajuntaments, o qui sigui, no pensa en l'aigua. De primer es fan les cases, s'ocupen aquests habitatges i després ja vindrà l'aigua. Entenent que d'una manera o altra ja se solucionarà el problema.
¿Per què parlo així?. Doncs per dues qüestions ben simples que he pogut veure en llegir el pla hidrològic nacional. Una és la que garanteix que si al riu Ebre necessiten l'aigua no es farà cap derivació cap al sud, i que només hi podran anar els sobrants. L'altra és que els beneficiaris de l'aigua derivada hauran de pagar un "cànon de transvasament" dins del qual hi haurà una "quota ecològica" amb concepte tributari per compensar a la conca cedint l'aigua transvasada.

Doncs bé. Això cal tenir-ho molt en compte i sobretot cal fer-ne cas en funció de les experiències que s'han viscut els darrers anys. El primer transvasament important que es va fer a la península ibèrica fou al 1959 quan es va portar el 40% dels cabals del riu Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per fer aquesta derivació tan important d'emportar-se gairebé la meitat dels cabals del Ter, es va fer una llei específica. Una llei que regula els cabals que han de passar pel Ter, on hi garanteix un mínim circulant de 3m3/segon instantani, després garanteix 1 m3 per la Costa Brava, i el que sigui necessari pels regadius del Baix Ter. Un cop fetes aquestes assegurances legals, i garantides aquestes necessitats, exactament diu que allò que sobri podrà ser enviat cap a Barcelona fins un màxim de 8 m3/s.

Des del 1959 fins ara han passat prou anys per tenir-ne experiència i conèixer el que ha passat. Doncs bé, moltes vegades el mínim ecològic de 3 m3 no ha tingut presència pel riu, i als regants se’ls ha restringit el seu ús quan ha convingut. La llei no ha tingut absolutament cap valor. Quan preguntaves el perquè d'aquesta il•legalitat, l'excusa era de que primer són les necessitats dels homes, que no pas les de l'agricultura. D'aquesta manera ha funcionat la llei sense que mai ningú no pogués tenir prou poder com per contradir als funcionaris que obren les aixetes. Això que ha passat al riu Ter ha de servir d'exemple pel riu Ebre. ¿És creu algú que quan al sud estiguin acostumats a tenir l'aigua a cor que vols, hi haurà algú que els tallarà el subministrament per que els arrossars del delta de l'Ebre necessiten l'aigua?. Que ningú es faci il•lusions, ni quan governava la Confederació, ni ara que governa la Generalitat, mai han tingut prioritat les terres gironines del Baix Ter davant dels acostumats usuaris de l'àrea metropolitana barcelonina. I el que es meu greu es que aquests usuaris no tenen consciència de que l'aigua que feien servir la treien del Ter. ¿A Barcelona qui sap que l'aigua de l'aixeta li ve del Ter?.

I és que tampoc no es paguen els cànons ecològics, ni transvasament. Diverses vegades s'ha proposat que cal compensar als afectats per la pèrdua del 40% dels cabals del Ter. L'Estat va indemnitzar als fabricants de quilovats dels salts d'aigua, però mai no ha compensat als pagesos. Ni ara la Generalitat s'ha fet càrrec de compensar els que han estat afectats per la manca d'aigua. Els arrossars de Pals aquest any no tenien aigua, doncs bé, els pagesos ningú els ha garantit cap indemnització, ni cap compensació.

Entenem que la fiabilitat de l'Administració ja sigui la catalana, o l'espanyola, ha de ser nul•la. Les lleis estan fetes per incomplir-les quan el Govern l'interessa. I la justícia quan hauria fet el dictamen de la raó, ja hauria passat la sequera, que és el moment exacta que es necessita l'aigua. Ciutadans de les terres de l'Ebre, vigileu. L'experiència del que ha passat al riu Ter us ha de ser de gran exemple. Els que manen a la Generalitat estan en deute amb el Baix Ter i van passant els anys sense fer-hi res, tot i que hi han resolucions del Parlament que els ho manen. L'aigua un cop treta ja no te la torna ningú. Ni ningú et compensa pels danys causats.

La política no està feta per administrar amb justícia. Els vots vénen de les ciutats, no es troben entre els arrossars. Les necessitats humanes és ben veritat que són primer que no pas les necessitats dels vegetals. Però quan el treball i la riquesa és produeix a l'agricultura, hom no pot prescindir de la matèria primera del pagès, perquè també ell és una persona. Poques persones són els que treballen a l'agricultura, però per això no menys subjectes de la justícia equitativa.


Article publicat al diari El Punt l'any 2002



Aquesta notícia ha rebut 936 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>