CELEBREM LA FESTA DELS PAÏSOS CATALANS QUE MARCA EL SOLSTICI D'ESTIU
21/06/2008


Volem que el foc ens abrandi la fermesa i ens consolidi el nostre desig ancestral de romandre sempre junts els que parlem la mateixa llengua, i de viure lliures sense tutelatge de ningú, com així ho férem durant segles abans de perdre les nostres llibertats.

Paraules de Francesc Ferrer a la plaça de Sant Jaume de Barcelona Juny del 2000.


CRIDA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ - (Focs de Sant Joan 2000)

El foc ens porta l’energia i també ens garanteix l’eliminació de tota malura.
Heus ací,com el solstici d’estiu, l’alegria l’exultem amb el foc a les mans i fent-lo viure arreu de les terres que parlen la mateixa llengua i tenen la mateixa cultura. Des dels Pirineus fins al país Valencià celebrem amb la mateixa força i el mateix sentit la festa de Sant Joan, amb el desig de mantenir la nostra energia, i amb el foc eliminar totes les nostres maltempsades adverses i persecucions glotofàgiques i purificar el nostre futur. El nostre futur polític i el nostre futur com a poble independent i lliure. El foc, doncs, ens agermana i ens dona l’energia tel•lúrica per expressar la nostra supervivència i simbolitzar la nostra comunitat nacional. El foc simultàniament també hauria de ser l’element immunitzador davant de la pèrfida catalanofòbia que estem patint.

La Flama del Canigó que del centre espiritual de les més altes terres pirinenques ha baixat a les planes i als pujols, i anirà per les costes i terra endins, i per tot arreu allà on passi deixarà el rastre cultural de la nostra comunitat nacional, ens marcarà les fites i els camins, ens dissenyarà els capteniments, i en definitiva ens projectarà els valors universals dels catalans. Malgrat totes les estratègies dels estats veïns per fer-nos bords, i esborrar-nos la memòria, La Flama del Canigó serà el símbol de la nostra fidelitat a Catalunya i de la nostra lleialtat vers als valors nacionals, pels quals tenim el compromís de guardar i transmetre als nostres fills.

Foc del Canigó que arribes avui fins ací, volem que en aquesta vesprada ens uneixis a tots, a les viles allunyades, als pobles petits, a les ciutats metropolitanes, als nuclis urbans acabats de fer i als que tenen més de mil anys d’història, a tots d’una punta a l’altra de la nostra Nació. A tots els ciutadans els volem agermanar i els volem integrar dins d’aquesta gran sardana que és la solidaritat. I en aquesta gran germanor, on hi caben tots, els acabats d’arribar i els de soca-rel, tots plegats agafem el compromís de viure i treballar pel nostre País, per la nostra Llengua, i per la nostra Cultura.

Volem que el foc ens abrandi la fermesa i ens consolidi el nostre desig ancestral de romandre sempre junts els que parlem la mateixa llengua i de viure lliures sense tutelatge de ningú, com així ho férem durant segles abans de perdre les nostres llibertats. En senyal de remembrança i com a símbol del nostre anhel, cridem ben fort:

Visca la “Flama del Canigó”!
Visca la Llengua i Cultures catalanes!
Visquin els Països Catalans!



Recordem avui, la cançó escrita al 1986 en motiu del II Congrés internacional de la llengua catalana. El 30 d’abril del 1986 a les vuit del vespre, com a acte d’adhesió a la llengua comuna, es va cantar simultàniament a l‘Alguer, Andorra, la Catalunya Nord, el Principat, la Franja de Ponent, ses Illes i el País Valencià.

UNA VEU PER AL MÓN

Obrim serens la nostra parla
als mil parlars del món amic
amb les clarors d’un verb antic
vora la mar, i al peu dels cims.

Durs al treball, per terra endins
solquem el pla que volem lliure
oberts a tots, viure i conviure


NO OBLIDEM QUE UNA MATEIXA LLENGUA AGERMANA A TOTS ELS PAÏSOS CATALANS !






Aquesta notícia ha rebut 1852 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>