 |
 |
| HA COMENÇAT LA CURSA |
| 21/01/2009 |
|
El proper 7 de juny, triarem els nostres representants al Parlament Europeu. "Ja sabem que el 85% dels ciutadans desconeixen amb exactitud quins son els continguts exactes d’aquests tractats internacionals, però la realitat serà que molta gent de bona fe es fiarà del que li diuen els polítics. De polítics n’hi ha de dues menes. Dels que tenen criteri propi, perquè han estudiat les qüestions amb profunditat, i són honestos, i els que callen, no diuen res, perquè saben que si pensen diferent del que el partit els ha manat les passaran malament. I aleshores esdevé aquella frase tan encertada que fa anys em va dir un vell militant: Primer jo, després el partit, i si en queda pel poble. Catalans, no deixem perdre aquesta oportunitat per palesar la nostra presència política a Europa!." CONSTITUCIO EUROPEA per Francesc Ferrer i Gironès L'Autonomista- 2004 Ben aviat ens demanaran la nostra opinió sobre el Pacte Internacional de la Constitució Europea. ¿Que cal que fem els catalans?. Els catalans hem de començar a tenir sentit històric de les nostres reivindicacions i aquesta és una oportunitat que no podem deixar que ens passi. D’entrada cal que tothom sàpiga que aquest referèndum no és vinculant. És a dir, no tots els estats posaran aquest tractats a consulta popular. Per tant, és inqüestionable que no hi ha cap perill si es vota negativament. No té cap repercussió negativa, perquè els Tractats Internacionals no es cap lligam entre la Unió Europea i els ciutadans, sinó que simplement és un lligam entre la Unió Europea i els estats que la configuren. D’aquí rau el primer problema. Catalunya és ignorada per aquesta anomenada Constitució, atès que l’estat espanyol la vol tenir amagada i oblidada. Els catalans hem de saber que històricament, a cada constitució que s’ha elaborat els espanyols sempre ens han dit: “Ara no es pas el moment d’establir les vostres reivindicacions nacionals” “Ara el que convé es tenir primer el sistema democràtic, i després més endavant ja podreu solventar la qüestió nacional” Així va passar a la constitució de 1869 i a la primera República (1873). Igualment va passar a la constitució de 1931, quan els de Madrid també varen demanar que el problema català es resolgués en una altre moment. Durant la constitució de 1978, els de Madrid també ens varen fer renunciar als drets nacionals, a canvi de tenir la democràcia després d'en Franco. En total mai no es el moment adequat per als catalans. De primer ens treuen les llibertats amb violència. I quan hi ha democràcia, mai no es el moment, perquè si els catalans volem els nostres drets històrics, no hi podrà haver democràcia. Un sistema magnífic. Quan hi ha dictadura, Catalunya és perseguida. Quan ve la democràcia, Catalunya no pot restaurar les seves llibertats, perquè son antitètiques amb el sistema democràtic. I això de fet ha passat ara amb la Constitució Europea. Sabateró, i altres membres importants, ens han reconegut que ni Catalunya ni el català no figura a la Constitució, però que ara no era el moment, atès que es necessitaria la unanimitat. Que esperem més endavant, quan puguem modificar-la. No i mil vegades no. Ens han enganyat massa vegades. L’altre raonament que no podem oblidar és que la llengua catalana no figura com a llengua oficial. Ara ho han esmenat i ens volen posar en el reglament d’usos de les llengües, però encara no s’arriba a la plena igualtat amb el maltès. I en especial aquest fet va directament en contra d’un principi fonamental pel qual es garanteix a tots els ciutadans europeus, que no seran discriminats per raó de llengua. I això és fals. És fals, perquè els maltesos seran atesos per la UE segons els text constitucional, amb la seva pròpia llengua i els catalans no. Això és una discriminació. I paradoxalment la constitució proclama ampul•losament que no n’hi pot haver cap de discriminació. ¿Ens volen enganyar?. I per reblar el clau, en Zapatero ha dit que la llengua catalana era una gota, i el castellà l’oceà. Serà l'oceà per ell, però per nosaltres el nostre mar és el nostre idioma. No entendre aquesta qüestió és viure amb uns socis totalment intolerants. El Consell d’Europa va aprovar la “Carta Europea de les Llengües” Resolució 192 (1988), la qual pràcticament han ratificat tots els estats, i l’any 2001 es va celebrar l’Any Europeu de les Llengües. Aquests dos esdeveniments són una pura mentida. Si el Consell d’Europa ha fet ratificar a tots els estat membres l’acompliment de la Carta de les Llengües, ¿perquè ara la Constitució Europea no en fa cap referència i no obliga el seu acompliment en benefici de tots els idiomes?. Ja sabem que el 85% dels ciutadans desconeixen amb exactitud quins son els continguts exactes d’aquests tractats internacionals, però la realitat serà que molta gent de bona fe es fiarà del que li diuen els polítics. De polítics n’hi ha de dues menes. Dels que tenen criteri propi, perquè han estudiat les qüestions amb profunditat, i són honestos, i els que callen, no diuen res, perquè saben que si pensen diferent del que el partit els ha manat les passaran malament. I aleshores esdevé aquella frase tan encertada que fa anys em va dir un vell militant: Primer jo, després el partit, i si en queda pel poble. Catalans, no deixem perdre aquesta oportunitat per palesar la nostra presència política a Europa!. |
|
| |
 |
|
|
|
 |