EXILI
12/02/2009


RAIMON (A l'any 40, quan jo vaig nàixer)

A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
encara no havien mort tots.

Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen.
Molts es varem quedar, havien perdut, diuen.
D'altres conegueren l'exili i els seus camins.

A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
jo crec que tots, tots havien perdut



El 7 de març del 2004, Francesc Ferrer va escriure:

"Avui després de llegir totes les enquestes publicades a la premsa i content de que el PP no tingui assegurada la majoria absoluta, he anat a Romanyà a caçar espàrrecs. A la tarda amb la meva dona, he visitat a Pere Pujol, a Sant Feliu de Guíxols. Pujol és un resistent que acabada la guerra civil de 1936-39 amb l’exèrcit republicà va anar cap l’exili. Va estar al camp de concentració d’Arles, del Barcarès, del Fort de Cotlliure, i fins el 1940 a Vernet d'Ariège que el dia que varen entrar els alemanys a Paris va anar cap a Bordeus i d’allà cap a Mèxic.

El nostre interès era parlar amb Pujol sobre el camp de concentració de Vernet d’Ariège, atès que gràcies a tenir-ho tot guardat el nostre oncle Joan Albertí tenia correspondència d’aquella època, i l’estendard del “Cor Català” del Camp de Vernet. Pujol avui ens ha confirmat que ell també havia cantat en aquesta coral, i que era el cor que tenia més reeiximent fins i tot més que el del russos, els quals també eren molt bons cantant. Pel que sembla era el ritme de la sardana el que més agradava als estadants d'aquell camp de concentració en el qual hi havia gent de tot Europa.

Aquest estendard del “Cor Català”, haurà de tenir la seva destinació al museu de l’exili que s’està organitzant a l’Alt Empordà, i que segons sembla es vol fer a La Jonquera. És una peça molt important, brodada pels mateixos soldats tancats al camp que no varen oblidar mai les seves arrels. En general costa de trobar papers, documents, objectes i altres remembrances del període dels camps de concentració. Normalment ha estat la història oral la que ha preservat la memòria col•lectiva sobre aquells esdeveniments, i no cal dir que també les narracions literàries que sobre aquells dies han escrit diversos escriptors catalans. Per això, el fet que s’hagi pogut conservar un estendard d’aquella etapa, i que hi hagin hagut mans catalanes.que l’hagin conservat, encara té més importància."

NOTA: Ara l'any 2009, el Museu de l'exili a la Jonquera, ja és una realitat


Aquesta notícia ha rebut 811 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>