 |
 |
| 8è SOPAR BENÈFIC DE LA FUNDACIÓ ONCOLLIGA GIRONA |
| 27/04/2009 |
|
El divendres 15 de maig, la Fundació Oncolliga Girona ha organitzat un sopar benèfic al Palau Firal de Girona, del que ens en volem fer ressò. La tasca de l’Oncolliga Girona, la coneixem abastament i sabem amb quina cura atén els malalts i les seves famílies. Cada malalt és acollit d’una manera personal i amb una gran sensibilitat. En Francesc Ferrer i Gironès en va viure l’experiència, quan va necessitar el drenatge limfàtic, llavors va escriure aquestes paraules: MELICOTÓ - Divendres 10-02-2006 Avui he conegut a n’en Damià, ara és el meu amic. Tot ha començat per Menorca. D’entrada li he comunicat que tenia una bona amistat amb el menorquí insigne en Tirs Pons. Que ha resultat ser amic comú. D’ençà dels primers pensaments d’aquella terra privilegiada, m’han brotat noms de lloc com Alaior, es Mercadal, Ferreries, fins a Maó o Ciutadella, sota la presidència del Toro. I de les persones amigues que han estat vinculades amb aquella illa des del poeta Gomila, al Bisbe Juano perseguidor de la llengua catalana, i finalment el Bisbe Deig, que va fer-hi una gran labor. Els vincles entre el Principat i Menorca han estat sempre d’una gran intensitat. Ara bé, avui amb el meu amic Damià, ens hi ha endinsat la llengua catalana. La llengua ens agermana. La llengua és la nostra pàtria. Damià m’ha fet citació del Diccionari Alcover-Moll. El diccionari que haurà de ser la màxima autoritat del domini cibernètic del “Cat”. I de la llengua hem anat a parlar del “melicotó”. Efectivament, el nostre diccionari, ens parla del “melicotoner” que el defineix com a “arbre de la família de les rosàcies, varietat del presseguer”. I quan ens defineix el “melicotó” ens diu que és una “Drupa seculenta i comestible del melicotoner”. I dins d’aquesta bona harmonia, jo li dic que d’ençà d’avui em faig meva la paraula, atès que la nostra llengua no té amo. La nostra llengua ens agermana. I la seva riquesa verbal la té precisament en aquest fet, és a dir, que sapiguem agregar, sumar, ajuntar, i fer addenda, de tots els mots. Els que som de les terres del català oriental, a vegades no sabem agafar sàviament els mots de la banda de ponent, i ens manca la generositat per fer-nos nostre tot el vocabulari, amb la qual cosa, poques llengües romàniques en podrien ser tan poderoses. Aquest mateix fenomen ens passa en triar les paraules que ens poden venir del gal·lo-llatí o de l’hispano–llatí. Gràcies amic Damià!. La nostra amistat s’ha de basar i s’ha d’expandir tal com es pot fer amb la riquesa de la llengua catalana La família Ferrer-Pumarola, tal com ho fa la Fundació Oncolliga també us convidem al 8è Sopar benèfic de la fundació. Lloc: Palau Firal de Girona Donatiu del tiquet: 35€ Podeu confirmar la vostra assistència al tel. 972 224 963 |
|
| |
 |
|
|
|
 |