FiraTotCat
Una esperança!
Treballem tots plegats!
07/06/2010


"Només la nostra pressió i la nostra lluita pot fer quedar al descobert aquesta política mesella, que fa ser radicals les demandes quan pertoquen als de fora, i es converteixen en botifleres quan les obligacions incideixen als de casa. Si no som prou clarividents per analitzar aquesta situació, ens podem quedar sense canya i sense peix."


SOBIRANIA LINGÜÍSTICA

per Francesc Ferrer i Gironès.- 1996


De l'actual situació política, i de les fonts jurídiques que emanen del bloc constitucional, podem afirmar sense equivocar-nos que pel que fa a la regulació de la llengua catalana la Generalitat (Parlament + Consell Executiu) té absoluta sobirania. També es veritat que l'estat espanyol damunt del territori de Catalunya, en aquelles competències que son seves pot regular la llengua castellana, però tot i això, no podem oblidar que nosaltres, els nostres poders polítics autònoms poden decidir i aprovar qualsevol tema lingüístic, i a més a més tenen poder suficient per obligar a tothom en la seva utilització, fins i tot en aquelles competències que siguin estatals com els notaris, les assegurances, o l'etiquetatge.

Davant d'aquesta panoràmica quin és el capteniment del govern en relació a la salvaguarda dels drets lingüístics dels catalans?. Doncs estem igual que durant el 1988, quan reclamava que el govern de la Generalitat ens havia deixat a les mans dels fabricants i dels comerciants, i ell s'havia amagat darrera la bardissa de la inhibició. Aleshores deia: "es reivindica la llengua catalana al Senat de Madrid, al Vaticà, i a Estrasburg, etc. i en canvi no s'obliga als fabricants i als distribuïdors catalans".

Aquesta hipocresia lingüística avui encara és idèntica. La Generalitat té capacitat legislativa per obligar, i no vol fer-ho. ¿Per què?. Senzillament. El partit que governa a la Generalitat prefereix quedar més bé amb els empresaris que financien el seu partit, que no pas defensar els drets lingüístics dels consumidors, malgrat això signifiqui trencar la ideologia nacional que pretenen defensar. ¿Es que els empresaris voten al partit de CiU, però no senten la pruïja nacional de construir Catalunya?. Si, i a més a més, CiU prefereix estar en el poder gràcies al suport de la burgesia industrial i comercial abans de fer cap pas que signifiqui normalitzar la llengua en el camp mercantil. Reclamar als altres la normalització de la llengua és una política molt fàcil, ara, obligar aquesta mateixa política als votants és massa agosarada.

Només la nostra pressió i la nostra lluita pot fer quedar al descobert aquesta política mesella, que fa ser radicals les demandes quan pertoquen als de fora, i es converteixen en botifleres quan les obligacions incideixen als de casa. Si no som prou clarividents per analitzar aquesta situació, ens podem quedar sense canya i sense peix.



Aquesta notícia ha rebut 726 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>