ARGUMETNS OPINABLES

Francesc Ferrer i Gironès.
www.Girona.com - 24-12-2003
19/09/2010


"Tan de bo, el nou govern sigui digne de la pàtria catalana, i mai no toleri cap ingerència exterior."



ARGUMETNS OPINABLES

Feia temps que no havia viscut una època com la d’ara on les converses de la gent tinguessin per punt central la política. Una qüestió que semblava totalment marginada, i que la societat l’havia deixat de racó, ha tornat a emergir amb força, i ha tornat a ser el centre dels interessos de la ciutadania. La política no podia que hagués quedat com un tema avorrit, marginalitzat, i abandonat per la gent normal, atès que les coses més normals i habituals be que en depenen de la política. Per tant, el meu anar pel carrer des de fa unes setmanes és un aturar-me constant per parlar de política.

No cal dir que per ara he trobat tanta gent que m’ha expressat la seva il•lusió i m’ha felicitat pel “pacte tripartit”, com tanta que m’ha expressat el seu enuig i ha manifestat que no tornaria a votar a ERC. Des d’un punt de vista estadístic, pels carrers de la ciutat de Girona, he trobat en nombre, la mateixa quantitat de persones dels dos criteris. Així podríem dir que les opinions estan repartides.

Si hagués de fer una anàlisi política del “Pacte Tripartit” i de la situació subsegüent que el pacte ha representat al Govern de la Generalitat de Catalunya, jo crec que podria trobar arguments i conceptes per ambdues parts amb un cert equilibri i per tant empatant-se. Ara bé, aquests arguments favorables a una posició o altra, sempre cal advertir que seria des d’un punt de vista tàctic, és a dir, per una política a curt termini. En canvi, si la visió o la perspectiva política l’agafem amb un concepte ampli i a llarg termini, és a dir, amb criteris estratègics, aleshores crec que guanyaria els que va a favor del pacte. Heus ací un petit i sintètica justificació dels punts favorables.

1).- La derrota dels intel•lectuals d’esquerra. El pacte ha representat la derrota política de tots aquells que des de posicions esquerranes solien estar en contra del “nacionalisme” català per sistema. Una expressió d’aquesta política eren no cal dir-ho el “Foro Babel”. Tota aquesta gent ha quedat enterrada políticament. El lerrouxisme intel•lectual ha desaparegut. El nacionalisme català deixarà de ser la mòmia política que aquesta gent esgrimia.

2).- El fet de que totes les esquerres s’hagin unit amb un programa on hi pesa fort una política catalanament correcte, representarà que d’ara endavant el “catalanisme polític” no serà ja una entelèquia, ni una posició dretana, o un programa absolet, com deien, ans al contrari. El pensament nacional del pacte representarà obtenir els mateixos objectius del “nacionalisme de CiU” però per dreceres diferents.

3).- A la llarga cal que quedi ben clar que la nació catalana té dues forces polítiques que configuren el ventall nacional. Per un costat, un centre dreta, i per l’altra un centreesquerra. Aquests dos caps d’un mateix cos, o aquestes dues branques d’un mateix tronc, ens ha de fornir en el futur la tranquil•litat de que sempre i en qualsevol moment mai el govern de la Generalitat estarà regit per gent que no té sobirania política. El que cal és que tothom tingui clar que a cada moment governarà el que els ciutadans vulguin tan d’una banda, com de l’altra.

4).- Si la política té importància per ella mateixa, però també està molt condicionada pels vectors que ataquen des de l’oposició, no cal dir que aquest “pacte tripartit” ha patit ben aviat uns sotracs importantíssims. Per tant, val allò que val per ell mateix, i també pel que representa l’oposició que ha patit. I ha patit una pressió impensable des d’Espanya, des del mateix Govern de Madrid, i de tota la “brunete mediàtica”. I simultàniament també ha resistit l’oposició del “catalanisme de CiU” per la mateixa raó, però a la inversa, amb la qual cosa les dues oposicions quedaven neutralitzades elles mateixes. Si Madrid denigrava als socialistes per anar de bracet amb independentistes, els de CiU ridiculitzaven als independentistes per anar amb els sucursalistes sociates. Són dues forces contràries, i per tant antitètiques.

5).- La realitat ha fet que en aquest pacte tripartit s’hagi reproduït la història del catalanisme polític. L’hegemonia que durant tant de temps ha tingut el catalanisme manyac, tant des del seu pensament, la seva influència social, la incardinació institucional, etc. ha portat a que les noves generacions hagin volgut una nova estratègia del catalanisme, amb nous plantejaments i nous postulats. Aquesta situació ja va esdevenir en el primer terç del nou-cents, i el corol•lari fou “Mori Cambó, Visca Macià”. Aquesta dicotomia avui no hauria de ser-hi. La nostra coneixença de la història ens hauria d’ensenyar a no dividir el país.

6).- Abans de ser polítics els homes han de ser honrats. Els darrers temps ens han palesat que molts de ciutadans donaven a entendre que la corrupció i la política era una mateixa cosa. Jo us dic, abans de que una persona faci política, el que cal es triar-la incorrupte. Doncs bé. El crit de que cap empresa ha de pagar comissions, el fet de que s’organitzarà una “Oficina anti-corrupció”, i les promeses programàtiques que es vigilarà aquest fet, això sol vol dir que els catalans van per bon camí i seran un mirall d’Europa en l’anti-corrupció.

I bé, podríem parlar de moltes més qüestions, amb caire singularitzat, però només constrenyent l’espai a una, podria ser la nova política lingüística, i l’altra la integració social i cultural de la immigració. Per aquestes dues qüestions, el catalanisme de CiU mostrava un cert cansament, i una certa relaxació. No tenia idees, i la seva política de centredreta no li permetia ser gaire agosarat. Per això sol val la pena tenir una visió d’Estat, i val per pensar i preveure en les noves polítiques proposades amb confiança. I així, podríem allargar-ho més però l’espai no dona. Tan de bo, el nou govern sigui digne de la pàtria catalana, i mai no toleri cap ingerència exterior.



Aquesta notícia ha rebut 661 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>