VARGAS LLOSA
08/10/2010


Francesc Ferrer i Gironès
5 d'0ctubre de 2005


El Sr. Vargas candidat a la presidència del Perú, que va perdre davant de Fujimori, ha tornat a Barcelona. Durant aquests darrers anys el Sr. Vargas havia estat molt crític amb nacionalisme català perquè volia normalitzar la llengua catalana, i amb aquesta dèria havia fet campanya amb tota la “crosta” de Madrid que instintivament només troben correcte la immersió en llengua castellana.

El Sr. Vargas ha contestat un interviu de La Vanguardia i ha afirmat rotundament que durant la seva estada a Barcelona “no conocí a un solo nacionalista” i després recorda que va participar a la “Tancada de Montserrat” del 1970, on pel que sembla, segons ells, no hi havia cap catalanista per conèixer. Tanmateix, la seva esbiaixada opinió arriba a nivells d’incomprensió total, quan afirma que “la cultura catalana habia sido muy discriminada” o que “el nacionalismo politico como tal estaba en un segundo plano”.

El pobre Sr. Vargas encara no ha entès res. La cultura catalana estava proscrita, atès que la llengua catalana estava prohibida, i hom no pot dir que estava discriminada. Ser discriminat és d’una suavitat pels imbècils. Si les coses haguessin anat a l’inversa el Sr. Vargas no hagués pas dit que el castellà estava discriminat, hagués dit que estava prohibit. És com insinuar que el nacionalisme polític estava en segon pla. El nacionalisme no estava políticament en cap pla, atès que no estava reconegut cap partit polític, i la seva presència suposava la persecució i l’empresonament. S’ha de ser molt poc observador per no reconèixer-ho.

La nostra vida sempre funciona així. Ens examinen uns examinadors que no son neutrals, i el pitjor de tot es que ells s’ho creuen que en són. Ens critiquen uns crítics que només tenen per bo la seva afecció a la llengua castellana i tot allò que no sigui això és un crim. Ara bé quan s’aplica el mateix model a la llengua catalana aleshores només és una discriminació. El Sr. Vargas és impossible que hagués viscut a Barcelona i no hagués observat amb els seus ulls escrutadors de novel•lista que el nacionalisme català políticament era molt més vigilat i castigat que qualsevol vel•leïtat política.
Dimecres, 5 d’octubre del 2005



Aquesta notícia ha rebut 636 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>