COM DESTRUIR ELS CATALANS
24/11/2010



"El poble català no ha mort. El poble català cada vegada té més consciència de que només podem anar bé si els nostres representants polítics no depenen de ningú. Els catalans cada vegada coneixem millor els esforços sistematitzats i la lluita enderiada que els espanyols han fet a través de la història per anorrear-nos. I si encara hi ha catalans que no s’ho volen creure, per ignorància, o per amnèsia, només cal que escoltin el que diuen els Bono, Rodríguez Ibarra, Rouco, Aznar o Jiménez de Parga.

Les noves fórmules per eliminar la consciència del poble català, avui té molt a veure amb la guerra psicològica a través dels instruments mediàtics. Cal estar amatents. Cal viure vigilants, nosaltres som els descendents d’aquells que varen defensar les Constitucions de Catalunya com a única manera de viure en llibertat. Avui la lluita dels catalans s’ha de fer per via democràtica i per via pacífica, que segons hem pogut constatar és la que a Madrid els molesta més, i els irrita, perquè no tenen arguments, ni poden justificar el seu íntim desig d’eliminar-nos com a poble."


COM DESTRUIR ELS CATALANS

Per Francesc Ferrer i Gironès


Una persona que ocupa un càrrec públic, fa uns dos anys, tot dinant amb Mariano Rajoy, li va confessar que era necessari destruir els partits polítics d’àmbit nacional i que no tenien abast estatal. I que fer-ho era molt senzill només “calia treure’ls el poder, atès que aquests partits no tenen ideologia i només els aguanta ocupar el poder polític”. Segons la seva tesi, eliminat el poder polític aquests partits s’engrunen i es dissolen com el sucre a l’aigua. Aquesta teoria havia estat ja molt habitual en temps que el pensament marxista era hegemònic, i es valorava la política només en funció de la lluita de classes, de manera que la ideologia només es podia mesurar en funció de la contradicció entre els explotats i els explotadors. És curiós que aquesta teoria aportada per un personatge absolutament anti-marxista coincideixi amb el mateix pensament.

L’altra contradicció la podem trobar també en un altre aspecte. Si els del PP no volen considerar que els interessos nacionals i els referents patriòtics no són suficients políticament parlant per aglutinar a un poble, ells en canvi, saben que viuen i estan al poder practicant aquesta teoria. El PP n’és un exemple perfecte invocant a cada instant, i d’una forma absolutament goebeliana, les fites del nacionalisme espanyolista, el domini d’un estat contra les nacions que volen absorbir i assimilar, el sotmeti-me’n i el constrenyiment financer de les nacions que volen arranar, la imposició del seu idioma com una colonització, etc. Així han arribat al poder, i amb aquest programa s’hi poden mantenir. ¿Com poden pensar que ells si que poden arreplegar el poder polític, i els altres per les mateixes raons, no ho poden assolir?.

Aquest diem-ne error dels espanyols no és pas un error d’avui. Ha estat una teoria que han practicat des de sempre. Ells des del mateix instant que ens varen conquerir per la força de les armes, ens varen treure les institucions polítiques, el dret públic, ens imposaren un nou sistema fiscal, i ens introduïren el castellà. Des d’aleshores el seu neguit ha estat eliminar-nos com a poble. L’orella se’ls ha notat a cada vegada que el poble català s’ha organitzat políticament, i ells sense cap vergonya han adoptat totes les camins per dividir-nos i enfrontar-nos. La revista “El Parlamento” (1855), Gabriel Maura (1915), Salvador de Madariaga (1923) ho varen proposar i ho varen reconèixer. De primer varen provocar diferencies territorials entre Barcelona i els altres territoris; després varen fomentar la lluita de classe a l’àmbit social; tot seguit intentaren l’aïllament polític (Pacte de la Castellana o ara la visita de Rajoy); planejaren “expiar con pérdidas enormes las crecidas ganancias que hasta ahora han venido realizando”; fomentar el matrimoni dels catalans amb gent de fora. Tot això fins ara no els ha servit de res. I ara encara sabem que Catalunya és un lloc predilecte pels que governen per enviar-nos determinats col•lectiu d’immigrants. I com que això encara no els satisfà, en plena societat de la informació, ens estan fent una guerra mediàtica sense precedents, a base de mentides i falòrnies per dividir-nos i descohesionar-nos.

Després de les eleccions han fet els mateixos esgarips que feien des de Madrid durant tot el passat segle. Els fa patir la nostra personalitat i la nostra voluntat de ser lliures. Ells invoquen la constitució i l’estatut com a norma sagrada i marc sacralitzat, quan en definitiva, tot el que està passat és precisament perquè el PP no acompleix ni amb els principis sota els quals vàrem signar la constitució, ni les normes estatutàries que des del cop d’estat de Tejero i la fracassada Loapa, s’han anat aprimant deixant-les com una caricatura d’ una descentralització controlada i vigilada.

El poble català no ha mort. El poble català cada vegada té més consciència de que només podem anar bé si els nostres representants polítics no depenen de ningú. Els catalans cada vegada coneixem millor els esforços sistematitzats i la lluita enderiada que els espanyols han fet a través de la història per anorrear-nos. I si encara hi ha catalans que no s’ho volen creure, per ignorància, o per amnèsia, només cal que escoltin el que diuen els Bono, Rodríguez Ibarra, Rouco, Aznar o Jiménez de Parga.

Les noves fórmules per eliminar la consciència del poble català, avui té molt a veure amb la guerra psicològica a través dels instruments mediàtics. Cal estar amatents. Cal viure vigilants, nosaltres som els descendents d’aquells que varen defensar les Constitucions de Catalunya com a única manera de viure en llibertat. Avui la lluita dels catalans s’ha de fer per via democràtica i per via pacífica, que segons hem pogut constatar és la que a Madrid els molesta més, i els irrita, perquè no tenen arguments, ni poden justificar el seu íntim desig d’eliminar-nos com a poble.



Aquesta notícia ha rebut 581 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>