EL PARLAMENT I CATALUNYA .
Francesc Ferrer i Gironès , 2003


06/04/2011


AIXÍ, ANEM FENT.
Qui dies passa anys empeny


El Parlament i la llengua.- Esquerra Nacional 2003

Des de fa molt de temps sempre que parlo o escric sobre la llengua catalana mai no he aprofitat l’oportunitat per blasmar a cap força política. Sempre he considerat que la llengua catalana era un patrimoni comú de tots els catalans i fins i tot dels que no n’eren, i naturalment no podia trencar cap consens, ni comportar-me sectàriament, i molt menys utilitzar la llengua com a arma política per descohesionar el poble català.

Tanmateix, explicar la realitat de la darrera legislatura, potser ja convé per poder observar la llengua catalana des d’un punt de vista totalment objectiu i neutral. Tenim d’entrada la llei 1/1998 i la Resolució 469/V que malgrat ser de l’anterior legislatura, com que es varen aprovar cap al final, de fet el seu acompliment havia de fer-se durant el període 1999-2003.

Doncs bé, a més a més d’aquestes dues peces essencials, també hi hem d’afegir la Moció presentada com a resultant de la interpel•lació feta després de la patinada del rei el 2001. D’aquest conjunt d’aprovacions fetes pel ple del Parlament, ben poca cosa ha fet el Govern de CiU, malgrat disposar de l’acord gairebé unànime de totes les forces parlamentàries.

Per una banda només cal veure que al sistema educatiu no s’ha tingut cap cura de vigilar que la llengua catalana sigui la vehicular de l’ensenyament. ¿Coneixeu cap advertiment, ni cap expedient sobre la matèria?. En el camp de l’ús de la llengua catalana en la vida econòmica i social, coneixeu cap acció governamental a l’empara de l’Estatut del Consumidor?. No ha fet res.

Nosaltres vàrem consensuar la Moció, en quatre punts: 1.- Coadjuvar en l’exercici de les accions administratives i judicials amb tots aquells ciutadans que han estat discriminats. (no se’n sap cap d’ajut formal als discriminats); 2.- Acabar de presentar al Congrés de Diputats les proposicions de llei que han de modificar aquelles normes que obstaculitzen el català (No se n’ha fet cap de les ja fetes anteriorment pel DNI, Passaport i Permís de Conduir); 3.- Elaborar un programa de bonificacions i exempcions fiscals a favor dels que utilitzin la llengua catalana (Només es va fer una bonificació pels que feien donatius a entitats, però s’ha deixar de desgravar a l’impost sobre transmissions i actes jurídics documentats, a aquells que atorgaven les escriptures en llengua catalana); 4.- Desplegament de l’Estatut del Consumidor per fomentar la llengua a l’etiquetatge (No han fet absolutament res).

Aquesta és la trista situació política d’un govern que no té fe en la llengua catalana. No s’acaba de creure ni les lleis del parlament, i no té cap interès en fer realitat allò que els drets lingüístics del ciutadans reclamen i les lleis els emparen



Aquesta notícia ha rebut 513 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>