 |
 |
| EL DARRER 1er de maig de Francesc Ferrer i Gironès |
| 01/05/2011 |
|
...7..."La manifestació es bàsicament i fonamental de persones treballadores i sindicalistes. Els polítics son pocs els que hi van, i per això es de fàcil verificar els seus moviments i les seves estratègies". Dilluns, 2 de maig del 2005 Manifestació La manifestació del primer de maig és un baròmetre. Per la meva edat he pogut veure i viure la manifestació de cada primer de maig des de les primeres dels anys setantes fins les d’avui dia. Encara que no vulgui’s sempre mires qui son els participants de cada any. Hi ha companys, per exemple, que cada any ens trobem a la manifestació. Fins i tot n’hi ha de companys que ens trobem molt poc durant l’any, però que a la manifestació sempre ens hi podem saludar. En canvi, n’hi ha de polítics que no son gens conseqüents. Per exemple, et trobes a polítics que venen quan els han nomenat en algun càrrec, i que es presenten allà, quan mai no hi havien estat presents. Això també passa amb els polítics elegits. Quan son diputats o regidors van a la manifestació com a presència obligada. També n’hi ha de polítics que a l’any que hi ha eleccions també es presenten a la manifestació, i en canvi un cop han passat ja no venen mes. Magnífic. El primer de maig no els interessava absolutament res. Ells hi venien per al negoci electoral. Tanmateix també s’ha de dir que n’hi ha de polítics que abans hi anaven cada any, però des de que el seu partit es va barallar amb la UGT ja no han vingut mai més. Es clar que tot aquest personal numèricament o quantitativament es poca cosa en la manifestació. La manifestació es bàsicament i fonamental de persones treballadores i sindicalistes. Els polítics son pocs els que hi van, i per això es de fàcil verificar els seus moviments i les seves estratègies. Dilluns, 2 de maig del 2005 |
|
| |
 |
|
|
|
 |