SOM HOMES DE CONQUESTA Francesc Ferrer i Gironès.- El Punt 2005 |
10/09/2011 |
.../.."Fa més de tres segles que els castellans ens volen negar la llibertat, amb la finalitat excelsa de fer-nos iguals. Ells volen que siem iguals que ells.La “unidad” significa que els catalans hem de ser idèntics que ells. Mai no han pensat que podien ser iguals a nosaltres?. No. La igualtat no la volem per anivellar per sota. Nosaltres volem la nostra llibertat precisament perquè ells puguin córrer més, treballar més, i esdevenir homes lliures, vassalls convencionals, i abandonar el concepte de súbdits conquerits. Nosaltres volem la igualtat que garanteix que siguem homes no-dependents, o sense dominació, com diria Philip Pettit" SOM HOMES DE CONQUESTA? La fal•lera de la “Corona de Castella” a través de la història és de tractar als seus veïns com si fóssim vassalls de conquesta. ¿Que vol dir això?. Significa que els regents de la “Corona de Castella” de sempre han volgut tractar als altres veïns com si fossin esclaus. Abans, aquesta situació controvertida quedava sintetitzada, en discutir amb els catalans, en dues posicions. 1).- Que els catalans eren home lliures i que amb el Príncep hi tenien un règim paccionat. 2).- Que el Príncep no podia anar en contra de la voluntat dels catalans i a través de la Corts podien arribar a convencions. Els castellans això no ho volien admetre. Ells consideraven que els catalans eren iguals que els castellans, per la qual cosa el Rei era absolut i deien que el Príncep que podia fer les lleis a la seva voluntat, no tenia cap obligació d’observar-les si ell no volia. Els catalans eren a l’inversa, el Rei tenia obligació d’observar totes les lleis igual que els ciutadans, i no podia fer cap llei nova, ni derogar les velles, sense l’acord i la lloança dels catalans. Això quedava sintetitzat en dues paraules que sempre pronunciaven els castellans. “Els catalans no son homes lliures, sinó vassalls de conquesta.” Els catalans feien llibres, explicaven al rei, aportaven testimoniatges per palesar que eren lliures. Mai, mai els castellans varen acceptar que els catalans fossin vassalls convencionals i de pacte, sinó simplement que eren homes conquistats, i per tant, pel dret de conquesta el Rei podia fer el que volgués. Ja se sabia que els catalans n’eren homes lliures, però els castellans ho anaven repetint, repetint, i tenim des de Quevedo, que diu “aborto monstruosa de la política” al Cronista de la Corona que els tracta de “d’homes de conquesta”. Tot això, era perquè els castellans ens volien iguals, i volien que els catalans estessim sota el lema “Un rey, Una ley, Una moneda”. Si estaven sota aquesta trinitat, els castellans sabien que els catalans no teníem més llibertat que ells, ni més benestar que ells, ni més personalitat que ells. I efectivament per fer-nos iguals. Per rebentar-nos i fer-nos esclaus igual que ells, vers la famosa igualtat, ens varen fer una guerra i ens varen aplicar el dret de conquesta. I encara ara som homes conquistats. Ens varen treure tot el dret públic, i no varen gosar treure’ns el dret civil. Però es clar, pel 1835 quan els liberals varen ser hegemònics al reialme d’Espanya, amb els seus postulats igualitaris varen voler eliminar tots els residus feudals. I en aquesta tasca tan patriòtica volien eliminar els censos emfitèutics. Es clar els censos no eren feudals, atès que eren establiments pactats amb contractes sinal•lagmàtics, i que va passar?. Doncs que els diputats catalans no volien ser iguals que els espanyols. I en la sessió del Congrés de Diputats del dia 24 de maig de 1821, varen dir que “para igualarse dos que van marchando, el modo mejor es que el que va detras corra hasta alcanzar al que va delante, no siendo justo obligar a éste a que se pare o a retroceder.”. Els catalans no es varen aturar per esperar que arribessin els que predicaven la igualtat, la igualtat ha de ser per dalt, i no per sota com pretenien els castellans. I ara encara estem en la mateixa situació. El Sr. Bono ens ha tornat a dir que nosaltres som “homes conquistats” que no som lliures, i que ens vol aplicar la seva igualtat. ¿Com ho ha dit?. Va dir textualment: “conocemos nuestro pasado no estamos dispuestos a buscar en él lo que no existe: y no existe derecho alguno para que un ciudadano sea más que otro.”. És una mentida. En el passat ell podia observar que els catalans eren “homes lliures”, i perquè ho puguem continuar essent, ningú no ens pot treure la nostra llibertat, pel sol caprici de poder dir que som iguals, i de que tothom té els mateixos drets. Ell va afegir: “defender la nación es garantizar la igualdad de todos los españoles”. Aquesta igualtat és la mateixa d’abans i que ens volen entaforar ara. Si es veritat que ens poden garantir la igualtat, perquè no ens donen les mateixes condicions en diferents àmbits, per exemple, la inversió pública en funció de les aportacions fiscals, el dret a que cada llengua sigui oficial arreu, que l’estat doni la mateixa llibertat que dona als castellans també als catalans en fer seleccions nacionals, en tenir les mateixes carreteres de peatge, eliminar el dèficit sanitari, en utilitzar la pròpia llengua a les oposicions, perquè l’estat no protegeix davant d’Europa igual els nostres valors, etc. Fa més de tres segles que els castellans ens volen negar la llibertat, amb la finalitat excelsa de fer-nos iguals. Ells volen que siem iguals que ells. La “unidad” significa que els catalans hem de ser idèntics que ells. Mai no han pensat que podien ser iguals a nosaltres?. No. La igualtat no la volem per anivellar per sota. Nosaltres volem la nostra llibertat precisament perquè ells puguin córrer més, treballar més, i esdevenir homes lliures, vassalls convencionals, i abandonar el concepte de súbdits conquerits. Nosaltres volem la igualtat que garanteix que siguem homes no-dependents, o sense dominació, com diria Philip Pettit |
|
|