MORTS
Francesc Ferrer i Gironès.- 2004
01/11/2011




Morts

En aquest dia de Tots Sants, hom ha tergiversat els jorns, i en fa celebració com si fos el dia dels morts. La mort es pot agafar des de molts punts de vista, però darrerament és una qüestió incòmode. No es parla amb naturalitat i espontaneïtat de la mort. És l’única veritat que existeix, verificada, igualitària, i solidària. Doncs bé ni els igualitaris, ni els solidaris, en general no en parlen mai, cosa que haurien de fer com a lema del seu pensament.

La mort si fos més present a la vida quotidiana potser serviria per evitar molts de conflictes, i potser per evitar-ne de vides joves. La mort és una situació que la tolerem en la vida dels animals, i en la vida de les plantes. És un destí que el posem al nostre servei, i el considerem absolutament correcte.

Tanmateix, la mort dels humans, ja no ens acaba de ser tan normal, i la tenim sacralitzada en contraposició a la dels animals. Si efectivament hom pensés més sovint en la mort, en el destí indefugible de la desaparició, ben segur que la vida no seria tan esbiaixada com és ara. Fins i tot els doctrinaris de les religions potser practicarien els seus principis bàsics, atès que l’examen de revàlida a tots els sistemes de pensament s’ha posat en el moment de la mort. La mort és una pena pels que es queden, en general, però pel que se’n va és un bufet que es fa d’esma. Ningú no ens ha ensenyat a morir. És un fet instintiu el qual no cal aprendre, com tampoc no hem d’aprendre el fet de néixer. L’Eclesiastès, ho diu així: Hi ha un temps per néixer, i un temps per morir.”



Aquesta notícia ha rebut 532 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>