BEN ACTUAL I PER REFLEXIONAR
07/12/2011


.../...I ara ves per on. En el 2000 sota la fèrula del poder unívoc del PP, ens trobem que els que demanen, sol•liciten, o reclamen l’autodeterminació, no son ciutadans, no son contribuents, ni clients, se’ls compara amb els delinqüents. El nacionalisme espanyol té la gran capacitat de canviar de color, i canviar d’estratègia, i canviar d’instruments legals, i de canviar-ho tot, per que res no canviï. La Constitució és una trampa?. La Constitució és un parany nacionalista espanyolista?. La Constitució és una ficció jurídica?. O la Constitució és una gàbia semàntica?. Això ho sabreu a cada moment. Cal canviar l’entorn per fer canviar els intèrprets constitucionals. I els catalans sempre fent el burro, nosaltres ens autoexigim una gran pulcritud democràtica, i ells quan volen en deixen de ser, i si convé la Constitució canta segons el qui la paga"


LES MENTIDES CONSTITUCIONALS.
Revista El Full- Port-Bou .- 2000

Per Francesc Ferrer i Gironès


En aquesta campanya del PP contra els militants del PNV m’estic esborronant en comprovar com en poden ser de mentiders els espanyolistes. Per justificar la manca de diàleg, per argumentar la seva dèria dictatorial, i per recolzar la seva política electoralista davant de la necessitat d’arribar a la pau, els del PP expliquen que els del PNV no poden entrar a dialogar, atès que tenen les mateixes intencions que els d’ETA. I que volen doncs, aquests pobres demòcrates basquistes?. Ah!. Doncs, volen tenir sobirania política. I com la volen aconseguir?. Per via pacífica, per via democràtica. Volen demanar un referèndum oficial i segons el nombre de votacions a favor del si s’autodeterminarien amb llibertat sobre el seu futur polític. ¿Per això son tan dolents com els d’ETA ?. A si, son dolents i molt dolents i no s’hi pot dialogar.

Be queda clar. Ara resulta que la democràcia no és una fita. La fita és la “Espanya Una”. Ara es pot veure ben clar que els objectius de la Constitució no son donar llibertat de pensament als ciutadans, sinó que la finalitat constitucional es tenir-nos tancats en una gàbia. És veritat això. Jo diria que segons la política del PP això és veritat. I no cal pas donar-hi gaires voltes. Els del PP quan es va fer la Constitució hom no els hi coneix pas el seu ànim gaire enfervorit. Del mateix Aznar se’n coneixen articles contra la Constitució. I per altra banda, dins del nacionalisme espanyol hom els pot considerar els hereus del “testament polític de Franco”.

Però la constitució és una trampa, o és una gàbia?. Us explicaré una situació que pot resumir la multitud de colors que pot agafar el nacionalisme espanyol. En data 21 de gener de 1986, el subsecretari de Justícia, Liborio L. Hierro Sanchez-Pescador, em va escriure per tenir una reunió sobre els independentistes catalans que estaven empresonats. Jo havia demanat el seu indult al Ministre i es veu que en el Ministeri de Justícia hi havia ganes de deixar-los anar, però amb el compromís de que no anirien pel camí de la violència. Es tractava de fer-los avinent que la Constitució autoritzava predicar qualsevol doctrina política, per la qual cosa ells si es comprometien a abandonar les armes, quedarien en llibertat i amb total autorització per demanar diners o recaptar ajuts, per difondre les idees, i per divulgar els principis de la necessitat de la independència política de Catalunya. La realitat va ser que algú s’hi va agafar i signant només “que rebutjava el camí de la violència com a actuació política”. Tanmateix no era cap abjuració de les idees, ni del pensament, ni de la doctrina, ni de les fites polítiques per les quals havia anat a la presó.

Quedava clar en el 1986. El Ministeri de Justícia i tot el Govern entenia que la Constitució emparava a tots els que van a favor de l’autodeterminació de Catalunya, i si convé i si es vol de la seva independència política. Molt bé, i així es va fer.

Però en el 1992 abans dels Jocs Olímpics, les coses varen canviar. La Constitució era la mateixa, i els que governaven també. Però, ai làs!, un jutge que es coneix per Garzón va dictar la detenció de molts de ciutadans catalans que l’única cosa que havien fet era divulgar i difondre les idees democràtiques de l’autodeterminació. ¿Que passava?. Doncs que es va redactar una “Pla General de Seguretat”, i es varen anar analitzant tots els elements o factors de risc. Aquí no hi havia palestins, ni jueus. No teníem Brigades Roges. Dels de Líbia ja no se’n preocupaven. Doncs que farem?. Detinguem els independentistes per fer-los-hi por. Fins a les oficines de l’Òmnium Cultural varen anar a tafanejar. La santa inviobilitat dels domicilis. De tot plegat no en va sortir res, i al jutge-estel no el varen felicitar, ni em va fer cas a mi de que als detinguts els torturaven.

I ara ves per on. En el 2000 sota la fèrula del poder unívoc del PP, ens trobem que els que demanen, sol•liciten, o reclamen l’autodeterminació, no son ciutadans, no son contribuents, ni clients, se’ls compara amb els delinqüents. El nacionalisme espanyol té la gran capacitat de canviar de color, i canviar d’estratègia, i canviar d’instruments legals, i de canviar-ho tot, per que res no canviï. La Constitució és una trampa?. La Constitució és un parany nacionalista espanyolista?. La Constitució és una ficció jurídica?. O la Constitució és una gàbia semàntica?. Això ho sabreu a cada moment. Cal canviar l’entorn per fer canviar els intèrprets constitucionals. I els catalans sempre fent el burro, nosaltres ens autoexigim una gran pulcritud democràtica, i ells quan volen en deixen de ser, i si convé la Constitució canta segons el qui la paga



Aquesta notícia ha rebut 519 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>