TRETZENA CAMINADA DE LLAGOSTERA A LA BISBAL
MEMORIAL ISABEL VILÀ
29/09/2012


Diumenge 7 d'octubre del 2012 a 2/4 de 8 del matí

PROGRAMA:

1/4 de 8 del matí:
Homenatge de l’Ajuntament de Llagostera a la il•lustre filla de la vila Isabel Vilà.
Lloc: Plaça de Catalunya de Llagostera.

2/4 de 8 del matí:
Sortida.
Recorregut: Urb. Els Escuts, Mas Boix, Casa Nova d’en Bota, El Roquetal (aquí esmorzarem plegats), Coll del Matxo Mort (GR 92.1), Can Sitges, Puig de la Gavarra, Castanyeda d’en Genoer, Mas Matas, Font d’en Mercader, Molí d’en Coia, Pont de les Dobles, Can Llobet, Palanca del Daró, La Bisbal.

13 hores:
Arribada a La Bisbal A LA Plaça Isabel Vilà.
Lectura d’un manifest recordatori del Foc de La Bisbal.
Refrigeri amb la col•laboració de l’Ajuntament de La Bisbal

Tornada a Llagostera. Hi haurà un autocar per aquells que no tinguin vehicle per la tornada (es repartirà el cost entre els usuaris del servei)


ORGANITZA:
Comissió Organitzadora de la Travessa Llagostera – La Bisbal, Memorial Isabel Vilà
Amb el suport de:
ADAC - Girona
Grup Excursionista Bell Matí – Llagostera
Secció de muntanya del GEiEG (Girona)
Consorci de les Gavarres
Grup de Dones de La Bisbal
Grup de Dones Isabel Vilà
Associació Francesc Ferrer i Gironès, per la Promoció de la Llengua Catalana
Associació d’Amics de la UNESCO de Girona


ISABEL VILÀ I PUJOL (Calonge 1843)

Ensenyant i primera sindicalista de les comarques gironines. El 6 d'octubre
de 1869 va participar en el Foc de la Bisbal. Realitzà una marxa amb altres
persones des de Llagostera a la Bisbal, travessant Les Gavarres, per
participar en la revolta que tingué lloc per defensar la República
Democràtica Federal. La revolta va enfrontar les tropes del governador
militar de Girona amb una força republicana de 2000 homes que s'havien fet
forts a la capital del Baix Empordà. Aquests homes eren de Sant Feliu,
Palamós, Palafrugell, Calonge, Castell D'Aro, Llagostera i La Bisbal. Havien
constituït una Junta Revolucionària dirigida pel diputat Pere Caimó, que
havia proclamat la República Democràtica Federal.
Hi hagué forts enfrontaments amb barricades, fins que Caimó caigué presoner
i havent rebut notícies de l'arribada de reforços de les tropes del
governador des de Barcelona, la força revolucionària es dissolgué.
Isabel Vilà fou la primera dona sindicalista de les nostres comarques i a
Llagostera treballà en la creació de la secció de paletes i la de tapers de
la Primera Internacional (A.I.T.). Va demanar a l'Ajuntament la cessió d'un
local per biblioteca dels treballadors, i va reivindicar la jornada de cinc
hores pels menors de 13 anys. Per això se la conegué per la "Isabel cinc
hores". Amb motiu del cop d'Estat del general Pavia (1874) es va declarar
fora de la llei la I Internacional i Isabel Vilà s'exilià set anys a
Carcassona. Després de l'exili, fou directora d'una escola de nenes de la Institución Libre de Enseñanza de Sabadell, ciutat on morí el 23 de desembre de 1886















Aquesta notícia ha rebut 434 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>