 |
 |
| EL CATALÀ NO MORIRÀ |
| 20/10/2012 |
|
.../...De la consciència nacional, en depèn la fidelitat lingüística. De la fidelitat lingüística ens ve la nostra supervivència. La nostra supervivència com a lluita és el primer graó de l’autodeterminació política. “EL CATALÀ NO MORIRÀ” per Francesc Ferrer i Gironès.- 2004 Aquest títol no l’he pas fet jo. Aquesta afirmació és de l’escriptor, novel•lista i dramaturg Lluís-Anton Baulenas. Un home jove, però llorejat i premiat pel clos dels erudits i dels crítics. Baulenas sota la influència de les passions de Descartes ha volgut també estimar la llengua catalana i palesar que l’estima. Tot escriptor que utilitza la llengua com a instrument de la seva feina, l’ha d’estimar. ¿Qui no estima les eines amb les quals treballa el seu ofici?. Baulenas estima la llengua perquè és el seu primer instrument necessari per desenvolupar el seu ofici, i també l’estima perquè ens demana que amb l’esforç de tots i de tothom en garantim la seva supervivència. El llibre de Baulenas que titula “El Català no morirà” queda matisat pel seu subtítol que diu “Un moment decisiu per al futur de la llengua”. La repassada que fa el llibre de Baulenas abraça la llengua per tots els costats, atès que agafa la culpa nostra tant dels polítics, com de la societat, i la culpa de la política espanyola. No cal dir que també analitza la culpa del món internacional i del segle en que vivim. Ho fa amb un to planer, entenedor i periodístic. És un assaig mengívol. No cal dir que Baulenas fa una total visió de la llengua. La que pel meu interès és la més important és que els catalans a casa seva no expulsen la llengua catalana. Aquí rau la clau del tema. Tanmateix, des de que les llengües són símbol i son ritus i també son reflex del poder, i perímetre del mercat cultural, i instruments dels mitjans de comunicació, d’ençà d’aquests moments la decisió personal de les famílies catalanes de romandre fidel a la seva pròpia llengua, jo no és suficient. Per això Baulenas fa un crit i fa una crida. El català no morirà!. De la consciència nacional, en depèn la fidelitat lingüística. De la fidelitat lingüística ens ve la nostra supervivència. La nostra supervivència com a lluita és el primer graó de l’autodeterminació política |
|
| |
 |
|
|
|
 |