SOM UNA COLÒNIA
Francesc Ferrer i Gironès.- El Punt .- 2004
12/11/2012


...aquesta.setmana ens hem assabentat que un noi de 14 anys ha estat detingut per una colla de vint guàrdies civils, i l’ha posat sota la llei de les bandes armades.. No ha servit de res l’autèntica raó de la llei que només es va legislar per casos de terrorisme. Tampoc no s’ha tingut en compte que aquest noi estava protegit per la llei del menor. ¿Què havia fet aquest noi?. Havia enviat correus electrònics a diverses empreses multinacionals exigint que etiquetessin en llengua catalana...

.."Ens vigilen, ens controlen, som observats i quan convé ens piquen els dits com passava amb la “democràcia del mico”, que estava dins d’una gàbia i no li deixaven agafar mai l’escarola."



SOM UNA COLÒNIA


A finals del set-cents, pel 1775, un enginyer militar que es deia Pedro de Lucuce, va escriure una memòria per "solventar" les bullangues de Barcelona. Una de les raons que va donar per justificar les bullangues i els avalots, era de que els catalans no estaven d’acord amb la pèrdua de les llibertats i estimaven la independència, i per aquesta causa els catalans rebutjaven tot contacte amb la guarnició militar de la plaça. Lucuce estava estranyat que els catalans no hi volguessin tenir relacions, atès que els militars estaven ben pagats, i en podien treure algun profit o benefici. Els catalans preferien la llibertat, abans de conviure amb els soldats que els ocupaven militarment des de que varen ser conquerits per la força de les armes. No volien ésser colonials.

Quan la població té consciència que l’exèrcit espanyol ens ha ocupat militarment per subjugar-nos, és evident que no s’hi ha de tenir cap simpatia. Doncs, ara ens em de preguntar ¿per què el president de la Generalitat li ha marxat del cap aquest fet, i va a Madrid a rendir-los-hi “pleitesia”?. Des del set-cents el pensament polític català no ha acceptat la submissió a una potència estrangera, i en conseqüència no s’hauria d’acceptar la pèrdua de les nostres llibertats per la força de les armes. Només una colònia que està sotmesa, pot arribar a ser feliç amb la síndrome d’Estocolm.

Per una altra banda, aquesta setmana ens hem assabentat que un noi de 14 anys ha estat detingut per una colla de vint guàrdies civils, i l’ha posat sota la llei de les bandes armades.. No ha servit de res l’autèntica raó de la llei que només es va legislar per casos de terrorisme. Tampoc no s’ha tingut en compte que aquest noi estava protegit per la llei del menor. ¿Què havia fet aquest noi?. Havia enviat correus electrònics a diverses empreses multinacionals exigint que etiquetessin en llengua catalana, i amenaçava amb una entrada massiva de mails de l’exercit de Fènix, que és l’armada literària de Harry Potter.

A Lloret de Mar la seguretat ciutadana és una competència exclusiva de la Generalitat. La defensa del menor també és de la Generalitat. La llei de política lingüística també és de la Generalitat. ¿Per que han vingut de Madrid 20 guàrdies civils?. Jo em pregunto haguessin vingut aquests membres de les forces armades si el noi hagués reclamat que etiquetessin en castellà?. Ben segur que no. Aleshores ens trobem que nosaltres som una colònia. No es té cap respecte a la nostra autonomia, la Generalitat està fóra d’òrbita. I ens passen els gols sense ni adonar-nos. En quan vaig assabentar-me d’aquest fet em varen caure les llàgrimes. Vaig plorar perquè aquest vailet es va trobar sense l’empara de la Generalitat que com a menor li pertocava, i per altra banda, perquè exigia l’acompliment d’una llei que obliga l’etiquetatge en català per no ser discriminats, i en tercer lloc, jo puc donar testimoni que aquesta llei contra bandes armades no anava contra la literatura ni els mites literaris. Tot Catalunya està amb tu, amic valent, perseguit per la causa catalana.

Acabo d’assabentar-me també que un ciutadà de Tremp ha perdut un plet perquè no volia pagar una sanció de trànsit, atès que li feien el constrenyiment en castellà, i des de bon començament de l’expedient ell va demanar que volia ser atès en llengua catalana, tal com proclamen totes les lleis. Però el sentiment de colònia l’he trobat quan he vist que els advocats que actuaven en nom i representació de la Generalitat, no es varen posar a favor del ciutadà que reclamava els seus drets lingüístics, sinó que davant del jutge li varen anar en contra. ¿Com pot ser que uns advocats pagats per nosaltres vagin en contra de la llengua catalana?. Perquè som una colònia.

I així podríem continuar. Avui hauríem de tenir el sentiment català que en el 1714 gaudien tots els catalans. I veuríem que les competències de Catalunya no son les que disposàvem aleshores, atès que no és una autonomia política, sinó simplement una autonomia en qüestions administratives. Ens passa igualment amb l’esport. La metròpoli no vol que els catalans tinguem seleccions nacionals esportives. Ens deixen actuar en el ping-pong, en el motorisme, en l’atletisme, etc. però no ens deixen sortir del reducte o de l’espai que ells ens han marcat com si estessim blindats i dins d’una gàbia.

Una colònia és aquell territori que sota la jurisdicció d’una metròpoli, és explotada sistemàticament, i no té cap autoritat per gaudir de personalitat jurídica pròpia. Nosaltres som això. Ens deixen treballar per poder ser més àmpliament explotats, amb un espoli fiscal intolerable. Ens deixen actuar sense que ultrapassem l’espai que ells ens marquen. Ens deixen viure, només perquè treballem més a gust, amb la certesa que com més treballem més impostos pagarem a ells, els quals ells decidiran a on els inverteixen. La metròpoli ens deixa passejar només per casa nostra, sense passar mai ni un centímetre de la frontera que ens han marcat. Ens vigilen, ens controlen, som observats i quan convé ens piquen els dits com passava amb la “democràcia del mico”, que estava dins d’una gàbia i no li deixaven agafar mai l’escarola.




Aquesta notícia ha rebut 443 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>