LLENGUA CATALANA, PERSEGUIDA

per Francesc Ferrer i Gironès.- Obra Cultural Balear -2001
05/12/2012


RESISTIREM!

"Tot i aquest munt de lleis i normes dispositives, els catalanoparlants varen resistir lingüísticament, en bona part gràcies a la manca de seducció que representava la política centralista del Govern de Madrid, tant en la vida cultural, a l’àmbit de la producció econòmica, com als sectors polítics, etc. En definitiva, en la percepció dels cartalanoparlants els projectes i programes que emergien del Governs centrals no eren ni engrescadors, ni progressistes, per la qual cosa no aportaven una civilització prou modernitzant i prou atraient."



LLENGUA CATALANA, PERSEGUIDA


Nebrija, “la lengua siempre fué compañera del imperio”. Això significa que sempre hi ha un vincle entre el poder polític i la llengua oficial. I quan la llengua oficial no és la pròpia del territori cal la imposició de la llengua dels vencedors als vençuts.

Els catalanoparlants quan podem detectar aquest principi nebrixià?. Quan València es derrotada a la batalla d’Almansa (1707); quan el Principat és conquerit per la força de les armes (1714); i Mallorca quan fou envaïda (1715). D’ençà de la repressió de la personalitat política d’aquests territoris, s’aplica un programa glotofàgic amb dues intencions: primera, prohibir l’ús de la llengua catalana; i segona, en substitució imposar la llengua castellana.

Aquests objectius, des del punt de vista polític, es realitzen de bon començament al Principat amb “providencias templadas y disimuladas”, i a Mallorca “mañosamente”. Però al cap de quaranta anys, la monarquia borbònica idealitza una nació inventada a través de tota una simbologia nacional. Imposa la llengua castellana a les escoles (1768); implantació de l’himne nacional (1770); obligació d’un “Compendio Històrico de la Nación” (1771); i després de la conquesta de Menorca creació de la Pasqua Militar (1802).

Aquest procés d’enginyeria simbòlica nacional dura tot el vuit-cents, prohibint l’ús de la llengua catalana i obligant el castellà a l’administració de justícia, a les administracions públiques, als Bisbats i a les parròquies, a les escriptures públiques, a tot el sistema educatiu, als rètols dels carrers, al teatre, al registre civil, a les converses telefòniques, etc.

Tot i aquest munt de lleis i normes dispositives, els catalanoparlants varen resistir lingüísticament, en bona part gràcies a la manca de seducció que representava la política centralista del Govern de Madrid, tant en la vida cultural, a l’àmbit de la producció econòmica, com als sectors polítics, etc. En definitiva, en la percepció dels cartalanoparlants els projectes i programes que emergien del Governs centrals no eren ni engrescadors, ni progressistes, per la qual cosa no aportaven una civilització prou modernitzant i prou atraient.

Aquest fet, i davant de la resistència dels catalanoparlants, els intel•lectuals i els polítics espanyols, expressaren la seva catalonofòbia. I per això veiem que en el segle XX, el seu fracàs en imposar la seva llengua, els fa recórrer a la repressió social i política. Si d’entrada treuen les garanties constitucionals, més endavant donen suport a les dictadures militars.

La darrera dictadura militar que va durar 40 anys fou un paradigma de com es prohibeix la llengua catalana i de com s’imposa la castellana a tot arreu. Tanmateix, aquest mètode encara no va ser prou eficaç, i quan s’elaborà la Constitució de 1978 s’obligà el coneixement del castellà, com a únic cas a les constitucions del nostre entorn. I com que encara no en tenen prou, de la constitució ençà, hom pot calcular que s’han dictat més de 150 disposicions i normes positives per les quals s’obliga la llengua castellana.

I com que en períodes de llibertat, no queda bé que s’obligui cap llengua, els intel•lectuals espanyols creen un mite històric per adecentar la façana del seu edifici simbòlic nacional. I per això afirmen. 1er.- El castellà no ha estat mai imposat. 2on.- El català no ha estat mai prohibit. És ben trist que per aguantar un edifici amb dignitat s’hagi de fonamentar en una falsedat històrica creada només per la hipocresia i l’afany de domini. Però el que és més greu és que el rei hagi estat el missatger d’aquesta falsedat, la qual ja s’ha incorporat al pensament de l’espanyolisme militant.



Aquesta notícia ha rebut 1412 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>