TELLS.-
Per Francesc Ferrer
juny de 2005
02/06/2013


Aquest matí he recordat com li agradava l'olor dels til.lers, i us en deixo una mostra.
Montserrat



TELLS

La nostra àrea de participació ciutadana des del primer dia va proposar a la junta de govern d’organitzar un “procés participatiu” per fer realitat la participança en la urbanització superficial dels carrer Pompeu Fabra i Joan Maragall. Ahir es va inaugurar l’exposició dels projectes fets pels arquitectes que varen guanyar el concurs de rehabilitació de l’hospital de Santa Caterina.

Cap a les vuit en anar a l’exposició vaig passar pel Pompeu Fabra i vaig sentir una flaira de les flors dels til•lers. Aquella flor que emergeix del mig de la fulla cordiforme i serrada. Oh quina fina olor, que engrescava al vespre viure intensament aquell moment amb una sentor activa i profunda. Ensumar el vespre era un plaer. Passava una persona amiga em deia que no tallin aquests tells. Una altra que no treguin el monument del 1869. Un altre que guardin el magnolier.

Em feien sentir responsable del patrimoni. Un patrimoni que se’l feien seu els habitants del carrer. Que bonic es conviure amb ciutadans d’aquesta mena. Homes i dones que saben participar, que saben dialogar, que es preocupen civilitzadorament. ¿Però qui no era capaç de respectar els tells si estava embriagat per l’olor?. Els til•lers cal que siguin respectats, no solament perquè ho demanen els veïns, sinó perquè son un patrimoni de tota la ciutat, i els que han pogut gaudir de la seva flairança per sempre més en quedarà enamorat. Si la seducció del til•ler ens fa ser conservadors, la participança ens ha de fer bons ciutadans.
Dijous, 9 de juny del 2005



Aquesta notícia ha rebut 405 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>