AVUI MÉS QUE MAI CAL Arribar a la FITA |
15/07/2015 |
ASSUMIRĄS LA VEU DUN POBLE ASSUMIRĄS la veu d'un poble i serą la veu del teu poble, i serąs, per a sempre, poble, i patirąs, i esperarąs, i anirąs sempre entre la pols, et seguirą una polseguera. I tindrąs fam i tindrąs set, no podrąs escriure els poemes i callarąs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estarąs despert, i tu estarąs despert per tots. No t'han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble. Tu serąs la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules, sinó l'home assumint la pena del seu poble, i és un silenci. Deixarąs de comptar les sķl·labes, de fer-te el nus de la corbata: serąs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt, nacions amunt, l'enaltida condició. No tot serą, perņ, silenci. Car dirąs la paraula justa, la dirąs en el moment just. No dirąs la teua paraula amb voluntat d'antologia, car la dirąs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble. Potser et maten o potser se'n riguen, potser et delaten; tot aixņ són banalitats. Allņ que val és la conscičncia de no ser res si no s'és poble. V. A. Estellés, Llibre |
|
|