AVUI MÉS QUE MAI

CAL Arribar a la FITA
15/07/2015




ASSUMIRĄS LA VEU D’UN POBLE


ASSUMIRĄS la veu d'un poble
i serą la veu del teu poble,
i serąs, per a sempre, poble,
i patirąs, i esperarąs,
i anirąs sempre entre la pols,
et seguirą una polseguera.
I tindrąs fam i tindrąs set,
no podrąs escriure els poemes
i callarąs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estarąs despert,
i tu estarąs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu serąs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixarąs de comptar les sķl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
serąs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt, nacions amunt,
l'enaltida condició.
No tot serą, perņ, silenci.
Car dirąs la paraula justa,
la dirąs en el moment just.
No dirąs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la dirąs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot aixņ són banalitats.
Allņ que val és la conscičncia
de no ser res si no s'és poble.



V. A. Estellés, Llibre





Aquesta notícia ha rebut 287 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>