Campanya Electoral.
Francesc Ferrer i Gironès.- 2004
24/09/2015


"Moltes coses que va dir-nos, avui també son vàlides.

Campanya Electoral



Quan s’organitza una campanya de propaganda electoral per tal de captivar als futurs votants el primer escaló del procés és fixar i establir els punts essencials o les idees-força que han d’articular tots els missatges que els candidats han de dirigir cap al públic elector procurant satisfer els seus neguits. No hi ha dubte que en general les enquestes solen ajudar en conèixer les necessitats de la població. En general, totes les enquestes fetes per part de totes les empreses i òrgans enquestadors expressen les preocupacions primàries de la població, les quals actualment son la seguretat ciutadans, l’atur, i problemes econòmics. Si examinem el que ha fet el PP veurem que a aquestes preocupacions n’hi ha afegit una de nova i és la “unidad de España”.

La “unidad de España” no apareix com a preocupació a cap enquesta oficial, ni privada, i en canvi els del PP la posen en primer terme, i a més a més s’hi rabegen fent-ne un drama que s’han inventat. Quan es va fer la campanya del Parlament de Catalunya el PP va titllar als partits que demanaven la modificació de l’Estatut d’inventors, atès que la població no demanava pas millorar l’Estatut. Ara ho fan ells. Ningú no es preocupa de la unitat d’Espanya, i en canvi des de l’Aznar, Rajoy, Acebes, o Zaplana, només parlen d’aquest tema, i a més a més, es clar, ho han de fer amb mentides i fal•làcies. Han de crear un fantasma i així ells poder-se oferir per a eliminar-lo.

Amb aquesta idea de la “unidad de España” que va ser la causant principal de la guerra encapçalada pel General Franco, ara resulta que el PP també vol iniciar la campanya de propaganda amb el mateix principi doctrinal. Aquesta doctrina de la “unidad de España” representa sempre que Castella domini i absorbeixi a tots els pobles del seu redós. No és pas un pensament lògic produït per la ment del PP, és una vella doctrina practicada fa segles, de la qual cosa ja se’n va queixar el tortosí Cristòfor Despuig (1557). Modernament aquesta idea ha estat propugnada per Ortega i Gasset “Castilla hizo a España”, Sanchez Albornoz “Castilla hizo a España i España la deshizo”, Americo Castro “yo no tengo la culpa de que Castilla haya estado a punto de absorver a toda la península”, i el mateix Azaña va dir “A nosotros, los castellanos, nos basta nuestro destino, que es llevar sobre los hombros la universilidad del nombre de España”., Julio Ruiz de Alda “España o es imperio o se deshace”. Onésimo Redondo quan es va declarar la guerra el 1936 va dir: “Castilla asiste con júbilo frenético a esta explosión de grandeza y de justícia.” En conseqüència podem afirmar que el PP ara retorna a les seves emocions més íntimes la d’imperar i a la de manar per seguir a Ortega que assegurava que “Castilla sabe mandar”. Aquí tenim una explicació d’aquest sistema doctrinal que en definitiva està a favor del “cesarisme” castellà contra el “pactisme” català., i del domini centralista i autoritari contra l’autogovern de les nacions sotmeses.

Naturalment per predicar aquest reguitzell de mentides ha de fer operacions contradictòries. La primera és que per assolir la seva ideologia no acompleixen els principis proclamat a la Constitució de 1978 on es definien les nacionalitats i llur autonomia. I com que això és un llenguatge que no es pot expressar en una política correcte, fan una girada inversemblant. Ells s'autodenominen com a constitucionalistes i els altres anticonstitucionalistes. Incomprensible terminologia davant dels que vàrem ser presents en la confecció de la constitució i del pacte que es va formular en la transició. Un grup de gent que en el seu moment varen votar en contra de la constitució precisament pel capítol VIII, ara resulta que en son els defensors i els seus màxims valedors. Quina mentida!.

Per altra banda, per obtenir la “unidad de España” fan una feina demoníaca. Per unir cal dividir, separar, i fragmentar la llengua catalana. Tenim que a València i a les Illes Balears el PP està portant una política de segmentació i segregació de la llengua per tal de separar-la de la catalana. Una paradoxa. Per unir Espanya cal dividir els que parlen igual. ¿Com es pot anar a la unitat d’un conjunt sinó es permet, ni es tolera la suma dels que son iguals?. El castellà uneix, el català separa?.

Heus ací la situació que els espanyols tenen plantejada. Amb ignorància de la història, amb oblit de la memòria col•lectiva, amb descrèdit d’allò que no es castellà, amb l’afany de criminalitzar aquells que no pensen com ells, amb eliminació dels conceptes essencials d’un estat modern, amb discriminació negativa pels que no són del seu origen, amb tot això volen construir una nació inventada, la qual puguin dominar i senyorejar-la a pleret com sempre han fet a través dels temps. Estem sempre allà on érem, i on eren els nostres avantpassats.



Aquesta notícia ha rebut 230 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>