JUGANT DE DEVANTER CENTRE A L’EQUIP

En Francesc jugava de davanter centre. Primer, al pati dels “hermanos” de La Salle de Girona, on va estudiar fins acabar el Comerç. Després al filial del Girona. Sempre jugava al davant. Davanter centre, interior o extrem. Al pati dels “hermanos”, que prohibien als alumnes que parlessin en català. Era un jugador seré, dur, net, decidit. Ara li dirien que era incisiu. Anava de cara al gol. I cridava “meva!!”, en català, naturalment, mentre corria desmarcant-se del contrari.. Més tard al varen situar de mig, a dirigir el joc, a controlar la pilota. I cap al final va jugar de defensa, per assegurar la porta, amb tota la responsabilitat. Ferreny, cepat, no massa alt, amb cames i braços musculosos i peluts. Imposava una mica i se n’aprofitava d’això. Allà, barallant-se amb la pilota, i a l’aula, mirant de ser sempre dels primers, vencia la timidesa de la família humil, que no li podia pagar els estudis de batxillerat. En aquella llarga postguerra, a deu anys et marcaven per sempre: els que tenien diners feien l’ingrés i anaven a fer el batxiller. Molt segur que estudiarien una carrera i ocuparien un bon lloc en la societat gironina. Els altres només podien fer el Comerç i aspirar a fer d’escrivents. Això si no havien de plegar abans i posar-se a treballar allà on els donessin feina gairebé per caritat –la caritat cristiana de la postguerra. En Francesc s’aplicava a la comptabilitat i a la lletra “redondilla” amb la mateixa decidida voluntat de triomf. Va suar cada gol i cada nota dels “hermanos”. I va forjar el seu caràcter en el treball, la competició, i l’ànsia de triomf, sempre dins un marc estricte d’honestedat que es fonamentava en una fe cristiana convençuda..

| Inici | Següent >> |