David Irving (Dimarts, 22-XI-2005) |
22/11/2005 |
David J.C. Irving és un historiador nascut el 1938 a Essex. El seu pare durant la guerra mundial va participar a la contesa militar com a oficial de marina. Irving malgrat haver estudiat física s’ha dedicat a fer d’historiador i s’ha especialitzat en la II Guerra Mundial i sobre Hitler. Cap el 1980 va perdre la neutralitat i va abandonar l’objectivitat històrica. I cap el 1990 amb la publicació del llibre “Denying the Holocaust” va negar l’existència de les cambres de gas per a l’eliminació dels jueus. Ara aquest home s’ha tornat revisionista de la història i negacionista del que s’ha explicat oficialment. Des d’aquesta versió revisionista de la guerra mundial Irving ha estat perseguit arreu on ha anat. No ha pogut entrar al Canadà, ni a Austràlia, ni naturalment Alemanya, atès que els governs el consideren "persona non grata". El passat dia 11 de novembre fou arrestat per agents de la policia d’Autopistes a Àustria, a l’estat federat d’Estiria, quan anava a pronunciar una conferència, a causa d’una ordre emesa per un jutjat de Viena del 1989. Va haver d’entrar a la presó perquè la llei austríaca pena als que neguen l’holocaust i tergiversen o manipulen la història. Si resulta culpable pot tenir entre un i deu anys de presó, segons demana la fiscalia. Com es pot veure la historia no es pas quelcom que només tingui interès acadèmic. Els estats, de sempre han manipulat la història, per a crear o inventar un imaginari col·lectiu. I quan dic els estats dic el poder. Tal com va escriure George Orwell en "1984", "Qui controla el passat controla el futur; qui controla el present controla el passat". El poder sempre ha estat amatent a explicar la seva història, atès que hom ha reconegut que la història sempre ha estat escrita pels vencedors. I això ho dic sense justificar el revisionisme d’Irving, atès que tothom és testimoni de l’holocaust. I per això, cal que apliquem aquesta situació a nosaltres. A nosaltres també ens volen controlar el futur. Quan el Rei va negar la persecució de la llengua catalana, es pot considerar que també va ser negacionista, però com que és irresponsable ningú no ens va acceptar la demanda judicial presentada, ans al contrari volien posar a la presó al denunciant. Fixem-nos en la diferència. Quan tan sovint llegim articles, llibres, i històries d’individus enlairats per l’Estat que també tergiversen la història a profit del poder, potser que algú es preocupés de portar-los als tribunals, i a veure si escarmenten, tal com li ha passat a David Irving. Però el codi penal espanyol no és pas per perseguir als que amb mentides construeixen el seu imaginari, sinó per perseguir als seus adversaris, encara que proclamin la veritat històrica |
|
|