 |
 |
| Anonimats (Dimecres, 14-XII-2005) |
| 14/12/2005 |
|
Des de que l’internet ha entrat a les nostres cases i s’ha convertit en un instrument solidari amb el nostre quefer diari, la nostra vida ha assolit una finestra oberta al món. Gràcies a l’internet no solament podem tafanejar arreu de l’univers, sinó que ensems ens permet comunicar-nos, i sobretot ens empeny a participar en diàlegs, fòrums, xats, etc. Ha estat aquesta xarxa magnífica la que ens ha permès obrir portes i més portes per adquirir coneixements de tota mena. La xarxa és tota ella un llibre obert a l’abast de tothom. Dins d’aquest nou panorama de la informació tenim els diaris digitals que ens comuniquen amb promptitud l’actualitat o les pàgines informatives, que ens inviten a fer-hi comentaris. La interacció entre la notícia i els comentaris dels lectors ens marquen una visió de l’opinió pública. Fins ara amb la premsa només podíem tenir l’opinió publicada, la qual no necessàriament havia de coincidir amb l’opinió pública, en el sentit del pensament hegemònic i més generalitzat. Tanmateix, si de bon començament els comentaris que hom podia inscriure a sota de cada notícia als diferents noticiaris eren respectuosos i assenyats, darrerament venim observant que cada vegada més els comentaris o acotacions i postil.les es van tornant més inversemblants. Estic segur que la gosadia de molts glossadors de notícies s’ha tornat absolutament irrespirable, a causa de que ningú no et demana la teva identitat. Aquest fet de que l’anonimat et pugui embardissar i amagar la teva personalitat és la que deixa al comentarista en plena nuesa mental, despullat-se de qualsevol conveniència social. I en aquesta nuesa, el més més greu és la poca categoria humana de la majoria dels glossadors. Quan intentes escatir l’opinió, dient-me pública, a través dels comentaris inserits, et quedes absolutament desorientat. La publicitat urbi et orbe dels pensaments més íntims i privats, que estan recoberts per l’anonimat de l’interessat, ens demostra el petit nivell de molts internautes. Si aquests reguitzells de comentaris haguessin de ser mostra i exemple de la categoria de la nostra societat, us puc ben dir que estem en una situació mental molt caòtica. Es clar que l’expressió del pensament intern quan es fa en públic sempre s’intenta disfressar-lo amb tots els requisits de la convenció social, atès que la persona no s’amaga. Però quan aquesta mateixa persona està emparada pel secret de l’anonimat, l’internauta es deixa pendular i ressola fins als nivells més baixos de la classe humana. !Quina llàstima!. Us he de dir una cosa. Davant d’aquest panorama he deixat de llegir aquests comentaris atès que no m’aporten res de nou, al contrari, encara agafaria una esquizofrènia. |
|
| |
 |
|
|
|
 |