Xuxos (Divendres, 23-XII-2005) |
23/12/2005 |
Avui passant per la pujada del Pont de Pedra he trobat a l’amic Pratdesava, antic confiter de Girona, que regentava la seva botiga a la plaça del Vi, davant mateix de l’Ajuntament. M’ha dit que sortia poc i que tenia 89 anys. L’he vist jove, malgrat la seva edat. També m’ha explicat que els Pratdesava venien de Castellterçol i que el seu avi estava enamorat de Prat de la Riba. Mentre estàvem parlant, han passat tres jubilats més. En Pere Madrenys, l’Enric Homet, i en Narcís Amagat, que tots son del Consell de la Gent Gran. Els he presentat en Pratdesava, com a confiter. I en Pere Madrenys li ha preguntat pels xuxos. Li ha dit ¿És veritat que són de Girona?. En Pratdesava ens ha explicat que els primers en fer-los varen ser els de “Can Daunis” que era una confiteria que estava a la plaça de les Castanyes, de fet era una travessia que anava de la Rambla de la Llibertat al carrer de Ciutadans. Pratdesava ens ha explicat com els de Can Daunis, varen fer evolucionar el xuxo. Segons la seva opinió el varen crear d’ençà del “flaó de Banyoles”. Un flaó o una flaona és un pastís de pasta farcit d’una menja dolça. Els de can Daunis varen enrotllar la pasta fregida i varen mantenir la crema dins. I del “flaó” en va emergir el “xuxo”. La projecció del xuxo no ha estat pas local i de campanar. La seva extensió actualment la pots trobar en molts i molts de llocs del Principat, i fins i tot jo l’he pogut assaborir a l’aeroport de València. El xuxo és sobretot per esmorzar una bona eina. El xuxo en canvi no l’he trobat enlloc de Madrid. Allà tenen els xurros, però per la seva sequedat no es poden comparar amb la categoria gastronòmica dels xuxos. Hom diu que quan dues cultures estan en contacte, la millor, la més preparada, domina a l’altra. I aquest fenomen es veu i es pot verificar sobretot en la gastronomia i en la cuina en general. Però, pels castellans el xuxo encara no els ha arribat. En general són tancats.¿caldrà esperar el TGV?. |
|
|