Azua (Dissabte, 4-II-2006)
04/02/2006




A l’edició del diari “El Periodico” del dia 31 de gener del 2006, vaig llegir un article d’un tal Fèlix de Azua, que va capgirar el sentit d’un lema utilitzat pel catalanisme polític contra la policia franquista, del qual, la cançó catalana va definir-la com a ¿Que volen aquesta gent que truca de matinada?. Doncs be, d’ençà d’aquesta idea Azua ha titulat el seu article com a ¿Que li passa a aquesta gent?. Aquesta gent no son res més que els catalans. Els catalans en general. No es refereix als catalans bords, als administratius, ni els nacionals, els de l’autoodi, els botiflers, etc. Es ben segur que Azua no es considera català i per tant està automarginat de la cultura catalana, de la seva llengua i de la seva societat.

Tanmateix aquest escriptor ha fet esforços per no ser català emocional. De bon començament va ser fundador dels intel·lectuals espanyolistes, després del Fòrum Babel, ara es de la colla dels taxidermistes que s’autotitulen de “no nacionalistes” però que van a favor del nacionalisme espanyol, contra l’Estatut català, i expressant en qualsevol oportunitat qualque odi o rebuig contra allò que pot ser català. Aquest home fa anys i panys que li dura aquests ressentiment. Recordo encara perfectament una conversa amb Jordi Maragall, a principis de la transició, quan a la Casa de Cultura Municipal de Girona, varen organitzar un cicle sobre el pensament català, i jo em vaig estranyar de que donessin oportunitat de parlar a persones notòriament adverses a qualsevol tipus de catalanitat, atès que ells mai no et donaran pas l’oportunitat de poder expressar les idees pròpies, tal com després s’ha pogut palesar amb posterioritat

En aquest article he pogut verificar, sense cap diagnosi psicològica, que efectivament aquest personatge ha de patir molt. Ha de patir, perquè segons ell a casa seva, parlen en castellà des del set-cents, que fou el moment que ells varen arribar a Barcelona al servei dels Borbons i amb l’ànim de col·laborar en l’ocupació militar del Principat. Ja ens podem figurar que desprès de tantes generacions encara no se senti català, quin grau de nacionalisme espanyol el feu abrandar?. Que ara no vulgui l’Estatut significa que la seva ocupació militar del Principat encara no ha quedat del tot acomplerta. El rebuig permanent a qualsevol element de catalanitat ens podria expressar el seu fracàs a la conquesta cultural dels catalans.

I finalment pel que fa a l’article que ha titllat als catalans com a “ressentits” emparant-se en una teoria de Nietzsche, atribuint-los-hi “degradació moral en alegrar-se de la dissort aliena, atès que no pot alegrar-se de la sort pròpia per estar agreujat.”, no hi ha pas un millor retrat del que li passa a ell mateix des de que viu al Principat de Catalunya. Com a neo-espanyolista Azua no pot alegrar-se dels èxits dels catalans, i en aquesta nebulosa de patiment, només es pot congratular i exultar de les dissorts dels catalans, expressant un “ressentiment sense aturador”. El ressentiment el regula a través d’entitats, d’organismes, de colles, d’escrits, però mai no l’acaba de satisfer d’una manera plena, atès que quan ataca no ho fa pas selectivament, sinó que ho materialitza genèricament, que es el camí més representatiu de la irracionalitat. En un altre sentit abomina contra l’escriptor Iu Forn, falsejant la realitat. Forn va anar en contra dels militars colpistes i sediciosos, Azua ho ignora i ho atribueix a tot l’estament militar sense distinció. Prova evident de la poca amor a la veritat objectiva sense rastres ideològics.





Aquesta notícia ha rebut 2499 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>