 |
 |
| DIUMENGE 15 D'OCTUBRE DE 2006: 66è ANIVERSARI DE L'AFUSELLAMENT DE LLUíS COMPANYS, PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. |
| 14/10/2006 |
|
En motiu d'aquest fet recordem la bitàcola de Francesc Ferrer escrita en aquesta mateixa data de l'any passat. Companys Avui davant del monòlit a Lluís Companys hem retut homenatge a la seva memòria. Si ho mirem amb fredor, tot els que hem estat educats durant el franquisme, costa d’entendre com un home que va ser afusellat pel règim anterior pugui ara ser honorat oficialment per les institucions polítiques actuals. La nostra societat hom pot veure que està composada per una massa de membres que no tenen consciència política compromesa. Amb això vull dir que quan el varen afusellar, i dit d’una altra manera, quan la gent sabia que cada matí afusellaven a republicans a la paret dels cementiris, ningú va aixecar la veu. Deixaven fer. I ara em pregunto. L’homenatge que cada any s’adreça a Companys, com a president assassinat dels catalans, tampoc no arriba a traspassar l’epidermis social?. No ho puc dir. El que em sembla correcte és afirmar que la memòria històrica, que les decisions polítiques relatives a fets de la nostra història, solen ser adoptades per una minoria conscient. La democràcia és per a tothom i està oberta a tots i a totes, però en la realitat quotidiana, és una llàstima que siguin tan pocs els que en siguin conscients. La participació en la vida política, quan es tracta d’idees i filosofies de llarg abast, és a dir que no es refereixen simplement a les coses tangibles del barri, o del carrer, sempre es difícil de trobar persones que es vulguin comprometre amb la seva presència, amb el seu exemple, i amb el seu testimoni. Ja ho sabem. Per això, ara el President Companys, és reconegut per tothom i ningú no gosa anar-hi en contra. Ni fins i tot aquells que n’eren contraris a la seva política. I perquè?. Doncs perquè, la serena i generosa mort del President Companys fou un sacrifici que anava amb el propòsit de matar a la nació catalana. La mort de Companys fou tan gloriosa, que el seu assassinat ha fet callar a tots els seus adversaris polítics, i ara sabem que la nostra nació catalana no morirà mai mentre hi hagi qui recodi que hi ha gent que ha mort per ella. Dissabte, 15-X-2005 |
|
| |
 |
|
|
|
 |