VIII CAMINADA "MEMORIAL ISABEL VILÀ" DE LLAGOSTERA A LA BISBAL |
01/10/2007 |
El diumenge 7 d'octubre tindrà lloc la caminada en memòria de la primera sindicalista catalana (1834-1896). Cançó de la tradició oral de Llagostera dedicada a l'Isabel Vilà: NO HI HA DONES AL MÓN COM LES DE LLAGOSTERA, QUE PELS REPUBLICANS VAREN PORTAR LA BANDERA NO HI DONES AL MÓN, COM LA ISABEL "CINC HORES", QUE PELS REPUBLICANS VA CAMINAR VUIT HORES. PROGRAMA DE LA VUITENA CAMINADA: 3/4 de 8 del matí: Homenatge de l’Ajuntament de Llagostera a la il·lustre filla de la vila Isabel Vilà. Lloc: Plaça de Catalunya de Llagostera. 8 del matí: Sortida des de Llagostera. Recorregut: Urb. Els Escuts, Mas Boix, Casa Nova d’en Bota, El Roquetal, Coll del Matxo Mort (GR 92.1), Can Sitges, Puig de la Gavarra, Castanyeda d’en Genoer, Mas Matas, Font d’en Mercader, Molí d’en Coia, Pont de les Dobles, Can Llobet, Palanca del Daró, La Bisbal. 1 del migdia: Arribada a La Bisbal, a la Font de l’Arbre (al costat de la piscina) Lectura d’un manifest recordatori del Foc de La Bisbal. Tornada a Llagostera. (Hi haurà un autocar gratuït per aquells que no tinguin vehicle per la tornada). Organitza: Comissió Organitzadora de la Travessa Llagostera – La Bisbal, Memorial Isabel Vilà Amb el suport de: ADAC - Girona Grup Excursionista Bell Matí – Llagostera SINDICALISTA I FEDERAL Fa pocs dies vaig llegir uns comentaris sobre la nova cultura sindical, fets a resultes d’un estudi realitzat al Baix Llobregat, on es constatava que la presència de dones entre els afiliats als sindicats era encara minoritària. Aquest fet era explicable quan les dones no tenien presència en la vida laboral, i naturalment tampoc tenien aixopluc en la vida sindical que més aviat era cosa exclusiva dels homes, tot i que a les comarques catalanes la indústria tèxtil disposava de personal femení molt nombrós en la vida productiva. Davant d’aquesta realitat he pensat en un fet que fa temps em va sobtar moltíssim. Es tracta d’una lluitadora sindicalista de l’A.I.T. anomenada Isabel Vilà, la qual en el temps de la revolució d’octubre i els anys subsegüents va tenir una gran activitat política i sindical al Baix Empordà, i en especial a Llagostera. Al segle passat era un fet insòlit que les dones tinguessin activitats polítiques, atès que la seva participació estava prohibida fins i tot en les conteses electorals. Doncs bé, la noia Isabel Vilà, tenim notícia que a l’octubre del 1869 ja estava engatjada en els principis del federalisme republicà. Quan els republicans del Baix Empordà, sota el comandament del seu capdavanter Pere Caimó es reuniren a Sant Feliu de Guíxols i Castell d’Aro per anar cap a La Bisbal, on s’hi varen congregar uns 3.000 militants per lluitar a favor de la República Federal, ja s’hi havia detectat la presència d’una noia de Llagostera, anomenada Isabel Vilà, la qual encara no havia fet els divuit anys d’edat, i que segons Pere Caimó era “jove virtuosa i fervent republicana”. A La Bisbal hi anà per ajudar en l’assistència dels ferits que lluitaren contra l’exèrcit. El “Foc de la Bisbal” va representar una derrota militar, però no va ser pas la desfeta dels ideals republicans, i pel que s’ha pogut veure desprès per Isabel Vilà tampoc no va truncar la seva vida dedicada als afers socials. Gràcies a haver-se publicat les actes, cartes, i comunicacions del Consell Federal de la regió espanyola de l’A.I.T. (Associació Internacional de Treballadors), s’han pogut seguir les activitats sindicalistes a Llagostera de la noia de vint anys Isabel Vilà. El dia 30 d’agost de 1872, Isabel Vilà va participar en un míting sindicalista, celebrat a Sant Feliu de Guíxols, davant d’una gran assemblea de treballadors, per la qual cosa el Consell Federal de l’A.I.T., li reconeix per carta que “estás animada de las mejores ideas que pueden conducirnos a la completa y radical emanicipación de todos los esclavos de esta injusta y criminal sociedad”. Per això, el Consell Federal encoratja a la sindicalista llagosterenca Isabel Vilà, amb aquestes paraules: “Continua, querida hermana, propagando los principios radicales y revolucionarios que defiende nuestra querida A.I.T. y puedes estar convencida que trabajas por la causa más grande que persigue la Humanidad, que es la causa de la Justícia, puesto que es la del trabajo”. Endemés en aquesta lletra li recomanen que organitzi a Llagostera la federació local de l’A.I.T., la qual cosa es va fer pocs dies després amb l’adhesió dels tapers, i amb una secció dels paletes. No es tenen més notícies de la Federació Local de l’A.I.T. de Llagostera , llevat que varen començar cotitzar a l’octubre i novembre del 1872, i que la secció de paletes va trametre 27 segells de 12 cèntims per ajudar a la vaga de pica-pedrers de València dins de l’esperit que tenia la Internacional d’ajudar-se els vaguistes d’arreu del món. Més endavant amb l’entrada del cavall del general Pavia es varen dissoldre les Corts de Madrid, i el cop d’estat del general Serrano, va representar novament la clandestinitat pel moviment obrer. Un decret del 10 de gener del 1874 dissol totes les associacions obreres i en especial “La Internacional”. L’activitat lluitadora de Isabel Vilà és paradigmàtica com a sindicalista, i també com a dona, que en el segle passat era un cas molt singular. Caldria reconèixer en aquests sindicalistes tan primerencs de les nostres comarques els mèrits de la seva lluita, puix les reivindicacions laborals mai es fan endebades, i tot i ser utòpiques en una generació, esdevenen realitat en el futur, sumant-se els esforços i les lluites dins del fil de la història com un preludi de les millores socials i les fites que els treballadors han abastat modernament. Francesc Ferrer i Gironès El Punt - maig 1992 |
|
|