 |
||||||
 |
||||||
| EN MOTIU DE LA MORT DE LEOPOLDO CALVO SOTELO, RECORDEM UNA CARTA QUE FRANCESC FERRER I GIRONÈS LI VA ADREÇAR EL 21 DE DESEMBRE DEL 1981 | ||||||
| 05/05/2008 | ||||||
Per aquelles dates, hi havia un grup d'independentistes detinguts. En Salvador Sunyer com a Diputat del Parlament de Catalunya i en Francesc Ferrer com a Senador, havien enviat un telegrama el 7 de desembre demanant que els vint nacionalistes detinguts fossin posats immediatament a disposició del Poder Judicial, i el seu judici realitzat dins de la jurisdicció catalana. Excmo. Sr. Don Leopoldo Calvo-Sotelo Presidente del Gobierno Madrid El passat dia 7 de desembre de 1981, vaig enviar un telegrama conjuntament amb el sr. Salvador Sunyer, i com a contesta he rebut una lletra del dia 11, del director del Gabinete `Técnico, en la qual manifesta que em torna el telegrama, i que envii el text en castellà, emparant-se en una visió molt personal de la Constitució i les Lleis. Naturalment, no voldria agafar aquest tema des d’una perspectiva política, perquè aleshores realment veig que el canvi del cap de Govern ens ha estat molt perniciós. Abans, el cap de Govern que v.e. va succeir, va afirmar sense vergonya, que en català no es podia ensenyar física , ni química. Ara, pel que es veu v.e. no deu entendre el català, malgrat haver dit Unamuno: “Ningún espanyol culto debe tener que acudir a traducciones del catalàn y del portugués”. Per tant, no cal que els catalans reclamem tracte d’igualtat per la via política, que és ben clar que no el tenim, i amb tota la raó així ho argumenten els independentistes. No sentir-se seva la llengua catalana, li faig saber a v.e., senyor president, que el que fan és terrorisme lingüístic, i evidentment són uns fabricants de separatistes. És indiscutible, són molt més perillosos els separadors, i caldria que prenguessin mesures per exterminar-ne la mena. No volem, els catalans, cap feixisme lingüístic. Però anem al gra. El que es tracta és de basar les argumentacions sobre qüestions legals, encara que ja sabem, que si volem també les poden canviar. El que no poden fer, és discriminar la llengua catalana perquè ens empara els Drets Humans. 1er. “Se deduce que las relaciones y comunicaciones que se mantienen con autoridades del Estado Español y, con mayor razón cuando se trata del presidente del Gobierno, han de realizarse en castellano.” Per basar aquesta afirmació, hom es recolza en l’article 3er de la Constitució, és especialment quan diu: “todos los españoles tienen deber de conocerla y el derecho de usarla”. Per la qual cosa quedem absolutament perplexes, ja que enlloc diu que un ciutadà de l’Estat, tingui l’obligació d’usar el castellà. Només hi té dret. I els drets tots són renunciables. És cert que el castellà és oficial de l’Estat, però, que jo sàpiga, una cosa són els ciutadans,i l’altre l’Estat. És com volguer fer coincidir la Nació, amb l’Estat. Que l’Estat vulgui utilitzar el castellà en les seves coses, no hi tinc res a dir. El que no puc admetre és que l’Estat em vulgui retallar les meves llibertats individuals. En resum, segons la Constitució, un català no pot ser discriminat per causa de la seva llengua, i tampoc l’obliga a renunciar-hi mai. Es cert que la llengua oficial de l’Estat és el castellà, però que jo sàpiga, els ciutadans com a individus no tenen res a veure amb l’Estat .És com voler confondre la “vida pública” amb” la vida privada”. L’Estat no ha de violentar als ciutadans, ans el contrari ha de vetllar pels drets i llibertats individuals dels ciutadans. Pel que es veu l’Estat, o els seus funcionaris, encara tenen reminiscències del feixisme. Si l’Estat, o els seus agents, no coneixen la llengua oficial dels ciutadans, no ha de ser problema d’aquests, sinó dels que ostenten el poder i materialitzen l’Estat. L’Estat no pot ser que molesti als ciutadans, demanant-los-hi una traducció, per manca de coneixements d’una llengua que és oficial dintre del seu territori. I el que és més estrany, és que l’Estat no conegui dintre de la seva pròpia organització que té les eines apropiades per fer-se traduïr els documents. És a dir, pel Decret de 13 de gener de 1956, hom pot veure que els traductors poden traduir del català al castellà, ja que existeix la Carrera de “Intérpretes de Lenguas”, que depenen del Ministeri d’Afers Exteriors. És el màxim d’incoherència, que els ciutadans hagin d’avisar a l’Estat, dels seus propis serveis! Si l’Estat no ens entén en la nostra llengua pròpia, podem dir que sigui el nostre Estat? Si l’Estat no sap assumir les llengües oficials dels seus mateixos ciutadans, és d’entrada un Estat molt primitiu, o molt opressor. Molt primitiu perquè no té gent preparada culturalment, o molt opressor, perquè per comptes de ser un Estat-protector vol dominar als seus ciutadans. 2on. “.... se deduce que el castellano, por ser precisamente el idioma oficial del Estado, es también idioma oficial de Catalunya, junto con el català, por lo que debe ser utilizado cuando un ciudadano español se dirige al presidente del Gobierno del Estado.” Amb aquesta argumentació, sembla que es vulgui distingir o diferenciar, la Generalitat de l’Estat. Quan tant Estat és com l’altre. I si una part de l’Estat actua en català, per què no ho pot fer el tot? L’oficialització de les llengües pel que es veu, hom vol establir-la amb moltes restriccions i retallades. Només la volen oficial dintre d’un territori determinat, sense que es pugui escapar d’allà. I també es vol jerarquitzar aquesta oficialitat distingint, de l’Estat , el que és Administració Autonòmica, del que és Administració Central. Aquesta idea pot ser útil en algunes situacions, però ara no és el cas que necessitem, ja que no fa referència a les llibertats individuals dels ciutadans. I aquí no tractem del territori, ni administracions, sinó que parlem de persones o individus. La Llei Orgànica 4/1979, afirma rotundament: la llengua pròpia de Catalunya és el català. En conseqüència, la llengua pròpia dels catalans és el català. Per tant ningú, ni l’Estat, pot privar d’usar, ni d’utilitzar, la nostra llengua pròpia. O només serà la llengua pròpia de la cuina? No, no existeix cap limitació espaial, en cap llei fonamental. Si l’Estat no pot complir el que mana la Constitució, on diu que “seran objecte d’especial respecte i protecció” totes les modalitats lingüístiques del territori estatal, per què vol contrariar als ciutadans violentant-los? Si és veritat que l’actual Estat és un Estat de Dret, hem d’estar segurs que cap funcionari, ni cap agent de l’Estat , pot cometre un acte contra la llengua , que es pugui catalogar de falta de respecte, i falta de protecció. O és que la llengua catalana no ha estat amnistiada? I tampoc cap territori ni cap esglaó administratiu, hom pot anar contra un ciutadà i discriminar-lo, a causa de la seva llengua pròpia. En conseqüència, desprès de totes aquestes al.legacions , les quals considero com a recurs de reposició, a v.e. demano que per tractar-se d’un assumpte administratiu, pel qual se’m limiten i retallen els meus drets personals, cal que em diguin els recursos que puc interposar, i als Tribunals que puc dirigir-me, ja que aquests requisits no consten en la lletra rebuda. Ben afectuosament, Francesc Ferrer i Gironès, senador per Girona | ||||||
|
||||||
| | ||||||
 |
||||||
|
|
||||||
|
||||||
 |
||||||
