DES DE LES SELECCIONS ESPORTIVES, PASSANT PEL MANIFEST PEL CASTELLÀ FINS A LA TERCERA HORA A LES ESCOLES , .... TOT ÉS EL MATEIX: EL NACIONALISME ESPANYOL CONTINUA VOLENT AIXAFAR CATALUNYA.
07/07/2008


.../... Sempre hem de ser emmascarats per una paella. I davant de tot aquest aiguabarreig ideològic els mitjans de comunicació pro-estatals estan fent un poti-poti doctrinal, fent passar els espanyols per xaiets, i els catalanistes per nacionalistes perillosíssims amb el seu xovinisme i el seu essencialisme, quan en realitat avui i aquí els únics que tenen fonamentalisme doctrinal, i perillositat pel seu etnicisme "castizo" son els espanyols. Alerta tots. No ens deixem engalipar.



EL NACIONALISME ESPANYOL

per Francesc Ferrer i Gironès


A l'àmbit de la política estem vivint una paradoxa molt greu. Els espanyols dins de la seva catalanofòbia estan en una guerra semàntica que els estudiosos ens haurien d'escatir per no caure en cap parany. El primer que va descobrir aquest fenomen fou V.N. Voloshinov quan a la seva obra "El marxisme i la filosofia del llenguatge" (1929) ens va aclarir que sense signes no hi ha ideologia i que les paraules eren el fenomen ideològic per excel•lència. Voloshinov és el pare d'allò que des d’aleshores s'anomena "anàlisi del discurs".

Si nosaltres analitzem el discurs polític que vénen utilitzant les forces polítiques centralistes, que tant poden ser els socialistes espanyols, com els conservadors del PP, podrem observar que des del seu nacionalisme tradicional espanyolista, sense anomenar-lo ni sentir-se'n, denigren i criminalitzen el nacionalisme pacífic, defensiu, mansoi català. I tot ho fan amb la paraula. El procés discursiu de tota aquesta gent el podem analitzar quan Felipe González parla del "nacionalismo exacerbado", o Aznar fa esment del "nacionalismo excluyente" sense fer autocrítica del seu propi nacionalisme opressiu.

La ideologia actualment ja no és estudiada només com un sistema de creences conscients i articulades, sinó també per les seves dimensions afectives, inconscients, mítiques o simbòliques. El nacionalisme espanyolista està impregnat d'idees mítiques i imaginàries que es donen per suposades i que no cal demostrar. En especial el poder hegemònic que a cada època hi pot haver a Madrid té un discurs en el que mitjançant expressions i retòriques expressa semiòticament la ideologia del patriotisme d'Estat.

Aquesta doctrina nacionalista la varen començar els il•lustrats del set-cents quan varen imposar una sola llengua, implantaren l'assignatura de la història de la "nación", declararen un sola bandera, i centralitzaren el poder polític. Però en aquest procés discursiu hi va continuar en el vuit-cents la força dominant dels absolutistes, tant com la dels liberals constitucionalistes. Podem observar que el discurs nacional dels moderats, era idèntic al dels progressistes, i tots estaven en la construcció d'un poder fort i d'una sobirania estatal absorbent i unitarista. L'arribada de la constitució de 1876 no va significar cap canvi. Els partits turnants en el poder tant els conservadors com els liberals varen agafar el discurs sense modificar-lo i varen viure de la ideologia nacionalista de les generacions anteriors. I així va passar que un cop corcat el sistema polític de la Restauració, el dictador Primo de Rivera va incidir amb totes les seves forces en el mateix model. La II República tot i l'aparent tolerància de l'autonomia de Catalunya tenia encara el substrat del discurs tradicional, i no cal dir quan per la violència es va fer amb el poder el general Franco.

Fixem-nos en la diferència que hi pot haver entre les idees nacionalistes del franquisme, i les que actualment expressen els partits demòcrates d'avui. Franco tenia com a fita suprema la "sagrada unidad", i en canvi ara parlen "del patriotismo constitucional". ¿Quina diferència hi ha entre una i altra idea?. A la pràctica no n'hi ha cap. Continuen entenen l'estat com una nació, i malgrat les petites engrunes que periòdicament han deixat anar, el nucli central no permeten tocar-lo, ni en la normal distribució dels recursos financers, la caixa única de la seguretat social, el control de l'esport, la senyalització de les festes, l'organització dels ensenyaments mínims, les lleis de bases, etc. Et deixen totes aquelles competències que porten problemes, però es queden fermament allà on hi ha el poder real. Tothom sap que et poden donar totes les competències, però si no et faciliten les partides pressupostàries és com si no et donessin res.

El nacionalisme espanyol és un nacionalisme que està basat en la força i la violència, i per tant, coneix perfectament que el seu domini l'ha d'exercir sotmetent als altres, atès que el seu discurs polític no ha estat mai seductor. En canvi la cultura política del catalanisme sempre ha estat modernitzant i progressista i per això no ha pogut estar assimilada per la ideologia dominant espanyola. Davant d'aquest fet, ai làs!, de la semàntica discursiva de l'espanyolisme ara en podem obtenir la criminalització del nacionalisme català, i la seva perillositat social. Sempre hem de ser emmascarats per una paella. I davant de tot aquest aiguabarreig ideològic els mitjans de comunicació pro-estatals estan fent un poti-poti doctrinal, fent passar els espanyols per xaiets, i els catalanistes per nacionalistes perillosíssims amb el seu xovinisme i el seu essencialisme, quan en realitat avui i aquí els únics que tenen fonamentalisme doctrinal, i perillositat pel seu etnicisme "castizo" son els espanyols. Alerta tots. No ens deixem engalipar.






Aquesta notícia ha rebut 1613 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>