 |
 |
| Per un acord de l'any 1999, del dia 21 de febrer en diuen el “DIA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA MATERNA" Fins quan ens caldrà celebrar “el dia de la llengua “, “el dia per la pau" ”el dia contra la violència”... |
| 23/02/2009 |
|
"Cal el sofisma de la política, cal el maquiavelisme de la diplomàcia, i en definitiva cal la subjugació que tot petit home necessita per trepitjar als altres, i així engrandir-se. Espanya no deixa de ser res més que un Estat anacrònic i pre-democràtic, però així, tant se val, encara té la mateixa mala llet que tenia en temps d’En Franco. Déu n’hi do" Francesc Ferrer i Gironès (2001) Aquesta setmana ha estat la cinquena vegada que he anat a Madrid, a parlar al ple del Congrés de Diputats, per defensar una proposició de llei la qual ha estat prèviament aprovada pel Parlament català. D’aquestes cinc vegades, cap proposició no ha reeixit. Hem estat derrotats amb “providèncias templadas y disimuladas”. En algun cas els del PP ens varen votar que sí, que hi estaven a favor, tant al Parlament, com al Congrés, però en realitat ha estat una farsa. Ens han enganyat, atès que allò que aprovaren encara no s’ha fet realitat. Aquesta gent del PP són unes autèntiques feristeles polítiques que saben adornar i endormiscar als seus contraoponents. Són en general de famílies que han governat sempre i coneixen com es pot enredar a la gent sense gaire desgast polític. Aquesta mentida institucionalitzada és el que més mal fa a la noble i honesta funció política dels ciutadans que es dediquen amb tot esforç a favor del bé públic i de la cosa pública. Tanmateix, aquesta setmana hem anat a Madrid a presentar la nostra sol•licitud de que el “Document Nacional d’Identitat”, el Passaport, i el Carnet del Permís de Conduir es prescrivís per llei que es farien en llengua catalana. D’entrada ja n’estava una mica tip de sempre haver de demanar el mateix. Penseu que el 20 de gener del 1992, ja havia sol•licitat al ministre José-Luis Corcuera que el DNI en redactar el reglament de la Llei de Seguretat Ciutadana fos prevista l’edició del DNI en català. El ministre socialista va callar com un mort, malgrat que una moció socialista que vaig formular obligava al govern a fer tots els impresos en les dues llengües. Els socialistes no sabien dissimular com els del PP. Aquests quan havien de votar en contra ho feien sense excuses. I ho feien sovint, perquè els socialistes són espanyols igual que els del PP, i els espanyols només consideren que el castellà cal que sigui obligatori i predominant. Són així, han crescut junts educant-se, amb el mite de que ells són els millors, i la seva llengua la llengua dels déus, i naturalment els catalans han de pagar els tributs, han de treballar fort, i callar, i la seva llengua martiritzar-la cada dia, portant-la davant dels tribunals, dubtant de la seva legalitat, fins a caure en els pitjors dels caos possibles, i es que els jutges que han de ser els que han de defensar els drets fonamentals de les persones, són els que menys utilitzen la llengua catalana. És com si els jutges fessin sentències de l’àmbit civil, sense conèixer, ni haver llegit mai el codi civil català. Això només pot passar a un poble derrotat. I així vaig començar el discurs. Jo de primer volia dir que després de cinc vegades de demanar “si us plau” i “per favor” que la llengua catalana fos respectada i protegida tal com diu la constitució, ja en tenia els genolls esgarrinxats d’estar pidolant. Però, com que ningú de la comissió sabia com calia dir “amb els genolls esgarrinxats”, vaig quedar que diria que no estava disposat a agenollar-me més. Que no ho volia demanar agenollat, que estava dret. Que no demanava, que exigia. I així, els vaig dir que si els catalans estàvem derrotats per la violència de les armes, no ho estàvem pas encara per no exigir els nostres drets col•lectius. I ben clar, els vaig dir que els catalans quan naixien no eren ni iguals, ni lliures, tal com neixen els nens des de la Revolució Francesa. No som iguals, perquè si ara només ens deixaran tenir el DNI en català si el demanem, això significa una discriminació negativa. Els castellans no ho hauran de demanar i els catalans sí. Però, tampoc no serem lliures. Els castellans podran tenir la llibertat de triar el DNI amb castellà i català, o en castellà sol. Els catalans en canvi, a més a més de demanar-ho mai no ho podrem tenir en català sol. Bé, i no cal dir que pel que fa al passaport, ens ho varen dir ben clar. De cara als altres països els catalans només podem portar la màscara del castellà, no podem anar sense celebrar el carnaval, atès que la nostra cara reflectida per l’ús de la nostra llengua és massa neta, massa espontània, i massa natural. Cal el sofisma de la política, cal el maquiavelisme de la diplomàcia, i en definitiva cal la subjugació que tot petit home necessita per trepitjar als altres, i així engrandir-se. Espanya no deixa de ser res més que un Estat anacrònic i pre-democràtic, però així, tant se val, encara té la mateixa mala llet que tenia en temps d’En Franco. Déu n’hi do!. |
|
| |
 |
|
|
|
 |